HOLA,EM VULL PRESENTAR

Hola a totes i molt bon any 2011,

La veritat és que em sento molt feliç, però també em sento sola i tinc molta por de tot... La vida m'ha portat per situacions complicades, que ara no val la pena explicar...però per fer-vos una idea en els últims 5 anys he enterrat a 3 persones molt importants de la meva família i tinc la meva mare molt malalta.
Sempre he sabut que seria mare soltera, perquè mai he tingut relacions equilibrades amb nois, encara que desgraciadament em continuen agradant.
Ara estic contenta, perquè el meu nen o nena està en camí, però tinc por que les coses no vagin bé...El dilluns em fan la prova del "pliegue nucal" i suposo que quan puguin l'amiocentesis...que encara que no sigui obligatòria jo la necessito per la meva tranquil·litat.
No sé si alguna de vosaltres ha passat l'embaràs en soletat, perquè desgraciadament no he tingut el suport social que seria desitjable, però us ben dic que ha estat una criatura molt i molt buscada i estimada.
Sé que hauria d'estar molt contenta, però les pors no em deixen del tot.
L'altre problema que tinc és que sóc de Lleida i he perdut l'esperança de trobar mares solteres en aquesta província, però quan hagi nascut la criatura i sempre que pugui si és en cap de setmana vindrem a les trobades.
Una abraçada i que els reis hagin estat generosos amb vosaltres. Jo enguany no he demanat res, perquè si les coses surten bé...ja ho tinc tot...
Fins aviat

Hola Sonia,

Molt benvinguda al nostre foro! Esperem que hi trobis un bon caliu i que t'ajudem a passar les angoixes que tens. Les pors son normals, noia, pero això ens les expliquem aquí que un cop explicades semblen menys. No sé quina d'aquestes dones meravelloses va dir en algun moment, que ens convertim en mares des que comencem a intentar-ho perquè ja comencem a patir i no parem :-)
Jo tb em vaig fer l'amnio encara que no era obligatori per edat i va anar tot de conya.
em sembla que tens raó amb lo de noies de Lleida... Ets la primera i ens fa molta ilusio! Ara ja tenim gent de totes les provincies fins i tot d'andorra, jaja. Les quedades sempre son en cap de setmana, en general diumenge. Així que t'ho esperem de seguida que vulguis!
Molts petons
alba 34 + Pau quasi 9m, gateando de lo lindo

Hola Sonia i benvinguda,

T'entenc perfectament en tot el que dius. Jo també vaig enterrar 3 persones molt estimades en molt poc temps, de fet en 20 dies. Ara ja fa temps, i si bé és veritat que el temps ho cura tot, encara m'esgarrifo i se m'escapen les llagrimes quan ho penso. Una de les persones era la meva mare i tot que han passat ja 6 anys, no hi ha dia que no pensi en ella i pensi que em diria en cada moment. També és veritat que ara penso amb "carinyo" més que amb llàstima.
També crec que he escollit malament els nois i quan ja pensava que ho tenia tot molt encaminat, es va espatllar del tot (i mira que s'havia espatllat parcialment molt cops). Per fi, havia aconseguit que amb la meva parella fossim una parella de debó, estiguessim buscant ja el nen (fins i tot m'havia quedat embarassada i l'havia perdut), doncs llavors se li va creuar una altre (egoista i estúpida segons tothom, però l'amor és cec) i em va deixar d'un dia per l'altre.
Això va ser fa 2 anys i mig.
Tot això és per dir-te que ara tinc una nena fantàstica i estic encantada. És el millor que m'ha passat mai amb diferència i no pensava que es podia estimar tant.
No soc creient, però si que penso de vegades que la meva mare des del cel m'està ajudant i que fins i tot em va "arreglar" el tema de la parella. Ara que ja estic "desenganxada" penso que ha estat molt millor així (i crec en la vida en parella, però amb parelles com cal).
Ànims i crec que el venir a una trobada et pot ajudar molt. Ara hi ha una el 16 de gener.
Elisana i Mila (39 - 10 m (per fi gateja cap endavant))

Moltes gràcies pels vostres ànims i seguim en contacte. I, per cert, teniu unes criatures molt maques. Felicitats!
Fins aviat!

Hola Sonja ( m´encanta Sonia amb Rus...Sonja!..)

