Presentació. Hola!!!

Hola!

Navegant per internet us he trobat,Per fi , estava buscant una associació o similar on pugue dialogar amb dones que han decidit tenir un fill per elles mateixes. Per inseminació amb donant. La meva parella ha entrat en un bucle de por i dubtes i no es veu capaç d'afrontar la paternitat i se n'ha anat de casa fa unes setmanes.
La qüestió és que encara que semblo molt més jove que la meva edat, no ho sóc tant, i no em puc esperar un any a que s'aclareixi, he tingut dos embarassos que es van parar en el primer trimestre, l'últim va ser al maig i tinc claríssim que vull ser mare. No tinc problemes per quedar-me embarassada fàcilment ja que les dues vegades va ser dir-ho i fer-se realitat. M'han fet proves i anàlisis hormonals i la meva ginecòloga diu que tinc resultats d'una nena de 15 anys, que ha estat mala sort.
Així que amb moltes ganes de quedar-me embarassada. Diuen que a la tercera va la vençuda. He meditat la decisió de tenir-lo sola, esgotada d'haver de tirar d'una persona que no té les mateixes il · lusions que jo. Fins em fa pensar que sóc jo la que aquesta equivocada i es viu millor la vida sense fills. Ara que ell està confós (porta així tres mesos) jo he dit fins aquí! Però m'agradaria contrastar el meu cas amb dones que hagin passat pel mateix i valorar tots els pros i contres. Ja que la meva familia viu al sur d'Espanya i no puc contar amb el seu soport. Prendre una decisió amb el cor i la raó a la vegada. Una abraçada i gràcies per endavant, qualsevol idea o orientació sera molt ben rebuda.

Lucía, et dono la benvinguda al nostre fòrum i espero q hi trobis un intercanvi d´opinions i sentiments q t´ajudin en la teva decisió.

Hi ha divrsos casos de dones que, com tu, tenien una parella estable q no volia tenir fills i per això es van deixar. No és el meu cas i jo només et diria q potser cal deixar passar un temps, abans de triar la maternitat en solitari, si fins ara només te la plantejaves en parella tenir-ne clar aventatges i inconvenients.

Aquí estem per contestar tot el q pugis preguntar.

Hola Lucia!

Segur que aquí trobes molt més del que busques, per a mi ha sigut un descobriment que m´ha fet reafirmar-me que la meva desició era la millor, ara estic més convençuda que mai!

Busca informació pel fòrum i pregunta el que necessitis, jo com a novata he rebut tot el que he necessitat i ho continuaré fent.

Una abraçada, espero que ens vagis explicant el teu procés!

Ángeles

Merci per contestar tan aviat.

M'agradaria saber si feu alguna reunion on es pugui assistir, i coneixer dones que em puguin orientar. Una abraçada Lucia

Hola Lucia,

También te doy la bienvenida :-)

Ayer mismo hicimos una trabada - qué pena que la perdieras por tan poco. La próxima se hará a septiembre (en agosto no suele haber porque la gente está fuera / de vacaciones pero hay libertad organizativa :-) )

Un saludo,
Dana (46) y Danita (3 años 8 meses)

Hola Lucia,
Benvinguda!
Jo soc Laura, encara no soc mare, estic en proces i si tot va be IAD al setembre.

Ajuda moltissim llegir a altres noies en la mateixa situacio o similar, aqui trobaras molta informacio que t'ajudara.
Ja ens aniras explicant.
Laura.

Hola Lucia,

Molt benvinguda al foro! Aquí estem per ajudar a les que teniu dubtes o pors. La meva decisió va venir d¡un proces en solitari, no d'una parella que no volgues tenir fills, així que en aquest aspecte no et puc ajudar gaire, però si sents la necessitat de ser mare: no ho deixis correr. Es una experiencia brutal en tots els sentits.

Ja ens aniràs explicant!

alba 36 i pau 2 anyets

Bones, Lucia!
Enhorabona per la teva decisió i deixa'm exclamar..."hombres..."

Sort tenim ara que no depenem d'ells per fer realitat el nostre somni de ser mares. Jo sòc una altra que està en procès.

ja ens aniràs explicant !

Mercè

Hola Lucia.

Benvinguda al fòrum!!

Podràs contestar les teves inquietuds aquí si, no ets la primera que passa per això.

Sento molt les pèrdues que has tingut que patir. Confio que tot anirà millor a partir d'ara, ja veuràs.

Per les reunions que comentes, les fem si, que mes que reunions, son trobades en les quals moltes vegades parlem de tot el que ens amoïna. Et recomano 100% venir a una, en fem casa mes. Poder ara a l'estiu no fem cap, però segur que si proposes tu una, s'apunten altres noies, mares i no mares, que ara sou moltes noves que encara no sou mares i teniu llibertat i ganes de compartir dubtes.
Ara estan preparant una per fer un cinema i prendre alguna cosa, fes un cop d'ull.

Una abraçada.

Hola Lucia,

Benvinguda!

Quines històries que patim quan anem lligades de persones que no ens acompanyen en tots els sentits...

Suposo que primer de tot és aclarir-te i saber que realment vols deixar anar a aquesta persona.. També potser que s'espabili quan et vegi amb una altra panxa.. És tan difícil de dir oi tot això...? En fi...

Doncs com ja t'han comentat la setmana vinent han quedat per anar al cinema dimecres.. consulta a les trobades i allà trobaràs tota la informació.

Una abraçada i molts ànims.. Deus estar en un moment dur..



Carme

Hola Mercy per contestar, llastima que m'he perdut la trobada del Diumenge passat.

Aquesta setmana en la que ja m'he estava fent l'idea de ser mare en solitari i despres d'anar a un parell de gines per preguntar per preus d'inseminacions ( per cert van ser molt antipatics, ho he de dir; però aixó es un altre tema ). La meva parella m'ha trucat per dirme que vol tornar que vol tenir fills amb mi. jaja. Just quan jo ja havia pres una decició.

Jo ara estic que no se que dir-li, fa unes setmanes em va trencar el cor i ara no confió massa en la seva paraula. Es una llastima pero crec que ha trigat massa. Així que ara estic doblement confusa, perque ara ja no se si vull tornar amb el. Aquesta setmana he agafat forces per ser mare en solitari, m'he donat tanta empenta tanta energies per sentir les coses positivas de criar per mi mateixa. He cercat personas en la mateixa situacion que jo, escribint aqui i alla. I ara he de decidir el que sento i si vull tornar enrera.

Sigui el que sigui, mercy per el soport de aquesta setmana. Jo el Dimecres treballo fins tard, pero anire mirant les trobades. Una abraçada!

Hola Lucía
Pensa que la majoria dels homes no tenen aquest instint fins el mateix dia del naixement.
Has de mirar dins teu i més que escoltar al cor (ja sé que és totalment diferent al que sempre s'ha dit), s'ha d'escoltar a la ment, al teu instint. És qui realment té la capacitat d'acertar amb les teves decisions tenin en compte tot el que vas passant a llarg de la teva vida.

Pots estimar molt a una persona, però en el fons, saber que no és bona per a tu. No et pensis que no vull que tornis amb ell, eh? Sincerament, si al final fos així perqué realment t'estima i no perqué s'ha adonat que "el mercado está muy mal y almenos te tiene a ti", sòc la primera en dir-te endavant.

És una situació difícil ja que t'ha pillat amb el procés, però tampoc et ve d'un parell o tres de mesos on podràs comprobar si realment val la pena donar-li una segona oportunitat.

Ànims i no t'agobiis. Deja que la cosa fluuuya i a veure que passa.

Ja ens explicaràs !

Mercè