Presentació Cristina

Hola a totes!
Em dic Cristina i he trobat la vostra web molt interessant i m'hi he inscrit.
Us explico el meu cas: fa uns 3 anys que vull ser mare i he passat per tots els estadis.
Amb la meva parella vam fer FIV i no va anar bé. Després vam tenir un embaràs natural, però va acabar, al cap d'un mes en avortament, horrorós!!! Després em vam posar l'embrió congelat que teníem i res.
Mesos més tard, per circumstàncies, em vaig separar de la meva parella i jo vaig decidir fer el meu camí de mare en solitari.
Vaig fer 4 IAD i res de res. Vaig passar a fer FIV. Em van posar 2 embrions i no em vaig quedar embarassada i després em van posar l'últim embrió congelat i tampoc.
És una mica desesperant però jo vull tirar endavant.
Ara ja he obert un altre camí, el de l'adopció. Aquest camí el faré paral·lelament amb IAD o FIV.
Cal ser realista i obrir el ventall.
No sé si algú de vosaltres també ha obert aquesta porta de l'adopció.
Sé que és un camí llarg i dur però el vull iniciar.
Demà justament aniré a l'ICAA (Institut Català Adopció i Acolliment)
Si algú de vosaltres em pot informar sobre l'adopció li agraïria molt. És un tema totalment desconegut per  a mi.
Una abraçada a totes i espero poder mantener converses amb vosaltres.
Cristina

Jo tinc dos fills, els dos van ser adoptats... de fet el petit acaba d'arribar a la familia, el 24 de desembre.
No es posible fer els dos procesos simultaneament a la vegada, o sigui, si estás amb FIV no et deixerán continuar amb un procés d'adopció... o fas una cosa o l'altre, has de tenir el dol elaborat pel fill biológic i tot això...
Aquí tens informació sobre les posibilitats que tens com a monoparental per adoptar: [Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]
Ara mateix tens poques opcions com veuràs, per adopció nacional no están valorant desde 2010 perque hi ha masses families, i per adopció internacional tens molt poques opcions, sobretot i el que vols és un nen/a més petit de 3 anys. Si acceptes necesitats especial o nens més grans de 6 anys llavors si tens algunes opcions, bé per nacional et valorarien.

Hola Crsitina.

Jo sóc la Júlia i tinc dos nens de 5 i 2 anys. Del segon em va costar força quedar-m'hi (4 IAD i 1 FIV) i va ser molt desesperant, tot i que tenint un altre nen ajudava. Però al final va arribar. El camí a vegades es fa difícil.

D'adopcions la que més en sap és l'Ada i ja t'ha orientat i em sembla encertat el tema que per buscar l'adopció has d'haver fet el dol del biològic o tenir clar que no el vols biològic. Encara que des del put de vista del temps sigui més lent.

Ànims.

Hola Cristina, 
Bienvenida :-)
Qué edad tienes? Puede ser de ayuda a la gente para dar alguna opinión.

No sé - pero me ha llamado la atención que has hecho FIV en pareja (por alguna razón los médicos recomendaron FIV y no Inse, supongo), pero luego en solitario hiciste IAD antes de pasar a FIV. 
¿Te han hecho alguna explicación o intentado variar medicación? 

También hay la ovodonación y adopción de embriones (salen más económico que la ovo).

De una manera u otra, espero que logres ser mama pronto :-) 

Dana (48) y Danita (5)

Hola a totes!
Moltes gràcies per les vostres respostes.

Com preguntava la Dana jo tinc 41 anys.
Amb la meva parella ens van recomanar fer FIV perquè ell tenia l'esperma de poca qualitat.
Després, sola, em van dir que com que, jo, en principi, no tenia cap problema doncs havíem de començar per la inseminació. Com que la inseminació no ha anat bé vam passar a fer la FIV.
La setmana que ve haig de tornar al metge a veure quin camí seguim ara.

Júlia, la veritat que a vegades és força desesperant veure que no aconsegueixes el teu desig, però finalment tu ho vas aconseguir. Me n'alegro!

