Social
Iniciar Sessió
Temas similares
Qui està Connectat
En total hi ha 2 usuaris connectats :: 0 Registrats, 0 Ocults i 2 Invitats Cap
El major nombre d'usuaris connectats fou 78 el Dt 19 Nov 2024 - 22:36
Categories del fòrum
Miembros que empiezan más temas
aiguaclara | ||||
lajefadelaironia | ||||
ada_bcn | ||||
Crislady | ||||
Júlia | ||||
morgan | ||||
Dana | ||||
Ester | ||||
Sara | ||||
Bego |
Los posteadores más activos del mes
No hay usuarios |
Hola - Espero que m'accepteu
+2
Mamimood
magrana
6 participantes
Pàgina 1 de 1
Hola - Espero que m'accepteu
Hola, noies!
Fa temps que us segueixo. Ara estic en ple procés
d'intentar ser mare i tinc ganes de compartir inquietuds i l'experiència amb vosaltres.
Però com que el meu cas és una mica especial, abans em presento, aviam
si m'accepteu... Espero que sí, ja que crec que em podeu ajudar molt. (Perdoneu les parrafades...)
La cosa és que estic intentant ser mare, en solitari però amb una
parella al costat, una dona que ja té un fill. Per
ella ara és massa gros tornar a ser mare. Però entén perfectament (i
lògicament) el meu desig, que és immens i hi és des de sempre.
Evidentment, hem parlat i pensat molt la qüestió. La conclusió a què ens
porten els nostres sentiments és que jo tiro endavant amb el meu somni i
ella no s'hi involucra com jo (almenys de moment), però està al meu
costat. Si arribés el fillet o filleta, tindria només una mare, i la
companya de la mare també se l'estimaria, clar, molt i molt, però no com
una mare, sinó justament com la companya de la mare. Per tant, la
responsabilitat, l'empenta, les iniciatives, la qüestió econòmica, les
decisions... és tot cosa meva. A vegades amb el consell, opinió o
recolzament de la meva companya, però en definitiva, jo seria mare sola.
Sóc catalana, però visc a Alemanya. En aquest país, per estrany que
sembli, no és legal la inseminació artifical amb donant anònim, si no és
dintre del matrimoni hetero. Per tant, m'he de buscar la vida (mai més
ben dit) en un país on acceptin fer-ho a dones soles. Fins ara ho he fet
a Dinamarca, en una clínica molt agradable. Vaig fer 3 IUI, però totes tres van ser negatives. Ara fa
un mes em van fer una laparoscòpia i es va descobrir que tinc
endometriosi. Per tant, l'única solució és provar la in vitro. Estic
decidida a provar-ho, tot i que sé que a la meva edat (39) les
probabilitats són més o menys només del 30%. Noies, això és una carrera
d'obstacles, i una prova de resistència permanent. Però de moment la
meva il-lusió i la meva força encara són grans, tot i que per
protegir-me, començo a mentalitzar-me que potser no podrà ser i que la
vida sense ser mare també és bonica i per tant ho pot seguir sent. Ara
bé, com dic, ho vull intentar i vull ser optimista i continuo pensant
que el somni és possible.
Ara estic mirant clíniques de Barcelona (hi aniré jo sola). Bé, però
no m'allargo més. De moment espero que em digueu si puc formar part del
fòrum. Si sí, us preguntaré coses sobre les clíniques (seré més breu :-) ). I espero que
puguem compartir molts més temes, idees i sentiments. Des de l'estranger
i mig sola, el vostre fòrum em fa sentir més acompanyada i a prop de
casa.
Enhorabona pel fòrum! Una abraçada,
Magrana, 39, intentant-ho
Fa temps que us segueixo. Ara estic en ple procés
d'intentar ser mare i tinc ganes de compartir inquietuds i l'experiència amb vosaltres.
Però com que el meu cas és una mica especial, abans em presento, aviam
si m'accepteu... Espero que sí, ja que crec que em podeu ajudar molt. (Perdoneu les parrafades...)
