Rumiant...

Hola!

Sóc nova... Després d'uns dies llegint tots els fils del fòrum, m'he decidit a registrar-me i compartir. Estic rumiant, molt... però molt!! De tot el que he llegit per aquí i per allà, aquest fòrum és el meu preferit, suposo que perquè m'hi he sentit identificada en molts moments.

Per començar m'agradaria explicar-vos una mica més de mi... Tota la meva vida he estat molt independent, he fet el que he cregut, quan he volgut i pogut, però sempre he acabat fent allò que era important per mi... Ara tinc 33 anys, i sóc "rara", tinc 2 carreres (vaig per la tercera), uns quants màsters i un doctorat... tinc una bona carrera professional i tot i que em poden acomiadar demà com a qualsevol, no em puc queixar dels meus ingressos, també aficions variades que inclouen la lectura, el futbol, viatjar o el submarinisme. Pels meus amics sóc rara, com us he dit, però m'estimen igual ;-)

El quid de la qüestió ve de que després de molts anys renegant de la maternitat i sense poder entendre perquè algú voldria renunciar a fer el que li doni la gana per un "renacuajo", em trobo dia sí i dia també pensant en que vull ser mare...No es tracta de tenir, es tracta de ser, no sé si m'explico... No conec ningú amb un procés semblant al meu, ja que totes les meves amigues sempre han tingut clar que sí o que no... i no com una servidora, que ha passat del no més radical, al sí, sí, sí... si us plau.

I doncs, on està el dubte? Més que dubte és POR. M'agradaria tenir al meu costat una persona per compartir aquest projecte, amb els mateixos dubtes, pors... però no és possible. I per tant només queda l'alternativa de fer-ho sola i amb donant (el tema d'un amic o d'una nit de bogeria no m'encaixa massa, la veritat).

Sé que hauré de renunciar a un munt de coses, però el que realment em fa por és si me'n sortiré... o sobretot que un dia em desperti pensant, "però què has fet? si no pots amb la teva ànima...". Sé per totes les meves amigues amb fills i parella, que de moments dolents n'hi ha encara que siguis dos, tres o cinquanta, però que els moments bons compensen... però tot i això, hi ha aquell raconet al cor, de pensar si és una bona tria, si és egoïsta (2000 anys de tradició judeocristiana que pesen socialment, suposo...), el pes social de la "diferent" (a més de rara)... De moment m'he decidit a fer una primera visita a cirh, preguntar, preguntar i preguntar... preus... Em té encuriosida com trien el donant, com es pot assegurar no tenir-ne dos (no és per res, però si un m'espanta, imagineu-vos dos), i després tonteries com els cognoms... o us he de confessar, he estat rumiant com canviar el meu pis de dues habitacions (no penso en canviar) per estar amb un petitó...

Finalment, i per això m'he posat aquí, és un procés que estic fent sola... us explico, com us he dit els meus amics, familia, tothom que em coneix... sempre han vist com defugia la maternitat, i tot aquest procés que dura ben bé un any, doncs l'he fet sola. Rumiant i rumiant... Potser ho havia d'haver compartit, però no sé com explicar-ho, és com un procés propi de creixement, que jo he iniciat i que vull arribar on em porti. És com si volgués escoltar l'opinió d'altri, però que no m'influenciïn... sigui el que sigui, que hi arribi per mi mateixa. No sé si faig ben fet, la veritat... Porto la idea de continuar així fins que estigui embarassada, però no sé si serà molt dur... Què us sembla? M'equivoco?

Ui, quin rotllo!!! Ho deixo aquí... Espero que ens anem coneixent... tot i que jo ja tinc la sensació de coneixer-vos una mica amb el que he anat llegint de vosaltres :-)

Hola mary, sigues molt ben vinguda a aquest foro tan humà i familiar, i, que algunes que ens sentim i som ''raritas'' ens trobem d'allò més bé. jejeje!

Què bé que t'hagi sortit aquesta vena de la maternitat i tiris endavant encara que sigui com a mare sola. Jo encara no sóc mare, ara començaré tractament però quan vaig entrar al foro i ara que ja m'estic posant, penso que ho hauria d'haver fet abans, com tu sobre els 33, i tinc la sensació d'haver perdut anys pensant en altres coses i els podria haver dedicat a ser mare, com tu dius, a sentir la sensació de ''ser'' mare, de tenir algú a qui ensenyar, educar, estimar... encara que ho hagi de fer sola, sense parella, però no m'ho vull perdre, clar que no!