Ada, moltes gràcies per la informació. Ahir vaig anar a l'ICAA i em van dir exactament el mateix que em dius tu: haig de triar o adopció o reproducció assistida.
La veritat que no em sembla bé, perquè jo estic en desaventatge de les noies que tenen parella, perquè elles mentre fan els tràmits de l'adopció ho poden anar provant de manera natural i jo no.
Em van donar un dossier amb molta informació, entre ella els païssos d'adopció. M'ho he estat mirant i per mares solteres hi ha pocs països Bolivia, El Salvador (preferència dels matrimonis), Hondures, Índia, Mali, Mèxic, Polònia (preferència matrimonis i els nens en adopció tenen problemes) Senegal, Vietnam.
Arribats a aquest punt la dificultat és decidir quin país triar.
Ada t'ho com ho vas decidir? Què et vas plantejar?
Aquest divendres vaig a la reunió informativa de l'ICAA.
Sé que hauré de triar perquè la dona que ens va atendre m'ho va dir, però abans de fer el camí de l'adopció i renunciar a la RA, faré algún intent més en aquest sentit.
Una abraçada a totes!
Cristina

Per Mali dubto que acceptin noves solicituts, no ho sé segur, perque Mali ja no acepta l'adopció internacional que jo sápiga, hi ha bastantes families amb expedient allí encalladles, em sembla.
D'aquests païssos que dius conec monoparentals que han adoptat a Vietnam, Hondures, Mali i Bolivia. No t'han dit Xina? Es pot, però només per Special Focus, són nens amb necessitats especial. Tampoc t'han dit Filipines?
Has de mirar els requisits que demanen, perque a molts hi ha límits d'edats o d'altres coses i potser no els compleixes, o sigui, que d'aquí ja en pots descartar.
Has de mirar que realment sigui una opció viable, Mali no ho és, no només pq no permeten la sortida de nens en adopció ara, sino perqué el ICAA va posar uns límits de 2 expedients de monoparentals per protocol públic i dos per Ecai (la ecai crec que és IPI) dubto ni que t'agafèssin, fins que no es resolen aquests expedients no deixen tramitar de nous, per tant hi ha un munt de CI donats a gent que no ha ni començat els papers per poder adoptar allí...
Vietnam, tampoc s'acepten noves solicituts crec, només per n.e. em sembla, fa temps que están aturades les valoracions em sembla. Fa com dos anys que no estci molt al dia però vaja, crec que segueix així.
Després hi ha el que tú vulguis aceptar, edat del menor, patologies, etc... A partir d'aquí pots anar descartant païssos... La majoria de països  d'europa i sudamerica no asignen a monoparentals nens menors de 7 o 8 anys, o n.e. si es que tenen un programa de n.e. Si el que vols és un bebé, l'adopció ara mateix no seria el millor camí.
En el meu cas quan vaig començar els tràmits d'adopció del meu fill gran tenia 30 anys i la majoria de psïssos demanaven mínim 35anys a les persones soles, així que tots aquests descartats, un cop aquí em quedaven 4 opcions Haití, Rusia, Etiopia com adopció, i Marroc com kafala (acolliment), Haití la van tancar mentres feia la valoració, Etiopia no paraven de dir que tancarien a monoparental, Rusia no m'hi veía, molt car, molt fred... volia per protocol públic i també deien que tancarien aquesta opció, així que vaig triar Marroc que ja el coneixia i que em sentía cómode amb el procés, els monoparetals estavem en les mateixes condicions que els matrimonis, i no s'havia de fer per ECAI... triar el país és una cosa molt personal. També he tingut l'adopció nacional oberta les dues vegades, però amb 41 anys no crec uqe sigui una opció válida per tu tampoc, si el que vols és un nen/a més petit de 6anys sense n.e.
Jo conec gent que estaba simultaneament en procés de adopció i RA, simplement no ho han dit. A mi no em sembla bé, bé ni malament, però és molt difícil estar per les dues coses a la vegada (jo en el primer procés vaig haver de tancar la opció de nacional pq no podía estar per les dues coses...), i el nen/a que vingui es mereix que s'hi involucrin al 100%... un nen/a abandonat i després adoptat ja té prous temes a sobre com perque no estiguin emocionalment i anímica al 100% amb ell/a. Considero important també, si no s'ha pogut tenir un fill/a biológic tenir-ho ben paït i ben assumit, pel nen/a que vindrà, de fet es considera un dels motius que porten al fracás de la adopció i per això no permetn estar tampoc en els dos procesos a la vegada.

