Moltes pors i dubtes de nou...

Hola a totes!
L'últim mes l'he passat molt emocionada ja que ha sigut el mes "clau" que m'he decidit clarament que vull ser mare soltera. En alguns dels posts ho he posat que ho tenia claríssim i vosaltres també m'heu animat molt amb aquest energia positiva que despreneu
Com ja havia escrit no ho vull portar a terme abans de gener, ja que ara estic acabant uns examens que tindré ara al desembre, pero fins i tot ja m'he informat de preus a les diferents clíniques, he suspesat alguns pros i contres, i tinc bastant clar per quina decantar-me (Cirh).
Doncs bé, no sé si és ara per l'"estrés i pressió" dels examens però porto una setmaneta que m'ha vingut el baixón... Sóc conscient que ara amb els examens veig que ho porto malament i m'agobio, però també m'he posat la pressió d'acabar-los ara per començar el meu somni (tenir un fill)...
Tinc por que em marxi aquesta il·lusió!!
Sé que ho tenia claríssim i encara ho vull pero no sento la mateixa intensitat, i fins ara tot el que veia que podria afrontar, ara em venen tots els dubtes i pors...
No sé noies, com us he dit estic de baixón perque tinc molta por que em marxi la il·lusió, fa uns dies tot ho veia magnífic i amb moltes ganes, res em parava i ara sembla que ho veig més complicat i amb molts més dubtes...
Perdó pel rotllo, necessitava explicar-ho algú que potser em pugui entendre més que la gent del meu entorn.
Espero que tot sigui pels examens que em venen ara i al gener poder-ho veure tot de colors fins fa uns dies.
Gràcies per llegir-me.
Annabel

Tens només 28 anys. Tens temps per pensar-t'ho, per retrobar la il·lusió, per fer guardiola... Aprofita aquesta avantatge que tens sobre moltes de nosaltres que ja vam començar amb 35 o més anys complerts. Donat temps per tornar a sentir amb intensitat i llança-t'hi aleshores. No cal que ho planifiquis en calendari, quan notis que és el moment és que serà el moment.

Annabel guapa,

Tenir pors es un pas normal es aquest procés, no tot es meravellós i perfecte i com més concrets son els passos, més complexe. Però com diu la Júlia, tens la gran avantatge de l'edat! t'ho pos pensar molt de temps encara.

Molts ànims!

alba

Moltes gràcies Alba i Júlia per les vostres respostes!
La veritat pel que fa el tema de l'edat, sí potser no tinc tant el temps en contra, pero no per tenir només 28 anys vull deixar passar el temps, per mi personalment sento que ara és l'edat. Vaig sentir que era el moment, simplement que m'ha vingut un baixón ple de dubtes...i això m'ha espantat, i vaig pensar que compartir-ho amb vosaltres m'ajudaria a calmar les pors o simplement el sol fet de poguer compartir-ho amb noies que saben que comporta prendre aquesta decisió.
El fet de planificar al calendari és perque si fós pel que sento ja hagués començat amb tot el procès pero també he de pensar amb el cap...
Gràcies noies!

Annabel
(Amb ganes de tenir un fill en solitari, però ara mateix amb moltes pors i dubtes de nou)

Hola annabel,
Lo principal és que tu estiguis tranqui i que prenguis la decisió en ferme quant et consideris preparada per fer-ho, sigui als 28 ó als 35 ó als 38, però calma i endavant sempre, tot arriba i ja veuràs que arriba el moment que ho tindràs clar i ni pensaràs ho faràs al trote directe!!!..
Un petonàs

Paqui

Moltes gràcies Paqui!!
Ja aniré informant com acaben les pors i els dubtes
Annabel

Annabel, es muy normal lo que sientes... es un gran paso que cambiará tu vida para siempre, pero yo creo que para mejor, que la hará más bonita. Hay momentos difíciles y duros, pero luego hay otros llenos de mágia donde no podrás parar de reir.

Y te lo dice una que se quedó embarazada con 25 añitos, y que a los 26 se convirtió en mamá soltera.

Ahora ya pienso en el segundo. Como tú, también tengo fecha para empezar a buscar (agosto 2013), y también hay momentos en que me da vértigo, mucho miedo, muchas dudas... pero me gana la ilusión de otro bebito corriendo por casa.

Annabel, fa dies et vaig llegir... sense poder escriure.

Imagino que, com dius, es un temps de no fer re, es et dona per pensar i pensar i t'omples de pors i dubtes.

A mi també em passa, com diu la Bea, que penses i saps que ho tens clar, però no treu posar-se en lo pitjor i ser conscient d'on ens fiquem.
Jo ara he posat fre al projecte d'ampliar família, tot i que no descarto fer-ho mes endavant (de fet espero poder-ho fer amb tot el meu cor), però ara no es ni de bon tros un bon moment per fer-ho i ho veig molt incert tot plegat, doncs no puc posar data probable per posar-mi i ni tant sols si podré. tot i així, moltes vegades ho veig impossible, ho veig negre negre el fet de tirar endavant i marxa tota la il·lusió... si es cert que jo ja soc mare, però una mica seria el mateix.

Tranquil.la que segur que no perds re pel camí, en tot cas guanyares com a persona i arrelaràs mes la teva decisió.

Bé, he de tallar ja...

Ànims, que això es una fase, tot i que veig que ja t'en has adonat...

Hola,

También en la fase de pensarlo fue un poco una montaña rusa - arriba, puedo con todo, abajo, y si es que no, como me organizaré etc...

Tienes el tiempo a favor - cuando lo veas más blanco que negro, te lances, porque temores y dudas creo que siempre habrán en cierto medida :-)

Ánimos!
Dana (46) y Danita (4 añitos), BCN

Ufff, moltíssimes gràcies noies!
Gràcies per explicar-me les vostres experiències. Realment recolza molt llegir les vostres opinions/respostes, ja que no em sento tant diferent, veig que totes en certa mesura també heu tingut pors i és normal en una decisió així. De fet, llegint-vos m'hen he donat compte que realment la il·lusió la tinc més del que em pensava, i potser les pors no són tant grans
Ja us aniré explicant,
Fins aviat noies!!
Annabel

Hola Annabel,

com ja t'han dit, i tu mateixa reconeixes, les pors son normals, sabem que el nostre desig és un canvi radical a les nostres vides, tenir pors és senyal de què som molt responsables, però hi ha un moment que les pors pesen menys que la il·lusió i ja no hi ha volta enrere, jo crec que tu o estàs ja en aquest punt o estàs a punt d'estar-ho, així que deixa que flueixi i molt aviat començaràs a sentir que és el moment adequat.

Petons!

Es normal tener miedos y dudas, pero tienes muy a tu favor la edad, yo también tuve esos miedos, pero con 38, era ahora o nunca. Cuando ya tienes en mente algo, imposible dejarlo de lado. Te aseguro que la decisión de ser madre soltera ha sido lo mejor que he hecho y no me arrepiento en absoluto. Tengo 41 años y embarazada de 32 semanas. Mi hija nacerá cuando yo este apunto de cumplir los 42. Lo único que te puedo decir es que tendría que haberlo hecho antes, asi que no tengas miedo de nada, resuelve tus dudas y a por todas!!!!

Moltes gràcies Àngeles i Crislady!!
Crec que tens raó Àngeles les pors comencen a pesar menys que la ilusió i com bé dius Crislady, quan tenim algo en ment és molt difícil no pensar-hi
Cada dia ho tinc més clar i amb els vostres missatges m'he donat compte que va ser una setmaneta "dèbil" però que no he perdut la ilusió ni les ganes de ser mare.

Annabel