EMBRIONS DE DONANTS

Hola a totes!
Fa poc em vaig presentar...
EN la presentación que vaig fer estava interessada en conèixer informació sobre l'adopció nacional i internacional.
Però després d'anar a l'ICAA i a 5 ECAIs diferents he vist que aquest camí és inviable per mi, tant per l'economia com pel temps d'espera.
Així que m'estic plantejant obrir la porta de l'adopció d'embrions.
Hi ha algú que ho hagi fet? Psicològicament com ho heu portat? Genèticament no és el teu embrió, però el portes dins teu.
La ciència avança que és una meravella, però cal estar obert i receptiu per triar aquesta opció.
A totes ens agradaria que el nostre nen/a s'assemblés a nosaltres... però si l'única opció que tenim és aquesta l'haurem d'assumir.
Jo he fet IAD i FIVD. És cert que en aquell moment et planteges com serà el pare... Quina cara tindrà el teu nadó...
Però si trio l'adopció d'embrions tinc una cosa més en què pensar... com serà la mare?
En fi... m'agradaria conèixer les vostres experiències i en quin moment vau decidir fer-ho.
Petons a totes!
Cristina

Hola Cristina,

Hi ha varios casos al grup d'adopció d'embrions. Aviam si alguna s'anima i et contesta. El que et puc dir es que estan SUPERfelices amb les seves peques!

anims!
alba 37 i pau 4a quasi

Home... si t'estaves plantejant l'adopció nacional o internacional, aquest no hauria de ser un problema... pq no s'hagués asemblat a tu físicament de cap de les maneres. No tinc ni idea de l'adopció d'embrions però quan estaba informant-me per la IA el donant el triaven que s'assemblés a mi (color de pell, de cabell, d'ulls...), no fan el mateix amb els enbrions?

Hola Cris, doncs jo sincerament no crec que tinguis que pensar com serà la mare.. per que la mare seras tu, reina! 
Com diu l Ada si et plantejaves l'adopció d'un nen, ara mateix el fet que no tingui la teva càrrega genètica t'hauria de ser ben igual, no? Estic segura que és així , simplement que " la por" a lo desconegut ens fan veure fantasmes on  no  hi ha.
Conec varies noies i amigues molt properes que van fer adopció d'embrions i ara gaudeixen de la seva maternitat al 100%, lliures de negits i engoixes. Això si, et recomano que facis el dol que necessitis abans de donar el pas, i un cop fet, endavant amb força i energia !
Nosaltres estarem aqui pel que calgui, com sempre!

Anna & Gemma (3 anys i pico)

Hola Cris,  me llamo Isabel, y tengo una niña por adopción de embrión, de  4 años...
La verdad es que al leerte me has hecho pensar, te veo un poco apesadumbrada al tener que escoger esta opción.
No creo que haya que tomárselo a la ligera, el hecho de escoger esta opción, ya que aunque pienso que no tiene ninguna importancia a quien se va a parecer el peque...si que creo que tienes que estar muy convencida de que a ti no te importa...porque si te pesa a ti, le pesara a el...
creo que ellos vivirán esta circunstancia o cualquier otra según se lo transmitas tu..
Si que tenemos un hándicap diferente al resto de madres del grupo...ya que el que no tengan padre es una evidencia que no hay que explicar ya que es evidente para el niño...pero el transmitirle que geneticamente es de una donante es un poco mas complicado...todo el mundo te dice, que eso no es importante y que al niño eso le dará igual..al menos es lo que me dicen a mi...pero si que creo que se ha de tratar con cuidado para que efectivamente eso no cause ningún problema.
Yo te puedo hablar de mi caso,  la verdad no me lo pensé mucho...hice varios tratamientos que no funcionaron...y al final se me planteo esta opción y lo decidí sin pestañear...ya que quería tener un hijo por encima de todo..para mi ha sido maravilloso y no lo cambiaría por nada del mundo y me alegro muchísimo de mi decisión...que sea de donantes no es un tema en el que piense ni lo mas mínimo...estoy feliz, mi hija es muy feliz y lo que me pide no es un papa, sino un hermanito jaja...
Lo que si hago es hablar del tema con naturalidad, todo el mundo de mi alrededor, en el colegio, los profesores o amigos saben que es mediante este proceso...lo hablo con normalidad delante de ella, porque aunque no lo entienda, quiero que lo sepa desde siempre...que no le venga un día de nuevo...y que sepa que es algo normal y que hay muchos tipos de familias y todas validas.
No se si te ayudara de algo este rollo que te he contado ja,ja...pero quiero que sepas que también te entiendo, todas esas dudas, inquietudes y nervios...aunque estoy segura que todo desaparecerá en cuanto tengas al peque en tus brazos..
Un beso

Isa

La ovodonacion no es mas que una adopcion pero una etapa antes y te permite gozar de otras etapas de la maternidad como son el embarazo y el parto. 

Como dicen las demas la cuestion es que tu tengas bien asumido que no hay carga genetica tuya. Pero piensa que no todo son genes. