Una altre al club

Tinc 37 anys, vaig tenir una relació llarga i estable, ens vam plantejar ser pares però per unes coses o per altres ho vam anar aplaçant fins que ens vam separar. Després d'allò he tingut vàries relacions però cap tan seriosa com per plantejar-me compartir la maternitat. Com que el temps va passant i cada cop hi crec menys en els prínceps blaus i més en mi mateixa, he decidit ser mami jo sola.

Pors les tinc totes, dubtes, vertigen, també em sento una mica perduda sense saber massa bé per on començar. Es una situació estranya per que per un costat és un tema absolutament emocional però alhora de la veritat topes amb una realitat tan científica i tan freda (clíniques, tractaments mèdics, proves, assegurances de salut, bla bla bla) que a mi personalment m'atabala una mica tot plegat.

I d'altre banda és una manera tan "original" de ser mare que et sents sola. No hi ha ningú al meu entorn proper que sigui mare d'aquesta manera. Sí que conec moltes mares soles però per que estan separades, o per que les seves parelles no comparteixen la maternitat amb elles. El cas és que penso, com ho planteixo al meu entorn? Com ho viurà el meu futur fill/a? A part de les mil preguntes logístiques que imagino que ens fem totes (feina, parella, diners, temps lliure, seré capaç....)

Tot això al final és per dir-vos que grups com aquests m'ajuden moltissim tant a nivell pràctic ja que aporten molta informació (totes les recomanacions seran benvingudes ;-), com a nivell emocional i personal.

He vist que feu trobades periòdiques, o sigui que espero veure-us en persona per fer-vos les 1.500 preguntes que tinc i no enrollar-me tant per aquí.

Benvinguda Ther.....aqui cada vegada som més i et puc dir que totes hem passat les pors i els dubtes però que els foros estan per això... per ajudar-nos.
Diga'ns que ens vols preguntar,jo em vaig quedar embarassada a la 2 IAD als 39 anys i ara tinc amb mi un PAU (el piruletes) ja t'expliquem això... de 2 anys i un mes.
Molts petonets i això benvinguda

Nuria i Pau

Therrr.....

Benvinguda!!! T'he adduït...

jajaj.. Molt bé molt bé...

En parlem guapa

Sara escrigué:Therrr.....

Benvinguda!!! T'he adduït...

jajaj.. Molt bé molt bé...

En parlem guapa

Sí m'has adduit bandida ;-)

Gracies Nuria, les preguntes així més inmediates serien a quina clínica em recomanarieu d'anar i si és recomanable fer-me una asegurança mèdica, sobretot el tema de l'assegurança no el tinc clar, perque no sé si la quota de la assegurança compensa el tema de l'estalvi al tractament si, com és el meu cas, només la faig per aquest tema.

Hola Ther benvinguda!!

Les pors, els dubtes, les preguntes, el vertigen i tot el q se´t pugui pasar pel cap i el cor aquí hi trobaran resposta....fes una volta per tots els post que ja estan oberts de fa temps: clinicas,medicació...etc

Espero et vagi tot molt i molt be i et poguem ser d´ajuda.

Una abraçada.

PD: Noies....cada cop som mes i día a día es sumen dones noves....em sento orgullosa de pertanyer a aquest grup!!! Muaccckkkk!!

Gemma i Jana ( 38 + casi 23 mesosssss)

ostràs Ther..jajaj

estàs fent i dient una per una les mateixes preguntes i respostes meves d'ahir i d'avui..jajaj...

et recomano que et llegeixis els posts aquests que et dic..perquè em van respondre totes a tot..jaja..

fins ara!

Llegint els post que hi han per aquí ja em vaig trobant resposta a les meves preguntes.

Sembla que la Corachan està be. Jo estava més o menys decidida per la Quiron però miraré aquesta que no la coneixia.