També t'animo a que vinguis a una trobada, el diumenge en tenim una, i així coneixeràs a aquestes super mamis i els seus ''renacuajos'' jejeje i veuràs de primera plana com és tot això. A més, podràs compartir experiències i dubtes, ara sou moltes les noies que han entrat noves al foro.

Un petonàs

Susanna, mmmmh ... fent disfresses x la feina.... (és nota que no tinc fills!!! ENCARA!!)

Per durs q siguin alguns moments, cap de nosaltres es penedeix del q ha fet, de ser mare, com dius tu. Sixí q si ja tens clar q ho vols ser i vols recórrer a un tractament, ja ho pots fer tranquil.la, com a mínm pel q fa a aquest sentiment.
Quant al q diues de com s´asseguren q no són dos, doncs no hi ha manera, qlsvol estimulació ovàrica, ja sigui per a IAD o FIV, comporta la possibilitat de més d´un folicle i, per tant, + d´un nen. L´únic q podris fer, segons la teva edat i resultats d´analítica hormonal, és un cicle sense estimulació, amb un cicle natural i anant a inseminar-te amb l´òvul solet q el cos fa de forma natural. Et deixo, q es desperta la nena.

Bienvenida Mary, tengo 40 años, y tambien estuve pensando y pensando mas tiempo del que debia. Ojalá no hubiera tenido tantos miedos y hubiera empezado antes.
Pero aqui estoy, con mis miedos resueltos, ya no pienso mucho en el futuro sino en mi presente y en mis tratamientos. Solo lo he comentado a mis amigos intimos y como no en este foro. Mi familia no sabe nada, y prefiero que siga asi, ellos no aceptan que tenga un hijo sola.
Yo no tengo ninguna carrera, ni master, ni tantas aficiones como tu, pero las ganas de ser mami no me las quita nadie. Si te sirve de ayuda, hay chicas en este foro que no tienen trabajo y ahi están, sacando a sus hijos adelante y otras haciendose ya pruebas para tratamiento.
No tengas ningun miedo!!! No eres ningun bicho raro, ni te imaginas la cantidad de mujeres que emprenden la maternidad en solitario, y segun dicen todas, es lo mejor que han podido hacer en toda su vida...
Fijate en las mamis de este foro lo felices que son con sus niños...
ANIMO!!! Esto es como coser y cantar, eso si, has de tener toda la paciencia del mundo
Un abrazo.

Hola Mary... no penso que siguis rara..jajjaja, pel nivell d'estudis?? per que t'agradi el futbol?? .... perquè a mi m'encanta el fútbol i també he estudiat bastant, aqui el que ens mou a totes ha estat el desig de ser mares i pensa que tens una edat meravellosa per començar a proposar-t'ho, la majoria hem estat esperant el "princep blau" i hem esperat als 40 i tot i que jo he tingut sort sempre he pensat que ho podria haver fet abans tot i que les condicions d'horari no eren les més propícies així que ànims i endavant i si vols venir a una trobada ja ho saps., diumenge fem una amb els nens disfrassats ( i la Susanna ens disfressarà a ls mamis no??) només puc dir-te que si entres a formar part d'aquest grup seràs més rara si perquè formaras part d'una gran família de dones (jo és el que sento) i amb els seus fills i les que estan en procés també..
Molt petonest i benvinguda
Nuria i PAU (42 i 2 anys )

