Hola, sóc l'Alba

Hola a totes!

Per fi m'he decidit a escriure tot i que ja fa un temps que us vaig seguint.  Vaig veure el vídeo penjat al web que va sortir als MAtins de TV3 i em sento 100% identificada, moltes de les vostres històries i el que sentiu, és el que sento jo.

Em dic Alba i tinc 32 anys. Em trobo en un moment a la meva vida que no estic en parella i vull ser mare. Estic farta que tothom em digui "32 anys? Encara ets jove! potser coneixes algú "... Doncs si conec  algú i estic en mig del tractament...ho haurà d'assumir. Ja fa anys que vull ser mare i en la meva última relació de parella l'error va ser creure que un home separat amb 2 criatures m'ajudaria a complir el meu somni. No vull més promeses, vull fets

Total, que tot i que de moment m'ho estic pensant, aquest dimecres tinc hora per fer-me la histerosalpingografia. i en funció dels resultats....ja veuré quin és el següent pas.

Ens llegim!

Benvinguda Alba!

Nena, crec que tens les idees molt clares i això és l´unic que necessites per llençar-t´hi...mai esperis no sentir por per fer´ho, el que si et puc assegurar és que ha sigut la millor decisió de ma vida!!!

Pel que necessitis aquí hi som!!

Petons!

Ai mira, m'has fet riure de veure'm en vides paral·leles..
Aqui l'altra alba (la del video dels matins) que també es va decidir amb 32 anys i també estava fins al MONYO del clàssic "però si etc molt jove!". Què et puc dir: que endavant amb tot! L'edat es un factor al teu favor i no a la teva contra! Jo sempre contestava: mira quan el meu fill en tingui 10, jo en tindré 43 i encara estaré buenorra per trobar parella amb la feina feta i sense presses;-)

Una abraçada grossa!!
alba 39 i pau 5a

Gràcies noies pels vostres missatges A vegades els necessito. Sé que no tothom em recolzarà amb la meva decissió  i que de tant en tant hauré de sentir que ser mare és molt dur i més estant sola i "bla bla bla". Llavors serà quan entraré aquí al web  i llegiré les vosters cròniques i se'm passarà tot!
.
OStres Alba, bona frase! te la copiaré! hahaah

Bones Alba!
T entenc molt be... Jo tb vaig estar molt de temps creient q podria formar una familia amb el meu novio, però tot eren excuses, fins q al final em vaig adonar q no volia i q estava perdent el temps....

No hem de renunciar al nostre somni nomes perquè no hem trobat a la parella ideal! Així q endavant!

Hola de nou!

L'últim comentari que vaig fer va ser al juliol i per dir que estava pendent de fer-me l' histerosalpingografia. La prova va anar bé i els resultats de l'analítica tb. Després de la prova vaig decidir aturar el procés, ja que en volia estar del tot convençuda i pq tenia algun projecte pendent abans de quedar-me embarassada.
El cas és que al desembre vaig conèixer un noi (separat i amb una filla de 4a). I vam començar una relació, deixant molt clar des del principi que jo tard o d'hora volia ser mare.
Però aquest desig és més fort del què em penso i ha estat motiu de la nostra discussió/ruptura. No em veig capaç d'esperar 2/3 anys a que ell tingui clar que vol formar una nova familia amb mi. Jo vull ser mare ja...
I ara em sento malament. He trobat algú que m'ajudaria a ser mare, però em trobo que ha arribat tard. a part que em fa por esperar-me aquests dos anys que ell necessita i al final es faci enrera...ja m'ha passat una vegada.

Us ha passat d'haver de deixar una parella perquè no us pdoeu esperar?

Aprofito per saber si hi ha noies que estigueu en procés de rumiar-ho i volgueu compartir els vistres dubtes
Alba

Hola Alba,

Crec que hi ha una bona colla de noies que han deixat les seves parelles perquè no volien tenir fills, tot i que no és el meu cas. 

Llegeix la part bona: tens una decisió molt presa. Si necessites parlar, envia'm un privat i fem un cafè "d'albes" :-)

un abraçada
alba i pau (a dos dies de 6 anys)