La cosa és que estic intentant ser mare, en solitari però amb una
parella al costat, una dona que ja té un fill. Per
ella ara és massa gros tornar a ser mare. Però entén perfectament (i
lògicament) el meu desig, que és immens i hi és des de sempre.
Evidentment, hem parlat i pensat molt la qüestió. La conclusió a què ens
porten els nostres sentiments és que jo tiro endavant amb el meu somni i
ella no s'hi involucra com jo (almenys de moment), però està al meu
costat. Si arribés el fillet o filleta, tindria només una mare, i la
companya de la mare també se l'estimaria, clar, molt i molt, però no com
una mare, sinó justament com la companya de la mare. Per tant, la
responsabilitat, l'empenta, les iniciatives, la qüestió econòmica, les
decisions... és tot cosa meva. A vegades amb el consell, opinió o
recolzament de la meva companya, però en definitiva, jo seria mare sola.
Sóc catalana, però visc a Alemanya. En aquest país, per estrany que
sembli, no és legal la inseminació artifical amb donant anònim, si no és
dintre del matrimoni hetero. Per tant, m'he de buscar la vida (mai més
ben dit) en un país on acceptin fer-ho a dones soles. Fins ara ho he fet
a Dinamarca, en una clínica molt agradable. Vaig fer 3 IUI, però totes tres van ser negatives. Ara fa
un mes em van fer una laparoscòpia i es va descobrir que tinc
endometriosi. Per tant, l'única solució és provar la in vitro. Estic
decidida a provar-ho, tot i que sé que a la meva edat (39) les
probabilitats són més o menys només del 30%. Noies, això és una carrera
d'obstacles, i una prova de resistència permanent. Però de moment la
meva il-lusió i la meva força encara són grans, tot i que per
protegir-me, començo a mentalitzar-me que potser no podrà ser i que la
vida sense ser mare també és bonica i per tant ho pot seguir sent. Ara
bé, com dic, ho vull intentar i vull ser optimista i continuo pensant
que el somni és possible.
Ara estic mirant clíniques de Barcelona (hi aniré jo sola). Bé, però
no m'allargo més. De moment espero que em digueu si puc formar part del
fòrum. Si sí, us preguntaré coses sobre les clíniques (seré més breu :-) ). I espero que
puguem compartir molts més temes, idees i sentiments. Des de l'estranger
i mig sola, el vostre fòrum em fa sentir més acompanyada i a prop de
casa.
Enhorabona pel fòrum! Una abraçada,
Magrana, 39, intentant-ho
Editat per darrera vegada per magrana el Dj 29 Mar 2012 - 23:53, editat 1 cop en total
magrana-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 65
Fecha de inscripción : 12/03/2012
Edad : 51
Re: Hola - Espero que m'accepteu
Hola
Soc la Marta, també vull ser mare i espero poder posar-me en procès despres d'una petita intervenció d'un quist als ovaris!
Jo fa molt poc que estic pel fòrum, però crec que el que realment ens uneix a totes és el desig de ser mares, independentment de les circumstàncies que ens envoltin i el tenir la valentia de fer-ho soles o almenys no quedar-nos sense intentar-ho. Aixi que tens tot el meu recolzament! Crec que has pres una decisió molt valenta i et dessitjo moltissima sort en el teu proper intent!!! Ànims!!!
Marta
Soc la Marta, també vull ser mare i espero poder posar-me en procès despres d'una petita intervenció d'un quist als ovaris!
Jo fa molt poc que estic pel fòrum, però crec que el que realment ens uneix a totes és el desig de ser mares, independentment de les circumstàncies que ens envoltin i el tenir la valentia de fer-ho soles o almenys no quedar-nos sense intentar-ho. Aixi que tens tot el meu recolzament! Crec que has pres una decisió molt valenta i et dessitjo moltissima sort en el teu proper intent!!! Ànims!!!
