Futura mami de Tarragona

Hola!
Sóc una futura mare soltera per eleccio d'un poble de Tarragona. Tinc 28 anys i treballo amb nens.
Ho tinc molt clar, només a l'espera de que desaparegui aquesta crisi i la meva empresa em faci un contracte en condicions (soc fixa, i encara que treballo una jornada normal tinc un contracte de 10h setmanals).
Degut a la meva feina conec a varies mares solteres i se que val la pena al 100%.
He vist que teniu programada una trobada, potser a la següent m'apunto!

Benvinguda

Espero que et trobis bé entre nosaltres i puguis començar ben aviat el teu camí.

Haviam si vens a la trobada i ens veus en acció, tot i que treballant amb nens ja saps de que va la cosa.

Una abraçada

Hola!!

Benvinguda al foro! Jo sóc la Bea, mamá de Pablo (20 mesos) i també sóc d'un poble de Tarragona.

La veritat que si, és una de les millors decisions que he pres a la meva vida (jo em vaig llençar amb 25 anyets) i l'any vinent, si tot va bé, aniré a buscar el meu segon tresor.

Petons!

Hola tarragonina.

Benvinguda al fòrum, ja veuràs que bé que estas aquí m'entres trobes tot el que et cal per el vostre niu familiar.
La crisi aquesta ha de marxar, no de cop, però ha de marxar... no podem viure sempre així.

Una pregunta, les mares solteres que coneixes a la feina son per accedent? o son com nosaltres, conscients quasi al 100 % de que volem ser mares en solitari. Només es per xafarderia... i una mica sorpresa que en coneguis mes d'una... però si que es veritat que de mares solteres per accedent hi ha unes quantes. No m'enrotllo mes.

Gracies per la benvinguda!
Aquest forum es enorme, porto dies voltant per aqui i encara em queden mil coses per descobrir!
Bea, tu sense ser-ne conscient m'has fet reflexionar molt, m'encanta com parles del teu nen i una de les coses que em tiraba enrere era que tothom em diu que soc molt jove per pendre una desicio com aquesta, que em doni temps, pero jo la "xispeta de felicitat" la tinc ara, tinc el tema de la maternitat a flor de pell ara amb 28 anys, amb 35 no se com estaré. No imagino la meva vida sense ser mare.
Aguaclara, conec minim tres mamis solteres per eleccio (que recordi ara), una per FIV, una per adopccio a Russia i una per adopció a un pais asiatic. Mares per "accident" en conec moltes.
La crisis ha de marxar, pero... com es paga hipoteca i s'alimenten 2 boques si la meva empresa decideix deixarme nomes amb les 10h setmana del contracte? O pitjor encara, com es paga hipoteca sense feina...? Uf, uf...

Ai nena... totes entenem les teves pors... el tema económic és molt important.

Però qui ens diu que demà no anirem totes al carrer? Això no ho pots saber mai. De fet, crec que al foro hi ha mamis que es van quedar sense feina estant embaraçades, o després de tenir el nen.

I saps què? Han sortit endavant.

Abans ho dic, abans passa... s'esta parlant d'ERE a la meva empresa, ja veurem com acabo...
Fa temps que li dono tombs al cap, pero avui ho he decidit del tot, si es un nen es dirà Andrés, com un familiar meu que es un gran exemple a seguir.
Avui, tot i que laboralment ha sigut un dia deificil, tinc un dia d'aquells positius i ple de somnis. Em sembla que aixo de ser mami ho tinc mes clar de lo que penso... llastima de les pors que em frenen!!!
Soc la unica a la que li passa? La meva vida es una mica una muntanya Rusa desde que li dono tombs a aquest tema, hi han dies que em faria la inse JA i altres que ho veig tot mes negre...

" deixaríes de complir un somni per una feina?....o dit d´un altre manera, una feina es mes important q aquest somni? "...



Pensa-hi...

Gemma & Jana

Yo estuve a punto de echarme atrás el día antes de quedar con el donante (me quedé embarazada de donante conocido) Si no lo hice fue porque él ya tenía los billetes comprados y ya estaba todo preparado, yo había cambiado horarios, fiestas...

Tenía taaaanto miedo. Tenía taaaantas ganas. Te suena, ¿verdad? ¿Estaba haciendo lo correcto?, ¿podría con todo?, ¿era una locura?, ¿qué diría la gente?...

Durante el mismo embarazo, también había momentos en que la duda invadía mi mente (fruto del miedo a lo desconocido, lo reconozco). A veces la idea de "¡¡Pero qué he hecho!! Estoy loca" venía a mi cabeza, y por suerte duraba un momentito muy pequeño, porque miraba mi barriga y sabía que ahí dentro estaba lo que más deseaba.

Una vez nació mi hijo, nunca más volví a dudar sobre si era una buena decisión.

