Presentació Lempicka

Bon dia,

La setmana que ve compleixo 33 anys i faré la meva visita a la clínica Eugin. Suposo que no és casualitat que tot coincideixi en la mateixa setmana...

Tinc parella des de fa tres anys i mig. Va ser un amor a primera vista, vaig trobar un company, un amic i un amant. Tot semblava perfecte. Fa un any i mig vam anar a viure junts i la convivència també ha funcionat molt bé. Fins que vaig sentir la necessitat de començar a plantejar el tema de formar una família... Vaig treure el tema a inicis de l'estiu passat, després d'esperar, sense èxit, que ho fes ell...

Sorprenentment, no vaig rebre la resposta que s'espera d'algú a qui estimes, en una relació consolidada i amb aquesta edat. No s'havia plantejat mai el tema de tenir fills i el fet que jo li plantegés el va col·lapsar. Es va asustar i en converses posteriors em va confessar que ell no està preparat per tenir fills i que no sap si ho estarà mai. Que ha d'estar bé amb ell mateix per fer aquest pas i que de moment ha de tancar altres temes, com el fet de trobar una feina que li agradi i que li doni estabilitat. 

Han estat mesos molt durs, perquè jo sento que és el moment de ser mare i creia que havia trobat la persona i el moment per fer-ho. La meva situació econòmica és estable i relativament còmoda. He complert una altra de les meves il·lusions que era tenir empresa pròpia i, tot i que treballo moltes hores, em compensa i em sento realitzada en aquest sentit. Ell treballa de fins les 15.00 h de dilluns a divendres, de manera que la meva falta de temps, ho pot compensar ell. A més, és un home que no té cap problema per encarregar-se de les tasques de la casa, de fet jo li he agraït moltes vegades que ho faci, perquè això m'ha permés dedicar-me a consolidar l'empresa.

Els meus pares i els seus se'n van cap a la setatena, amb la qual cosa, no els queden massa anys per gaudir dels néts en condicions. Ni a nosaltres no ens queda massa temps per disposar de la seva valuosa ajuda.

En definitiva, que jo ho veig tan clar i ell tan poc, que en aquests mesos he vist que hauré d'escollir... De moment, per donar-nos una mica més de temps als dos, que tot es calmi una mica i que puguem respirar, he decidit fer una vitrificació d'òvuls. Necessitava fer alguna cosa i vaig estar buscant informació sobre el tema. Em deixa molt més tranquil·la sumar una garantia per poder ser mare.

Des de que vaig prendre la decisió i en el moment que em van donar hora a la clínica, tot va canviar. Ho he vist molt clar tot, tot té sentit, tot torna a funcionar i torno a tenir les coses clares. Seré mare. Amb parella o sense. Cada dia que passa, se m'esclareixen més dubtes i ho tinc més decidit. De moment, li vull donar una mica més de temps a ell, però ja em sento el projecte de ser mare meu. Ja no em posa trista pensar que ell o una altra parella no compartirà aquest projecte. Prefereixo fer-ho sola que amb algú que no n'està segur. I no vull esperar a que arribi algú altre, perquè o no arribarà mai o les meves ganes de ser mare, faran que m'equivoqui de persona. 

És la meva vida, és el meu projecte. Ja no em fa por, perquè, sí, serà difícil i dur, però més difícil i dur serà viure pensant que no vaig ser prou valenta i que m'he perdut aquesta oportunitat.Tan clar ho tinc i tantes ganes en tinc que si fins fa unes setmanes em vaig posar el termini dels 35, ara ja penso en el 34. I la por que em feia fer 33 anys s'ha convertit en un compte endarrera per complir un somni...

M'alegro d'haver-vos trobat, perquè he llegit les vostres històries i em sento tan identificada i recomfortada de veure que he pres una bona decisió...

Ens retrobem aquí!

Hola Lempika

Tu situación claramente está muy distinta a la mayoría de las personas en este foro (sin pareja). De hecho, únicamente sé de otra persona con pareja estable (lesbiana) que ha participado en este foro. En su caso, su pareja tampoco quería tener hijos. Luego me parece que la pareja acabó involucrándose más y hasta el punto que ya no sentía necesitad de este foro.  Hay otros temas en una pareja heterosexual (la pareja lesbiana siempre iba a tener que recurrir a donación del semen, por ejemplo...)

Debe de ser una situación muy rara y, aunque estés en pareja, sentirte muy sola (en esto).

Quien sabe - si ve que esto va muy en serio, puede cambiar del parecer :-) 

En fin - espero que el foro te sea de ayuda. Aquí hay mucha información (y sentimiento!) 

Saludos,
Dana (48) y Danita (5)

Hola Lempicka.

Benvinguda al foro. Sempre hi ha algun cas que se surt de l'estandar del foro com és el teu. Pel que veig estàs en el mateix punt de valoració, dubtes i decisió que moltes de nosaltres al començament. L'únic que tu tens opció de fer-ho en parella si ell finalment es decideix.

Aquí hi som per ajudar-te en el procés de ser mare per decisió pròpia. Ja ens aniràs explicant si et ve de gust.