Hola Mary

Benvinguda a aquest foro.
Rara? Perquè rara? Perquè vols ser mare i com no tens príncep blau, et planteges la maternitat en solitari? Doncs nena, benvinguda al club.
Jo tota la vida no he volgut tenir fills, fins que un dia vaig tenir als braços a la meva neboda, que ara farà 5 anys, i se'm va encendre el rellotge biològic en un segon. Vaig estar un any pensant si era realment el que volia. Ho vaig parlar amb la meva família. Primer no ho van entendre, però vaig anar a la primera visita a l' IVI amb la meva mare i va sortir encantada. Problema solucionat. La família ja la tenia al meu costat. Igualment si no m'haguessin fet costat, ho hauria fet igual. La meva filosofia és vive y deja vivir i fes tot allò que tu vulguis fer, perquè la teva vida és teva i només en tenim una.
Després vaig començar amb el tractament. Com tampoc volia quedar-me de bessons, no vaig fer estimulació ovàrica. Amb el que vaig fer dos intents de inseminació que no van donar resultat.
Després, mirant per internet, vaig trobar aquestes joies de dones i em van recomanar que anés al CIRH (la millor elecció que vaig poder fer). Com volia quedar-me embarassada si o si, vaig fer una petita estimulació ovàrica i vaig anar a la inseminació amb tres folícles. Aleshores ja m'era igual quedar-me de dos, que de tres, que de quaranta. JO VOLIA ESTAR EMBARASSADA. Em vaig quedar embarassada i ara tinc una princesa que a vegades la tiraria per la finestra i moltes vegades me la menjo a petons.
Tenir fills és això.
Per mi lo bo de no tenir parella, és que no tinc que discutir amb ningú cap decisió pel que respecta a la nena. Si ja m'estic trencant el cap pensant a quin cole la vull portar, no vull ni pensar el que seria haver de negociar amb el pare. Uf quina mandra!!!! Els cognoms els vaig posar els meus però amb l'ordre canviat.
Jo quan vaig començar aquest procés tenia una feina de conya, i mira durant l'embaràs i naixement tot va canviar i ara fa uns mesos que estic a l'atur. No m'espanta. Sé que surtiré endanvant encara que tingui que fregar escales o fer de p..a. El que calgui perquè la meva nena mengi i sigui feliç
Apa reina. Si ens vols veure en viu i en directe i veure lo bé que ens en sortim amb els peques, vine a les trobades que anem organitzant un cop al mes i segur que t'ho passaràs de conya i podràs preguntar tot allò que vulguis.

Petons i benvinguda.

ESter i ONa.

Hola Mary,benvinguda

Bueno noia....et parla una que feia mil activitats sense parar...parlas de submarinisme? Jo em vaig treure el títol Internacional Canadenc amb 21 anys, he fet inmersions a molts llocs i m´encantaba......lectura? M´havía arribat a llegir una mitja de 4 llibres x mes......viatges? en feia uns dos a l´any....com a mínim....India, Marroc, Sri Lanka, Egipte, Carib....motxila a l´esquena i a fer tombs pel mon....es el que sempre mes m´ha agradat...viatjar.....

Ara t´explico la meva realitat i el meu día a día.....Submarinisme? tinc el tratjo, el regulador, els ploms i el meu cuadern guardats a la bossa....( no se si m´enrecordaré de fer-los servir )....llibres? l´ultim que em van regalar per Sant Jordi encara l´he de començar.....viatjes? donçs el mes lluny i arriscat que he fet desde que tinc a la meva filla ha estat pasar un cap de setmana a un hotel de costa....uauuuuuuuuu......(tampoc tinc peles per molt més....)

Tinc una nena de 23 mesos que es diu Jana, em llevo molt d´hora, dormo poc, vaig esgotada i apenas tinc temps per mi......pero la sensació de sentirme PLENA.....només l´he sentit desde que ella va apareixer a la meva vida....ni els viatjes, ni la gent que coneixía, ni les aventures exitants que tenía van omplir el buit que estaba dins meu ( sense jo saber-ho )...així es que no t´enganyaré dient que tot es fantàstic pq no es veritat...hi han moments durs ( tot i que penso que amb parella tb hi deuen ser-hi )...xro no es que compensi....sino que es l´unic realment marevellós que he fet mai...( de fet avui en día encara em miro a la meva filla i al.lucino de com jo he pogut fer una cosa tant fantàstica i tant perfecte!!! )...i tú diu una que era la mes petarda del mon....si jo et dic que la vida es millor, de debó....t´ho pots creure.

L´unic important Mary es escoltarte a tú mateixa, si de debó de debó el que vols es ser mare.....noia....no ho dubtis....el teu fill et fara mes feliç que tots els teus estudis, masters, doctorats i aficions....t´ho aseguro.....pero ho has de voler...pq sino...les obligacions i el canvi de vida es convertirá en una pressó....escolta el teu cor.

Gemma i Jana ( casi dos anysssss!!! )

Hola Rara, benvinguda! Mira aquí et parla una altra del club, jo tinc una nena que va nèixer al desembre, és la baby del grup i si be és cert que és una santa encara no he tingut un dia d'aquells negres, negres, però , mira, quan arribi doncs el passarè i tornarà a sortir el sol el mati següent. Segur que també t'has agobiat 50.000 vegades per la feina, per un retard d'un avió, per la maleta que no arriba a destí, per l'exàmen que no ha anat be, per cotxe que no enxega al matí etcccc aixi que no crec que tenir una criatura no et compensi, no?
Jo també t'animo a que vinguis diumenge (busca el fil de la trobada al final del panel) i així veuras que cap de nosaltres té 6 potes, 2 boques o 4 banyes al cap (... això segur !!!!), que som simplement, dones maravelloses amb empenta i ganes de viure i fer viure els nostres fills.
T'esperem!!!
Anna & Gemma

Noies, es que m'emocioneu, sou la pera saveu.

