Estudis en marxa sobre MSPE

Noies, estem de moda. M'han contactat de la universitat de Sevilla que estan fent un estudi per veure si hi ha diferències entre els nens de famílies monoparentals (les de per decisió pròpia) i els de famílies tradicionals. M'ha semblat molt interessant. L'estan fent a Sevilla, Madrid, València, Barcelona i Alacant.

Avui m'han fet l'entrevista que inclou una evaluació del Roger. Et pregunten per la decisió de ser mare soltera, el suport que has tingut o no, les dificultats, les pors, etc. Al nen li fan fer vàries activitats, com demanar-li que agafi una cosa d'un lloc i te la porti i la torni a deixar, pujar escales, obrir la porta, mirar si reconeix les seves coses, si sap el seu nom i altres coses. Ha estat molt divertit i he descobert coses que no sabia que el Roger era capaç de fer. M'ha dit que està avançat per la seva edat i jo m'he inflat d'orgull, com no podia ser d'altra manera . L'estudi inclou un qüestionari que ha d'omplir la seva mestra. M'han preguntat si d'aquí a 2 anys voldré fer el seguiment i jo he acceptat. He preguntat si necessitava que la posés en contacte ambn més mares solteres i m'han dit que de moment no però no ho descarta.

Al final m'ha comentat un parell de coses que m'han semblat interessants per totes:

• Moltes mares MSPE ens preocupa que no siguem capaces de fer que el nen vegi el fet de no tenir pare com una cosa natural. M'ha dit la psicòloga que si nosaltres ho veiem de forma natural ells també ho faran, que no ens preocupem.
  
• Sobre què explicar-los m'ha dit que mai li donguem al nen més informació de la que ha demanat i que sempre expliquem la veritat. Si li diem més coses del que ell pregunta el nen no sabrà què fer-ne. Així que enlloc d'explicar-li tot arrel d'una pregunta millor anar a passos, a mesura que vagi preguntant.
  
• Una preocupació comuna és si el nen ja adolescent t'espeti que ell no va poder escollir el no tenir pare. Segons la psicòloga aquesta frase va dirigida a fer mal a la mare més que sigui un sentiment del nen. Si és estimat i té un bon entorn realment ell està bé.
  

Per acabar, llisto els 3 estudis dels que tenim notícies i el que busca cadascun:

• UB (Rosa): Estic participant en una investigació de la UB sobre les denominades "Noves famílies", és a dir, tots aquells models de família que no s'ajusten al model nuclear tradicional. La recerca té com a objectiu l'estudi de les transformacions familiars per esbrinar com es construeixen les noves identitats familiars a Catalunya.
  

Rosa Frasquet
654 54 05 14
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

• Univ Madrid (Maribel): Durante ese tiempo nos gustaría poder entrevistar, en este caso, a madres catalanas en torno a su proyecto familiar (cómo fue el proceso de decisión, cómo el proceso de reproducción asistida o, si es el caso, de búsqueda de "donante conocido", cómo la incorporación del hijo o de los hijos durante los primeros momentos, cómo se concilia la vida familiar, personal y laboral, etc., etc.). También queremos conocer el punto de vista de los profesionales que trabajan con el colectivo (médicos, psicólogos, enfermeras, trabajadores sociales...); y en estos momentos estamos intentando también contactar con ellos.
  

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

• Univ Sevilla (Mª Antonia): Estudi sobre els nens de famílies monoparentals per veure si hi ha diferències amb els de les tradicionals (biparentals). Fan una entrevista a la mare, una evaluació al nen (mitjançant jocs) i un qüestionari a l’educadora de la guarderia.
  

Petons,

Júlia 37 + Roger 22m, BCN

Molt bon resum Júlia. Gràcies. El Roger enamora, i a sobre el nen està més avançat del que li tocaria... toma ya!! Molts petons als 2.
Bego

Sí que sembla que estem de moda, jaja. Jo parlaré amb la Maribel al Juliol. Estaría guay demanar copies digitals del estudis (pdf) i penjar-les la foro, no? Aíxí tindriem una secció "bibliografia" per anar llegint que els nostres nens són la pera d¡inteligents i no tenen cap problema!
Petonets!
alba i pau (avui desperts desde les 5:30...)

Que em vaig oblidar de comentar "els consells" que li van dir a la Júlia. Doncs precisament va amb la meva recent teoria, de que no se'ls hi ha de dir res fins que no pregunten. La meva estratègia inicial era anar-ho sient sempre que tingues l'oportunitat, ara veig que és un error, cal fer-ho quan el nen té la necessitat, no abans. I em quedo amb una cosa: si el nen és feliç i se sent estimat, no tindrà cap mancança ni preocupació sobre l'absència de pare... El problema no som noslatres, són els altres, els que pregunten, els que ho veuen raro, els altres nens, l'absurd dial del pare i de la mare que cel·lebren a les escoles i aquestes tonteries...

Bego

Ni mes ni menys Bego.

I si, sembla que estem de moda, si mes no, som una mena de revolució...

La proposta de l'Alba està molt bé.

Bon resum Julia, quien da mas?

Hola,

acabo de penjar un post al fil sobre "pares" i ara veig el resum de la Júlia. M'ha fet treure un somriure veure que la meva "despreocupació" sobre aquest tema no és cap temeritat... jeje

Molts petons i moltes gràcies per la info, Júlia.