Estic sorpresa per la quantitat de dones en la mateixa situació i veure les vostres fotos amb els vostres fills als braços i els somriures als llavis em fa agafar forces i no veure-ho tan impossible. Una altre cosa que veig és que cap de les que ja sou mares us penediu de la decisió que vau prendre, al contrari ho tornaríeu a fer sense dubtar-ho ni un segon.

Bienvenida Ther,
He pasado por 2 IAD negativas y una 3era cancelada en Hospital Quiron.
Paso a FIV (pero todavia indecisa de elección del centro).
Un abrazo y aqui estamos para resolver tus dudas

Hola Ther,

DEu n'hi do la quantitat de noies noves que estan entrant!! Ens dona molta alegria pensar que el que hem anat construint durnat anys us és d'alguna utilitat :-) Noia, les pors i els dubte són innerents al procés i lamento comnunicar-te que no desapareixen quan apareix el peque, però suposo que es part de ser mare ; dubtar, deplantejar-se coses, decidir, tornar a dubtar...
Et dic el mateix que a la sara, fes-li una bona llegida al fil de clíniques i mira't el tema de les mutues perquè hi pots estalviar diners.

A part d'això, estem per ajudar, contestar i compartir a més de passar-nos-ho de PM a les quedades, apunteu-vos que son un bany de informació i realitat!!
Molts ànims i esperem anar llegint el teu procés!
alba 34 i pau 10m, mocos, mocos, mocos....

Benvinguda Ther,
jo he passat per 3 IAD i a la tercera m'he quedat embarassada! Ara estic de 19 setmanes i espero un Pol.
Les pors les tenim i passem totes, els dubtes de què dirà l'entorn proper també, però pensa que aquesta és una decisió personal que has de tenir clara tu i, els demés, que pensin i diguin el què vulguin, que si tu n'estàs completament decidida, ja n'hi ha prou.
Espero que el teu camí sigui curt i que aviat ens puguis donar bones
notícies.

Susana, 33 i Pol 19 setmanes!

Hola Ther

Benvinguda al club de les mames solteres enrollades.
Ja t'han contestat les meves companyes.
Jo et recomano que vinguis a una trobada. Allà estem les que ja som mamis i les que estan com tu, així que us podeu donar molta força i nosaltres us podem explicar l'experiència de ser mares soles.
JO no ho canvio per res del món.

Petons

ESter i Ona.

Hola Ther.

Benvinguda a aquesta casa!!! Esperem que et trobis a gust.

Tot el que dius es el perfil de totes nosaltres, o sigui, tot el que has viscut, tot el que sents ara, alegries, pors, dubtes, es totalment normal.

La veritat es que tenim molta informació, però si no trobes alguna cosa, pregunta en el fòrum corresponent, que segur alguna/es et diem el que.

Et desitjo molta sort en aquest camí i que sigui el mes emocionant i enriquidor possible, per mi ho va ser, i no vaig pensar mai en la fredor d'una clínica, si no en el que aquesta anava a aportar-me, encara que també vaig tenir dolors. Hi ha un fòrum on parlem d'això a En procés/tractaments.

Ens veiem a una trobada...

Hola Ther,
Estic a la espera de la meva primera IAD a finals de març (per cert vull provar sense estimulació!!!)...Vaig començar a la Quiron i també, com la Cris, m'he passat a la CIRH (Corachan)
La decissió és dificil. Jo ho he passat (fa poquet ho veuràs als posts)...exactament el que expliques. Ho vaig plantejar a amics primer: recolzament total. I després a la familia: i recolzament total...llavors la serenor em va arribar i amb ella les ganes de fer-ho bé i quan abans. De totes formes si no m'haguessin recolzat, probablement hagués trigat més en decidir-me però no hagués donat marxa enrera. Reconec que vaig trigar 6 mesos des del primer plantejament fins que vaig trucar a la clínica. L'últim mes va ser excepcionalment difícil llegint, fent números, comentant el tema....ara penso que tan se val, que em vaig amoInar massa, que sóc responsable i que la por no em paralitzarà.
Jo vaig anar a la ultima quedada...són totes unes dones fantàstiques. I veuràs com t'expliquen les seves experiències...
Ara vull viure el meu moment...perque serà Unic.
Petons i ànims!!! I aqui estem ...
Remei, 39...waiting for :-)))

Benvinguda i enhorabona per la decisió. Penedir-se de tenir un fill, no conec ningú, de no haver-lo tingut... cada cop n'hi ha menys gràcies a la ciència i gràcies a que cada cop som més i més ens coneixen.