Benvinguda wuapa....els sers humans som animals de camada, necesitem als nostres i ells a nosaltres i quant ens falten ens sentim perduts totalment..jo de moment tinc la sort que no em falta ningú important i aixó es un gran qué....de vegades nomès de pensar que algún moment pasará m´esgarrifo e intento pensar en un altre cosa pq em poso malalta...així es que entenc la teva soletat i les teves pors, desde aquí t´envïo tota l´energía positiva de q soc capaç i espero q t´arribi amb molta força.

Entra quant vulguis al foro, pregunta, participa i desfogat....i si pots vina a coneixens.....et pot anar be....veurás com hi han situacions de tot tipus i pa gustos colores....no podrem solucionar les teves ferides ( aixó només ho fará el temps....) xro si que et farem l´espera fins a tenir el teu bb molt mes alegre....!!!

Jo no em vaig fer l´aminio, així ho vaig decidir, pero si ara tingués q tornar enrera, ho faría.....pq realment tot i que estaba guay i tranquila, vaig tenir molts moments de "cangueli" i de pensar q ho tindría q haver fet...gràcies a qui sigui tot va sortir be i ara tinc una nena de 21 mesos que m´ha canviat la vida a molt millor i realment no puc desitjar res mes...pq ho tinc tot!!

Jo soc de Tarragona i vaig a totes les quedades q puc i et puc assegurar que per mi es una injecció de moral e il.lusió renovada sempre q veig a totes les mamis, que tenen les mateixes pors, preocupacions, nits sense dormir i angoixes q puc tenir jo.....em sento acompanyada i reconfortada....

Et felicito per el teu embaras ( deus estar de poc quant parles de la prova del " plec nucal "...) i cuidat molt!!

Una abraçada!

Gemma i Jana ( 37 + 21 mesos ) flipada amb els reis!!!

Sonia, les males coses a vegades tambe venen en tandes. Jo vaig enterrar dos avis i un tiet en 3 mesos i es passa malament. I tinc a la meva mare i el meu germa besso amb cancer. Sort que les coses bones tambe arriben i son en les que ens hem de centrar. En celbrar les festes, els naixements, les bones noves. I que tu estiguis embarassada es una gran noticia!!

Ja veuras que quan tinguis la criatura, i com mes vagi creixent, que ets mes capaç del que et sembla ara i que es mes factible del que et pots imaginar. Trobes solucions a tot i et sorprens a tu mateixa amb la paciencia i sang freda que et surt de dins. Seguirant havent-hi dubtes i moments de crisi, pero aixo nosaltres i totes les mares amb parella.

Júlia 38 + Roger 2a 4m, BCN

Mare meva, entre totes m'he posat una mica trista, les històries d'algunes de voslatres no són fàcils.

Sònia, imagino el que deus sentir, hi ha molts moments de nostàlgia que has de superar, i el temps farà que ho vegis d'una altra manera. Lleida és a 1 horeta i pico... home, és lluny, però fem moltes kedades, ja veuràs com et vindran ganes de fer el camí.

Enhorabona pel teu embaràs.

Jo em dic Begoña, i tinc un nen i una nena de 14 mesos. Quan estava embarassada tenia 35, i em vaig fer l'amnio, no és per oblidar-se de possibles trastorns, però sí em vaig quedar tranquil·la.

Bego i bessons de 14 mesos

Hola Sònia.

Benvinguda al fòrum i felicitats per el teu embaràs.

Imagino que ha de ser difícil viure l'embaràs sola i amb el dolor de les perdues i l'estat de la teva mare. Jo vaig sentir varies vegades una sensació de soledat o mes bé de necessitat de carinyo, de caliu humà, i tinc els meus amb mi, però i així, com una està tova, necessita tendresa, així que si ho vols, nosaltres et donen tota la tendresa que necessitis, que ens demanis.

Ens pots anar explicant el teu embaràs al fòrum d'Estic embarassada i d'aquesta manera t'acompanyarem en aquest camí tant maco. També ens pots explicar com et vas quedar embarassada.

I per descomptat, et pots animar a venir a una trobada, que son molt bones i segur que et fan bé.

Me'n recordo d'una noia que va escriure al grup de Google dient que era de Lleida, eres tu? o poder es una altre lleidatana?

Molts petons.