Hola Mary.

Benvinguda al fòrum i esperem et trobis a gust.

Crec que totes tenim un punt de raresa en la nostra manera de ser, però si parlo de mi, sempre m'he sentir rara.

T'he llegit molt a gust, i m'ha donat la impressió de que ja tens molt endins ser mare, o sigui, que ho faràs. Tot i tenir molts dubtes, et sento segura, doncs ets una dona amb empenta i seguretat.

Jo amb el meu subconscient sempre havia volgut ser mare, encara que no sempre ho he tingut clar, doncs els moments no sempre son idonis. Segurament tu ara has vist el teu moment i ho has vist clar, encara que amb tots els dubtes del mon. Es així doncs que en realitat no ets tant rara.

Es cert que no son tot flors i violes, hi ha moments durs, encara que jo em considero afortunada, perquè no els menys.

Et diré que el percentatge de bessons es petit, encara que existeix, però això li pots dir al teu metge perquè ho tingui en compte, que veig serà de Cirh no? bona elecció, si senyora.

M'encanta que siguis tant estudiosa, jo que soc una patata per això.
Jo no soc tant activa com tu ni com la Gemma, i no he tingut que renunciar a tantes coses, però si es cert que renuncies a moltes coses i has de saber com tirar endavant, però es tira, de vegades no saps com, però ho fas.

I d'alguna manera nosaltres influirem en la teva decisió, encara que sigui involuntàriament, però es clar que necessites contrastar tots el fronts i Mary, t'has trobat amb un munt de mares i futures mares amb un mateix lligam, una forta convicció per la maternitat i d'aquesta ja no te'n salves.

Una cosa, quasi totes tenim un mateix perfil, som molt independents.

I com ja tan dit, si vols veure "renacuajos" corrent entre les seves mares les quals han deixat de fer unes coses i han conegut unes altres que les omplen molt, ja saps, pots venir a una trobada. Ja sou moltes les que esteu venint i al principi deu ser impactant, però una experiència molt positiva.

Per cert, m'agrada que aquest fòrum sigui el teu preferit, tot i no saber amb quins altres t'has informat.

Un petó des del Llobregat.

Be, a totes, que em feu emocionar, però també em feu riure, es que... lleguir-vos es engrescador i enriquidor.

Hola Mary,

Noia crec que el teu missatge ens ha tocat la fibra! Ja veus que aquí tothom t'ha explicat les seves rareses, i afegeixo qe ser rara va acompanyat de ser valentes que és l'altra cosa que som en aquest grup. Renunciar, renuncies a moltes coses (jo era de sopar fora 4 cops per setmana i pegar-me les vacances padre pe mig món), però ara la meva vida es senzillament diferent. De fet ho recordo i penso: i perquè em divertia tant? Feia sempre el mateix, i amb el super-pau cada dia es diferent, cada dia apren una cosa, cada dia t'adones d'un progrés nou. Alucinant.
Jo vaig començar en aquesta aventura amb 32 i vaig tenir el pau amb 33. si que hi ha moments complicats, però hi ha moments meravellosos (veure el fil de "moments que fan que tot valgui la pena" dona subidón!)

com diiu la Lidia, es genial sentir que a part de mantenir-nos en contacte i riure juntes hem aconseguit crear un espai virtual acollidor i util per a les que comenceu en aquest procés! "me llena de orgullo i satisfacción..." jaja
Molts petonarros!
alba 34 i pau 10m i mig, bcn