Marta
Mamimood-
Nº tractaments : 4
Nombre de missatges : 179
Fecha de inscripción : 06/03/2012
Edad : 47
Ubicació : barcelona
Re: Hola - Espero que m'accepteu
Bienvenida Magrana!!!!
Un placer tenerte con nosostras, en este foro te sentiras comprendida y respaldada. Pregunta todo lo que quieras que entre todas resolveremos tus dudas. Te doy la enhorabuena por tu decision, y mas teniendolo algo mas dificil donde vives, esta claro que la que desea algo tanto hace lo imposible por conseguirlo.Te deseo mucha suerte
Marta no he tenido el gusto de hablar contigo antes, pero tambien te deseo que te vaya todo fenomenal, yo hace 6 meses pase por una intervencion de un mioma de 8cm, y he tenido que esperar hasta las segunda FIV todo este tiempo, me comentaron que lo ideal seria 1 año de recuperacion pero al tener los 41 recien cumplidos y por el tipo de intervencion me han consentido lo haga antes, asi que ya estoy en marcha nuevamente. Veras que lo del quiste es pan comido!!!
Besitos a las 2 y mucha fuerza!!!
Un placer tenerte con nosostras, en este foro te sentiras comprendida y respaldada. Pregunta todo lo que quieras que entre todas resolveremos tus dudas. Te doy la enhorabuena por tu decision, y mas teniendolo algo mas dificil donde vives, esta claro que la que desea algo tanto hace lo imposible por conseguirlo.Te deseo mucha suerte
Marta no he tenido el gusto de hablar contigo antes, pero tambien te deseo que te vaya todo fenomenal, yo hace 6 meses pase por una intervencion de un mioma de 8cm, y he tenido que esperar hasta las segunda FIV todo este tiempo, me comentaron que lo ideal seria 1 año de recuperacion pero al tener los 41 recien cumplidos y por el tipo de intervencion me han consentido lo haga antes, asi que ya estoy en marcha nuevamente. Veras que lo del quiste es pan comido!!!
Besitos a las 2 y mucha fuerza!!!
Re: Hola - Espero que m'accepteu
Hola Magrana.
Et recordo de quan vas escriure fa un temps al forum i celebro que ja t'hi hagis posat. Ho hem parlat les 3 moderadores i estem totes d'acord que tot i que el teu cas és una mica especial, tens tot el dret a ser en aquest forum i a compartir les teves experiències amb nosaltres. Sigues benvinguda i compta amb la nostra ajuda.
Jo tinc dos nens de 3,5 anys i de 3 mesos. Són els dos sols que il·luminen la meva vida.
Ànims i a por ello.
Júlia 39 + Roger 3,5 + Oriol 3m, BCN
Et recordo de quan vas escriure fa un temps al forum i celebro que ja t'hi hagis posat. Ho hem parlat les 3 moderadores i estem totes d'acord que tot i que el teu cas és una mica especial, tens tot el dret a ser en aquest forum i a compartir les teves experiències amb nosaltres. Sigues benvinguda i compta amb la nostra ajuda.
Jo tinc dos nens de 3,5 anys i de 3 mesos. Són els dos sols que il·luminen la meva vida.
Ànims i a por ello.
Júlia 39 + Roger 3,5 + Oriol 3m, BCN
JúliaMamimodera
-
Nº tractaments : 2
Nombre de missatges : 1400
Fecha de inscripción : 07/02/2010
Edad : 52
Ubicació : Barcelona
Re: Hola - Espero que m'accepteu
Gràcies per l'empenta, els ànims i l'acollida, Marta i Crislady. I ànims
a totes dues. El quiste serà un pim pam. I molta sort amb la 2a FIV!!!
Gràcies per la benvinguda, Júlia i moderadores! M'alegro molt de poder compartir l'experiència amb vosaltres. Júlia, enhorabona pels teus dos sols! La foto és preciosa!
I quina gràcia que t'enrecordis de mi del principi del fòrum! Fa molt de temps!! Jo també me'n recordo, clar.
Jo ja tinc hora per a la primera visita de cara a la FIV. Ara ho explico a "clíniques".