Fer-te o no d'una mútua... si et donen un preu tancat de tractament, amb proves, controls i inse, que et convenci, no ho trobo necessari. Ara bé, que sàpigues que aqui se sap quan comences però no quan acabes, sempre s'arriba, això sí. Et desitjo un procés ràpid, intenta gaudir de cada passa que dones, sense agobiar-te .

Qualsevol cosa, intentarem ajudar-te.

Em dic Begoña i tinc bessons de 15 mesos, a vegades és durillo pq no arribo a tot, però compensa infinitament, i ara són petits, però tot es va fent més fàcil, i l'experiència tb ajuda.

Noies m'esteu fent sentir molt acompanyada!!!! Infinites gràcies, no sé pas si seria possible prendre una decisió així sense fòrums com aquests on trobar informació, i persones que han passat o estan passant pel mateix que tu.

El recolzament de la família i els amics sé que el tindré, de fet amb la gent que ho he parlat no hi ha hagut cap mena de problema, al contrari. La meva mare amb les ganes que te de ser avia es tornarà boja de contenta. De pare no en tinc, i això em fa sentir una mica malament per negar-li al meu fill una cosa que a mi m'ha fet mal no tenir, tot i que és diferent tenir-lo i perdre-ho que no haver-lo tingut mai.

Les pors son més internes meves que no pas socials. Faig tantes coses ara com ara que evidentment hauré de renunciar a algunes d'elles per tirar endavant aquest "projecte" però penso que si aconsegueixo ser mami serà el projecte més gran i més enriquidor de la meva vida.

On feu les trobades? quan? Em sembla que una bona xerrada en directe pot ser de gran ajuda!

KUKIES felicitats pel teu petit Pol!!!!
BUSCA, moltisima sort per finals de març, ja quedo un mes justet!

Ther he llegit el teu post i només volia comentar-te que jo tampoc tinc pare el vaig perdre als 10 anys i també penso que el meu fill no tindra cap avi i tot que al principi quan va neixer vaig pensar amb el meu tiet (germà del meu pare) que faria ell d'avi , la mala sort va fer que ens deixes fa casi un any o sia que el meu nen casi ni l'ha conegut...
Ma mare està encantada té el seu net que ( i això que té 78 anys) li fa riure i li dona mil de petons i en PAU encantat.
Ànims i sort

Petonets

Nuria i PAU (42 i 2ansy i mes )

Gràcies Nuria! Imagino que a la parella de la meva mare li caurà el "títol" de manera natural. Però no probo de trobar substituts de res, només hi ha mami i només hi ha una iaia i ja està, però d'altre banda imagino que surtirà tota una serie de gent que anirà creant la seva familia, el meu germà, amics.... A part amb la quantitat de dones que veig per aquí en la mateixa situació d'aquí un temps sembla que serà la cosa més normal del mon.

Ther aquest dissabte anem al zoo i despres segurament quedarem el dia 6 de març al Casal de Sarrià que portarem els nens disfressats. Si vols venir diga-ho

Ester i Ona.

AINSSSSSS no sé s'hi m'ho podré organitzar per aquests dies, Calçotada Time! ja saps. A poc que pugui m'escapo!

ok si vas al index i vas abaix de tot de la pàgina, veuràs un enllaç que diu trobades socials i oci (o alguna cosa així). Doncs allà posem les trobades que organitzem

Ja ho aniràs mirant

Petons

Ester i Ona

Hola Ther... ibenvinguda al Club de les Mares més guays, autèntiques i valentes del món mundial!