Hola Mary!
Efectivament, aquestes noies són la pera. Per mi és un grup molt important, i pels meus fills també ho serà. Ara són petits. (jo sóc una mare de bessons!! jejeej!)
Jo com la Gemma, viatjava, feia submarinisme i m'encantava!, sortia, m'he mudat tropecientas vegades de casa, em comprava roba...., i em divertia!! però el que ara tinc a dins, el que ara sento, no té preu.
Vaig curta de pasta, mooolt, (durant el procés em vaig quedar al paro)però tothom del meu entorn s'ha volcat en mi, i amb 9 mesos que tenen els nens, no he comprat ni robeta ni joguines, ni cap trasto dels que necessiten. Sé que no seria el teu cas, però amb això et vull dir, que de tot ens en sortim, de veritat.
Jo no volia bessons, però quan les analítiques no van ser lo esperades, vaig decidir inseminar-me amb 3 òvuls, i bingo!! passat el susto inicial, és el millor que m'ha passat. Ara es tenen l'ún a l'altra per sempre, i som una petita familia. Em peto de riure amb les seves "mini travessures"...
Respecte a passar el procés tota sola i dir-ho quan ja se't noti, doncs mira, això és molt personal, però jo sóc partidària de compartir-ho amb la familia, la ilusió és multiplica exponencialment, no ho dubtis! et sentiràs més recolzada, i es clar, també ens tindràs a nosaltres!
T'animo a venir a la trobada d'aquest diumenge, que els peques disfrassats estaran moníssims!!!
Petons,
Anna, 35, Eloi i Carla 9 mesos, Bcn

Bon dia noies...
Com esteu??

Ja feia uns dies que no us escrivia... i la veritat..
que emociona veure com rebeu a totes les persones...
és realment maco...encoratjador...i dóna força...

Mary.. benvinguda...
Jo també sóc nova per aquí...
I he començat el camí una miqueta... les pors...la família...les cinquanta activitats que faig... jo crec que aquí... si ens trobem a gust deu ser que som una mica iguals oi?.. no repetiré el que han dit per aquí les muses..jajaj...
A mi m'està passant una cosa curiosa... Jo també he passat evidentment per aquestes pors... de fet... hi estic....
Però arrel d'entrar a altres fòrums..que em van fer arribar aquí... doncs vaig trobar la Ther... que va respondre una pregunta meva... després l'he feta venir cap aquí... i anem compartint la informació de les clíniques...dubtes...pors.... i quasi que estem per fer-nos parella de fet..jajaj
vull dir..que s'ha accelerat el procés una barbaritat... deu ser que el compartir dóna força i seguretat... com a mínim caliu...
Mary no connec la teva vida... i entenc el que expliques... jo quan ha sortir el tema amb amics...gent... tothom té una opinió que em fa riure de vegades... alguns fins i tot arriben a dir...home... anar a inseminar-te? uff...però si això enganxes a "qualssevol?"... si home.... en fi... que és curiós com pensa la gent al respecte... però el que..tot i que la part social pot arribar a fer por... Jo crec que és important dir-ho a gent propera... amics.. família... Jo, que com totes, crec, sempre he estat molt independent... penso que sí que necessitaré als demés.... i... de vegades..senta bé que t'ajudin... així què... un cop acceptat això..compartit..pesa menys... i segurament moltes pors marxaran...


Per altra banda noies.... Al final.. amb la Ther... ja dic, anem de la maneta,..vam trobar una línea/oferta amb Sanitas. No som abonades encara...però ens van dir que sense compromís anàvem a la primera cita com ja us vaig comentar...

Així que... el dia 5/4 a les 16h Dra. Sara López... alguna la coneix??
Per una altra banda... estic pensant a canviar-la perquè m'acaben d'enviar a l'ere a la meva empresa i tindré dues setmanes.. les que vénen...potser intento que em donin hora un matí..ara que tindré temps... i penso.. a veure si temptaré la sort...

petons

Sara, intenta no envair el tema d'una altre noia amb el teu cas, es millor que ho facis en un tema propi, a en procés / Tractaments, ja que estàs en camí, que crec que no en tens oi? doncs ja saps, obre't un i allà et direm cosetes.

glups..
perdó..
se m'ha colat la meitat del missatge..que enllaçava amb la primera part..ara copio i enganxo..

bé.. Mary... el que volia fer-te arribar era la idea que si necessites informacions fresques pots contanctar-nos.
vinga noies
petons

Cuidado amb la Lídia q és la nostra administradora... és broma, que ho fa molt bé i ens cuida molt!!

Bé, Mary, ahir vaig llegir-te i em va agradat molt com t'expliques.

Si raro és el que fa coses diferents a la gran majoria, doncs aquí ja no ets rara... Però igualment, és un orgull ser rara, diferent, autèntica, decidida, i tenir clar el que es vol a la vida.

Jo pensava, abans d'arribar a aquest meravellós grup, que era una persona activa, que feia moltes coses... però veient testimonis de l'Anna, la Gemma, de moltes... jo no sóc tan aventurera, com diu la Lídia, però és igual, totes "renunciem" a fer el mateix que feiem abans, quan tens nens fas el ritme infantil, i què...? Potser algun dia sí que penses "pero què he fet?", però no va en serio, a l'instant et sentiràs fatal de pensar això i et moriràs de ganes d'abraçar el teu nen.