El tema económico es importante, por supuesto. Del aire no se vive. Pero si te paras a pensarlo bien, un bebé no supone demasiado gasto mensual (a no ser que tengas que dejar al niño en la guardería o buscar alguien de pago que te lo cuide... entonces si que se va la pasta)

Cuna, carrito, moisés, trona... hay opciones económicas, otras cosas son prescindibles, y sobre todo... está el 2ª mano (a mí me lo pasó todo una chica que ya no lo necesitaba)

Ostras chicas, no sabéis cuanto me habéis emocionado!!!
Tenéis razón, una faena no puede hacer que no cumpla el sueño de mi vida, desde bien jovencita se que nací para ser madre.
La gran suerte que tengo es que en mi familia, a quien se lo ha comentado están casi tan ilusionados como yo con la idea, una tia mia se puso a llorar cuando se lo conté (y mas aún cuando le dije que se iba a llamar como su hijo pequeño), y ayer mi madre me dijo que si me quedara sin trabajo siguiera adelante igual.
Hoy hablando con la chica que me viene a limpiar, me ha dicho que ella me presta la cuna, la minicuna y la hamaca Supongo que si te lo montas bien no gastas mucho dinero, por el momento este mes estoy haciendo una prueba, apuntando absolutamente todos los gastos que tengo para ver cuanto sueldo me queda descontando los gastos, para saber de cuanto dispongo, aunque se que cuando tenga el bebé gastare muchísimo menos en mi.

jajajajaja.....muchisimo menos en tí no...NADA en tí...hasta muy adelante...jejejejejej pero con alegría!!!



Gemma & Jana

Bones i benvinguda noia!



Déu n'hi do... m'ha agafat vertígen llegint les pors i tot..

Perquè suposo que totes..però jo estic cagadíssima i molt..jajaj...

Veig a totes tan llençades que em fa por cridar la prudència..jaja...suposo que tindràs dies de tot... és un somni molt important i a reflexionar... Pren el teu temps...

un petonet

Eiii, jo també sóc novata, t'acabo de llegir i veig que coincidim en varies cosetes, en l'edat jo també tinc 28 (també em venia el dubte de si era massa jove i potser tenia que esperar...) i en treballar amb nens.
Ah! també en les pors,jejeje i milions de dubtes
Però veig que si estem aquí i amb tots aquests dubtes crec que és per un motiu, com et deia la Gemma, per un somni!
Molts ànims futura mami de Tarragona!

Pors en tinc moltes, i estic segura que ja no me les treure mai, quan no sigui por per una cosa sera per un altre, i te una logica bastant basica, per mi es lo mes important en aquesta vida i a lo mes important mai vols que li pasi res... primer estaran les pors per ¿podre amb tot? seguides de estic embarassada ¿estas segura on t'has ficat?... aquesta coseta es el meu fill ¿el sabre educar com es mereix? ¿sera feliç? ¿sa? diuen que comences a patir desde que neixen, jo crec que es pateix desde molt abans, pero que la part positiva pesa molt mes.
Noies, nomes dir que ja tinc a casa una capsa de Natalben preconceptivo, no esta començat pero ja el tinc al meu calaix i una posible data per iniciar la meva aventura: març del 2013...

La meva millor amiga m'ha dit fa 3 horetes que esta embarassada de 7 setmanes (amb parella), encara tinc la pell de gallina!!!!
I ara la frase es... "no seria genial que els noestres fills tinguesin la mateixa edat??"
Aysssssssss..... que tendre es tot aixo! Ens hem pasat el sopar somiant!

Jo vaig compartir etapa d embaras amb la meva millor amiga Anavem amb un mes de diferencia, per mi el primer nen, per ella la tercera nena. Va ser molt i molt maco.

Hola primeroprimera,

Benvinguda al fòrum, espero que et trobis bé i gual que ho faig jo des de que ho vaig descubrir.

Una abraçada!

Hola!

También otra bienvenida al foro - y espero que te encuentres a gusto y apoyada por otras mujeres similares a tí, por lo menos en el deseo de ser madres!

Ánimos - también hemos tenidos miedos y dudas, y muchas alegrías!

Saludos,
Dana (46) y Danita (casi 4 añitos ya)

Hola noies,

Yo tambè soc de la zona de Tarragona, be...de Reus :-)

Us vull donar l'enhorabona per la vostra decisió i pel camí recorregut fins aquí.

Jo ara estic de 8 mesos, espero la meva princesa per Nadal que es dirà Júlia.

Com que vivim aprop, si necessiteu quelcom, compteu amb mi.

Una abraçada a totes,

N&J

Hola Noa! Et dic lo mateix! Estic a 9 km de tu, si necessites algo o vols fer un café, aquí estem

Hola!!

Jo també sóc de Tarragona, i estic decidida a ser mare aquest any, si tot va bé, és clar.
De dubtes també en tinc mil, pors algunes i il·lusions crec que no es poden quantificar XD
Ja he anat a una clínica i m'he fet la histero, la eco i les anal·lisis i sembla ser que tot és correcte i sóc "apta" per procrear, jeje.
La veritat és que m'alegra molt saber d'altres noies amb inquietuds i nervis semblants als meus.
Molta sort a totes les que esteu començant aquest maravellós procés!