Abraçades a totes!
a totes dues. El quiste serà un pim pam. I molta sort amb la 2a FIV!!!
Gràcies per la benvinguda, Júlia i moderadores! M'alegro molt de poder compartir l'experiència amb vosaltres. Júlia, enhorabona pels teus dos sols! La foto és preciosa!
I quina gràcia que t'enrecordis de mi del principi del fòrum! Fa molt de temps!! Jo també me'n recordo, clar.
Jo ja tinc hora per a la primera visita de cara a la FIV. Ara ho explico a "clíniques".
Abraçades a totes!
magrana-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 65
Fecha de inscripción : 12/03/2012
Edad : 51
Re: Hola - Espero que m'accepteu
Hola magrana.
Jo també em recorbada de tu i els teus temors per la situació que ens expliques, de tenir parella, però ella no si vulgui involucrar.
Com t'ha dit la Júlia, pots donar-te per benvinguda, doncs realment seràs mare en solitari, que es el fet característic que ens uneix a totes. Segurament sigui l'única excepció normativa entre totes de dona d'aquest fòrum, el fet de tenir parella i aquesta no sigui part del projecte de família.
La llegir-te, he vist una escena i he imaginat que si visqués jo amb la meva mare, seria el mateix que el fet de que tu visquis amb la teva parella dona, que t'ajudarà, però la mare seràs tu, l'essència serà de mare en solitari, tot i que tu tindràs segurament mes dilemes que no pas qualsevol de nosaltres, que realment no tenim ningú més a casa a part de les nostres criatures.
Espero tinguis molta sort amb la FIV catalana, que al cap i a la fi, es casa teva.
Jo també em recorbada de tu i els teus temors per la situació que ens expliques, de tenir parella, però ella no si vulgui involucrar.
Com t'ha dit la Júlia, pots donar-te per benvinguda, doncs realment seràs mare en solitari, que es el fet característic que ens uneix a totes. Segurament sigui l'única excepció normativa entre totes de dona d'aquest fòrum, el fet de tenir parella i aquesta no sigui part del projecte de família.
La llegir-te, he vist una escena i he imaginat que si visqués jo amb la meva mare, seria el mateix que el fet de que tu visquis amb la teva parella dona, que t'ajudarà, però la mare seràs tu, l'essència serà de mare en solitari, tot i que tu tindràs segurament mes dilemes que no pas qualsevol de nosaltres, que realment no tenim ningú més a casa a part de les nostres criatures.
Espero tinguis molta sort amb la FIV catalana, que al cap i a la fi, es casa teva.
aiguaclaraMamistradora
-
Nº tractaments : 3
Nombre de missatges : 1376
Fecha de inscripción : 20/12/2009
Edad : 50
Ubicació : Baix Llobregat
Re: Hola - Espero que m'accepteu
Gràcies, aguaclara!
L'has clavada! És exactament això, tenir algú al costat, però al cap i a la fi, en el fons, estar sola. I encara tinc pors en aquest sentit, no et pensis. Però tinc clar el que vull i no em perdonaria no tirar-ho endavant. És una por més de totes les que sorgeixen. Ai, mare, com em complico la vida!
I sí, estic molt contenta de fer la FIV catalana, perquè com tu dius, és casa meva, i tant!
Gràcies per acceptar-me. Em sento una mica diferent, però sobretot molt compresa i acompanyada. O sigui que retrobar-vos i que hagueu fet aquesta excepció ha estat molt important per mi, de debò!
L'has clavada! És exactament això, tenir algú al costat, però al cap i a la fi, en el fons, estar sola. I encara tinc pors en aquest sentit, no et pensis. Però tinc clar el que vull i no em perdonaria no tirar-ho endavant. És una por més de totes les que sorgeixen. Ai, mare, com em complico la vida!
I sí, estic molt contenta de fer la FIV catalana, perquè com tu dius, és casa meva, i tant!