Jo tinc bessons, i me'n surto prou bé, moltes vegades (i perdoneu-me noies) penso que si tingués només 1 seria tan fàcil... (però això ens passa a totes les de bessons). Hi ha moments complicats, però, és que no n'hi ha sent single single??? Hi ha molts més moments guais, i suposo que quan es fan grans, són moments diferents, però hi haurà igualments de dolents (pocs espero) i molts de guais (segur que sí).

I ja no et dic més pq sino queda massa llarg el missatge.

Ja ens coneixerem.

Bego, bessons 16 m

Hola guapa,

poc queda per dir després del que he llegit.

Renúncies? per a mi el més difícil i absurd del món hagués estat renunciar a ser mare... la resta, ara que tinc a l'Abril, ja no té importància.

Pors? Tots els canvis ens fan vertígen en major o menor mesura, però veure que no ets del tot rara ni estàs boja, ajuda bastant.

Dubtes? 300.000 milions... però és que si no en tens davant una decisió com aquesta, malament rai.

Recolçament i ànims? Tots els que necessitis... només has de xiular i allà estarem.

Molts petonets!

Caram noies!

Us ho he de dir... Sou com una super abraçada!! Ja he vist que he anat a petar a un grup de raretes igual que jo. :-)

Estic mirant coses: mutua/no mutua... preus cirh mutua/no mutua, i a veure quan puc anar a la primera visita, mentre continuo rumiant...

Però m'han encantat els vostres missatges, les sensacions... hi ha frases que les hagués pogut escriure jo mateixa, fa una mica de por i tot!

Aquest diumenge no puc venir, que visc i treballo a Lleida, però aniré seguint el fil de les converses, amb una mica més de temps intentaré organitzar-me per coneixer-vos en persona. :-)

Gràcies per les vostres paraules, de tot cor.

Mary, hi ha una altra noia de Lleida que es posarà contenta quan et conegui... no la conec pq no ha vingut mai a cap kedada, ara no sé el nom...

Apa, ja aniràs dient, i que no, no som rares, tenim molta personalitat!!!

Una abraçada

Bego i bessons 16m

Si, es la sonia33, que li farà il·lusió saber que tenim a una altre lleidatana per aquí.

I això, som dones amb personalitat!

Hola!
Acabo de llegir el missatge i aprofito per donar la benvinguda a la Mary...Jo també em qualifico a mi mateixa com a rara, però m'accepto tal com sóc.
Suposo que és difícil trobar gent com nosaltres per Lleida i intentaré algun dia venir a Barcelona a les trobades, aquest diumenge tinc dinar familiar i no puc...
Fins aviat i ànims...Jo també tenia els meus dubtes, però sempre he tingut clar que volia ser mare i no d'un fill sinó de 5...M'encanten les criatures, clar que a aquest somni estant sola hi hauré de renunciar...De moment esperem que el nen que porto dins estigui bé, ell és el més important en la meva vida...

Fins aviat

Hola,

Mary i Sonia jo també sóc de la provincia de Lleida...

Mary, jo encara no sóc mare.. m´ha agradat moltíssim el que has escrit i totes les coses maques que t´han respós... jo estic rumiant... i avui i demà moltíssim...ja que el dilluns vaig al metge i si em veuen bé els ovaris comencaria el tractament..

una abracada a totes,

Benvinguda Mary. M'ha encantat la teva explicació i com està escrita. Una de les teves carreres és de Literatura? ;-D

Sobre el sentiment de la rara, jo viatjava (i alguna sortida encara faig) amb dos amics extrangers. L'anglès era abans una dona i l'americana és rabina a l'exèrcit dels EEUU. I jo dono el meu toc de color sent mare soltera. ;-D Però ja veuràs que no és tan extrany. A la guarde del Roger vam coincidir 5 mares solteres i la Núria no fa més que trobar-ne al seu parc. I potser per Lleida n'hi ha menys, però ja veus que al foro ja en sou 3!!!

Ànims en la decisió!

Júlia 39 + Roger 3,5 + Oriol 2,5m, BCN

Em fa l'efecte que aquest tema te un any d'antiguitat... i la Mary fa temps que no passa per aquí.

A veure si ens explica res de nou.

Ostres, ja no sé ni en quin any visc. Veig que la Mary no es conecta des del juliol passat...

Hola -es que hay dos hilos con el mismo nombre... es fácil liarse...

:-)