Hola a totes!
Moltes gràcies per la informació Ada.
M'he estat informant i desconeixia totalment el cost d'un procés d'adopció.
Quan he vist els números he pensat: No pot ser!
De 7.000€ com pot ser Colòmbia a 35.000€ com pot ser Rússia.
Això és una bogeria!!!!!!!!!!!
Ada, això és així???
No m'ho pensava pas.
Mare meva.
M'ha caigut un gerro d'aigua freda a sobre....
Demà vaig a la reunió de l'ICAA.
Ja us explicaré.
Petons per totes!
Cristina

No sé el cost exacte (de totes maneres ni a Colombia ni a Rusia pots adoptar)... Només conec una familia que hagi adoptat a Rusia i cec que anava més cap els 42000 a través d'ECAI. 7000, em sembla molt poc, dubto que sigui una dada real.
El cost depen molt del procés, si vas per protocol públic o per ECAI, si necesites traductor jurat, si has de contractar advocat... depen, cada professional que entra cobra els seus honorais. Depen de los lluny que sigui i els viatges que hagis de fer, vols, hotels... EL CI a Catalunya tampoc és gratuït per internacional, son 1000 euros... a altres comunitats és gratuït, també depen de si el país aplica taxes o és gratuït el procés...
És un factor també a tenir en compte a l'hora de triar país... No nomé sper la pasta, sino pq si a un país et demanen "donatiu" obligatori o hi ha uns diners que et demana la ECAI que no es poden justificar amb cap gasto legal, fa mal rotllo, no?
L'adopció nacional és gratuïta, no implica cap cost, 0 patatero, però clar, has de veure si realment tens opcions, pq si t'esperes 4 o 5 anys (o més) i quan et tocaria assignació no et truquen, quan et toca renovar CI et diuen que renunciis, etc... doncs és un pal molt gordo...

Els meus dos procesos han sigut "gratuits", o sigui per adoptar no em demanaven res, però el CI l'he hagut de pagar pq era internacional, uns 900 euros crec el primer cop i 400 el segon, ho dic de memoria i potser era menys. Traduccions jurades, molt poc la veritat, crec que 450 el primer cop i ara algo menys, uns 300, contant els documents d'anar i els de tornar. Però clar, viatges, hotel, etc... això si.... En el primer vaig contractar un advocat en la fase final que em va costar 300euros, aquest cop ho he fet sense advocat, tampoc he necesitat traductor pels judicis i vistes i tal...
Els imports que has posat deuen ser només despeses directes de l'adopció, sense viatges ni estada. Si has de fer 3 viatge so si en fas un però has d'estar 2 mesos, doncs conta el que et costa això...
Les ECAI tenen els honoraris establerts per le Gene però pel mateix país hi ha honoraris diferents en diferents ECAIs... no sé què inclouen però el que segur que no inclouen són viatges i hotel, els "donatius" que demanen de vegades, etc...

et deixo aquí les estadístiques d'adopcions a Catalunya els darrers anys, inclós 2013... la cosa està bastant malament (no hi ha separat el que són matrimonis/parelles de fet/ monoparentals, etc...)
[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Gràcies Ada per la informació!

Ahir vaig anar a l'ICAA a la reunió informativa.
La veritat que èrem un grup de 13 persones força joves. Fet que ho va destacar la dona que feia la ponència.
Altres vegades eren més grans. La única família monoparental era jo.
Tan sols hi havia una família que volia adoptar i que ja tenien 2 fills petits biològics.

Ada, sé que és un tema personal, si vols no cal que responguis, com és que van ser gratuïtes les teves adopcions?
No ho acabo d'entendre.

Ahir ens van dir que una adopció incloent-ho tot podia anar dels 18.000€ als 37.000.000€.

També ens van comentar que ho podíem fer per ECAI o no. Però clar, si no tens els recursos per poder fer-ho... et trobes perdut...

Algú sap com està el tema d'Haití? Vaig trucar a una ECAI i em van dir que potser obririen...

Cristina

Correcció: Dels 18.000€ als 37.000€.

Crec que al 2013 van ratificar el conveni de la Haya, és posible que tornin a obrir, però abans que tanquèssin era obligatori a través d'Ecai (ADOPTA crec uqe era) i només les deixen tramitar en un orfanat concret d'unes monjes, les monjes només volen monoparentals per nens més grans de 7 anys, suposo que si reobren seguirà igual. l'Ecai a mi em va agradar força quan hi vaig ser però clar... fa més de 6 anys ja...
Hi ha paísos, com España on el procés d'adopció és gratuït, al Marroc és així, el que si has de pagar són les traduccions jurades dels documents i alguna legalització que costa algo, però no estás obligat a fer l'adopció a través de representant legal i jo no vaig contractar advocat. Per lo general t'obliguen a tenir un representant legal a tots els paísos, sino hauries d'estar allà per anar fent directament tots els tràmits...

Jo la veritat és que en el meu curs de formació i en la última reunió que vaig estar d'adopció nacional, tothom era bastant jove, el primer cop vaig coincidir amb una altra monoparental una mica més granq ue jo i el segon cop crec que n'hi havia un parell més