Donar el esperma no es ser padre. Article a El País 22 de novembre 2010

Molt bon article, Núria, i està clar que si s´elimina l´anonimat dels i les donants les donacions baixaran en picat.

Jo, ara que sóc mare, si donés óvuls, no m'importaria q no fos anònim, i si algun dia piquessin a la porta els fills d'aquests òvuls, els explicaria pq ho vaig fer, i els explicaria tot de coses de mi que volguessin conèixer. No faria vincles emocionals evidentment, però treuria aquesta curiositat (en alguns casos diuen que pot ser ansietat) per conèixer dades biòlogiques que diuen té tot ésser humà. I si així de fàcil fos... però no, no és tan fàcil.

M'interessa aquest tema, però no em vull obsesionar. Els nostres donants són anònims i segur que els nostres fills no pateixen per no poder obtenir moltes respostes, els haurem d'acompanyar en els seus sentiments i tractar de respondre el que sapiguem, y punto.

Bego, bessons de 13 mesos