Hola de nou,
Moltes gràcies a totes pel vostre suport. Sí, aniré explicant coses si bé també us dic que sóc una mica vergonyosa i reservada, però no una persona tancada. Intentaré venir alguna trobada, encara que a la del dia 16 no podrà ser. Si hi ha alguna altra noia de Lleida, també estaria encantada que m'escrivís i així podem quedar abans. També m'agradaria conèixer alguna noia que estés de poquet com jo, per viure un embaràs paral·lel, encara que totes vosaltres em podeu ajudar amb les vostres experiències molt més avançades. Jo vaig cap a la setmana 12 i sé que és aviat per fer-se il·lusions, però és inevitable. Demà tinc la prova del pliegue nucal i alli es poden predir si hi ha defectes congènits, esperem que vagi bé, clar que també sóc conscient que no sóc una persona massa afortunada. Per mi, és un miracle estar embarassada.
Una abraçada a totes i fins aviat. Ja us informaré a l'altre post i aniré llegint les vostres aportacions.
Fins aviat...I si hi ha algú de Lleida, fins i tot la noia d'Andorra...que m'envii un missatge per privat...Moltes gràcies!

Hola Sonia,
benvinguda al club!! Com has dit en l'altre post, estem gairebé igual. Jo ara estic de 12+4, però segons el gine i la eco, estaria d'una setmana més (només varia uns dies, així que jo continuu comptant segons els meus comptes). Així doncs, estem gairebé iguals. La meva DPP és pel 21 de juliol i em faria molta gràcia que fós una nena, però si és un nen serà igualment benvingut (només faltaria!! amb lo que ha costat quedar-se embarassada!!).
Jo m'he quedat embarassada al 3r intent de IAD i estic super emocionada i contenta. Més ara que ja ho estic dient a tothom. Algunes amigues ja ho saben, la família propera per suposat i demà ho dirè a l'escola i als meus nens. A veure com reaccionen!!!

En fi, espero que tu et trobis tant bé com jo. No he tinguts vòmits ni nàuseas i, a part de la son i el cansament, em trobo perfecte. Això em feia patir una mica fins que divendres em van fer la eco de les 12 setmanes i el gine em va dir que estava tot perfecte.

Apa doncs, et seguiré d'aprop i ja anirem intercanviant impressions, sensacions, emocions ... i tot el què faci falta.

Ptns.

Susana, 33, 12+4

Bienvenida Sonia!!!!
Yo estoy a dos dias de saber resultado de mi 2ª IAD, a ver si hay suerte! Muchas felicidades por tu embarazo....
Se feliz por lo que tienes, no por lo que te gustaria tener....
Yo tambien me siento sola muchos dias y eso que tengo a toda mi familia, pero como esto lo estoy llevando yo solita sin que nadie lo sepa, (ellos no lo aceptan), muchas veces me gustaria sentirme respaldada.
No sufras por el tema de las pruebas que comentas, seguro que salen bien, hay un porcentaje elevadisimo de pruebas superadas, asi que animo!!!
Sonia, aqui tienes a tu pequeña familia de mamis y futuras mamis solteritas, asi que no dejes de escribir cuando lo necesites y por supuesto de venir a alguna kedada, todas te acogeremos con mucho cariño.
Un super abrazo!!!

Benvinguda, Sonia, i moltes felicitats pel teu embaràs. Per molt desafortunada que diguis que ets, jo estic segura que tot anirà bé, i que el/la teu/va fill/a i tu, sortireu endavant sense problemes.
Bé, jo no fa gaire que sóc per aquí, per tant encara vaig una mica peix. Però, per qualsevol cosa que puguis necessitar, em trobaràs aquí, amb la resta de mamis i futures mamis. Per fer-te costat, animar-te, o el que calgui.
Una forta abraçada!

Hola Sonia,
Benvinguda al foro!!, pel que expliques ho has passat força malament però tranquila que com tu dius el millor regal de la vida el portes dintre la teva panxolina. TOTES hem tingut pors, dubtes i molta soledat però crec que ens uneix una mena d’esperit de positivisime i “buena onda” que fa que les coses surtin bé. Jo vaig viure absolutament tot el procès i embaraç amb molt bon rotllo i la veritat es que tot va anar de perles: embaraç, part, Post-part….i quan arriba el teu tresor el món canvia de color.
Intenta viure amb actitud positiva que ajuda molt a portar tot això sola. Al foro trobaràs moltes experiències pero recorda qui el més importat es el teu estat d’ànim. Jo no vaig fer la amnio i això que tenia 41 tacos però alguna cosa em deia que tot anava bé..en fin paranoies nostres!!!
Et desitgo un bon embaràs i et felicito ¡!
Moltissima sort,

Marta &Martina