Has entrat en una espiral de la que és difícil sortir. Des de la distància que dóna el temps (jo ja fa 3 anys i mig que em vaig decidir) et puc dir que ara, quan us llegeixo recordo que jo també vaig tenir dubtes i pors, però ho recordo com quelcom difús... El que sí recordo amb tota claredat és la il·lusió amb la que vaig fer-me les proves, la primera visita per informar-me, la primera IAD, la segona, la tercera i la quarta... tinc fotos de cada un d'aquests moments i un vídeo de quan vaig obrir els resultats de l'analítica que deia que ja tenia a l'Abril a dins meu.

El miro de tant en quant i encara m'emociono (mira, m'emociono ara de pensar-hi!).

No crec que cap de nosaltres fes marxa enrera... i que ho tornaríem a fer? Segur! De fet hi ha qui es planteja repetir!!!! (Esbojarrades i temeràries hi ha a tot arreu jejeje - és broma).

L'Abril (la meva filla) és el millor que m'ha passat a la meva vida. No canvio ni un dels segons de la meva vida amb ella. És més, pagaria per poder-los recordar tots.... llástima que el nostre cervell no tingui capacitat indefinida per a guardar-ho tot.

L'Abril no té avis perquè els meus pares són morts... i ara ja identifica les figures del pare i la mare i ja m'ha preguntat. Sí, amb menys de dos anys la nena ja em fa preguntes. A qui haurà sortit? :-)

Bé, facis el que facis i com ho facis, si és des del cor i el convenciment de que és el millor, segur que encertes.

Petonets i ànims!

Anna&Abril quin missatge més maco!!!! Com deia aquell més val penedir-se d'haver fet una cosa que de no haver-la fet, i menys si no es fa per por.

Ara això de repetir... el que espero és no repetir d'entrada, que tinc antecedents familiars de bessonades i aiiiiii prefereixo no pensar en això.

Tinc una pregunta pràctica: Què passa si al metge demanen els antecedents clínics del pare de la criatura? Es pot demanar aquesta informació al banc de semen? Dius que el pare és un homenatge al soldat desconegut o com va el tema?

Doncs dius que és una inseminació de donant.... Ja sabem que la meitat de la informació genètica, doncs no la tenim. Se suposa que no ha d'haver antecedents coneguts (que són els que et demanen alguns metges)
Pel que fa a conèixer aquests antecedents... no és possible, només es podria accedir a aquesta informació si ho dictaminés un jutge. Signes uns documents on t'informen d'això. Vaig penjar una informació, no recordo a quina temàtica, sobre consentiments, si ho trobes, crec que et pot servir.
Si no ho he dit bé que algú em corregeixi.

Vas bé Ther.

Bego

Hola ther

La bego ho ha explicat la mar de bé. Al CIRH si ho demanes et donen les característiques biomètriques (pes, alçada, color de cabells i ulls, i raça). Jo la primera vegada ho vaig demanar però em passava el viatge de metro pensant; mira podría ser aquest o aquest, una paranoia q no veassss.... així q les altres 3 no vaig demanar res.
Quan l'he portat al metge, com diu la bego expliques que es una inse amb donant i que eso es lo que hay. A la meva pediatrea li va encantar la idea i cada vegada que hi vaig em pregunta: què tal criar a un nen sense que ningu et desautoritzi?
Molts ànims!!!
alba 34 i pau 10m, bcn

Es poden triar les les característiques biomètriques del donant o et refereixes a que et donen la informació si la demanes? De totes maneres imagino que per ser donant has de superar uns certs requisits, i si tens alguna malaltia o alguna "tara" genètica suposo que no et deuen acceptar, dic jo vaja.

lajefadelaironia que gran la pediatra!!! M'agrada la idea aquesta de la no desautorització, és tal qual això, soles per lo bo i per lo dolent.