Gràcies per acceptar-me. Em sento una mica diferent, però sobretot molt compresa i acompanyada. O sigui que retrobar-vos i que hagueu fet aquesta excepció ha estat molt important per mi, de debò!
magrana-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 65
Fecha de inscripción : 12/03/2012
Edad : 51
Re: Hola - Espero que m'accepteu
hola Magrana!
m'ha agradat molt la teva història vital, per diversos motius. Jo tenia una parella, dona, que no volia sentir a aprlar de tenir fills. De fet, no va tolerar la pressió de que jo ho tingués tan clar i ens vàrem separar. Així que tot el procés l'he viscut sola, a estones feliç i convençuda i d'altres, trista i cagadeta de por que es diu. Però fa tants anys que tinc clar que vull ser mare, que ho intentaré fins fer "diana".
L'altra és que visquis a Alemanya...Sempre dic que si no fós pel fred marxaria a can Wurst Land...
et desitjo molta sort i molta força en aquest projecte preciós que has encetat.
Una abraçada
natàlia
m'ha agradat molt la teva història vital, per diversos motius. Jo tenia una parella, dona, que no volia sentir a aprlar de tenir fills. De fet, no va tolerar la pressió de que jo ho tingués tan clar i ens vàrem separar. Així que tot el procés l'he viscut sola, a estones feliç i convençuda i d'altres, trista i cagadeta de por que es diu. Però fa tants anys que tinc clar que vull ser mare, que ho intentaré fins fer "diana".
L'altra és que visquis a Alemanya...Sempre dic que si no fós pel fred marxaria a can Wurst Land...
et desitjo molta sort i molta força en aquest projecte preciós que has encetat.
Una abraçada
natàlia
nat21-
Nº tractaments : 2
Nombre de missatges : 23
Fecha de inscripción : 04/01/2012
Edad : 46
Ubicació : collserola
Re: Hola - Espero que m'accepteu
Hola, Natàlia!
Perdona el retard de la resposta... Em va agradar molt el teu comentari. Això de la parella realment és complicat. Tu devies fer el que et deia el cor, seguir la il-lusió de ser mare. I si ella es va sentir pressionada, deu ser que havia d'acabar així. És dur. Però ara tens clar el teu moment i està molt bé que vagis convençuda cap endavant fins a fer diana! I qui sap, potser més tard o més d'hora trobes algú que ho vol compartir amb tu.
I pel que fa a Alemanya, quina gràcia que t'agradi el país. A poca gent li agrada, bé, sobretot per això del temps. A mi el fred no em molesta massa, és a dir, tot el que té de positiu el país em compensa (la verdor, la natura, les bicis, el menjar!!, el tipus de vida, la gent). M'hi trobo molt bé. He trobat una gent molt maca. Són molt tolerants i saben disfrutar de la vida i de les persones properes. I són gent clara.
Molta sort amb tot, Natàlia! Tu també fas FIV a l'estiu, oi?
Una abraçada,
Magrana
Perdona el retard de la resposta... Em va agradar molt el teu comentari. Això de la parella realment és complicat. Tu devies fer el que et deia el cor, seguir la il-lusió de ser mare. I si ella es va sentir pressionada, deu ser que havia d'acabar així. És dur. Però ara tens clar el teu moment i està molt bé que vagis convençuda cap endavant fins a fer diana! I qui sap, potser més tard o més d'hora trobes algú que ho vol compartir amb tu.
I pel que fa a Alemanya, quina gràcia que t'agradi el país. A poca gent li agrada, bé, sobretot per això del temps. A mi el fred no em molesta massa, és a dir, tot el que té de positiu el país em compensa (la verdor, la natura, les bicis, el menjar!!, el tipus de vida, la gent). M'hi trobo molt bé. He trobat una gent molt maca. Són molt tolerants i saben disfrutar de la vida i de les persones properes. I són gent clara.
Molta sort amb tot, Natàlia! Tu també fas FIV a l'estiu, oi?
Una abraçada,
Magrana
magrana-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 65
Fecha de inscripción : 12/03/2012
Edad : 51
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum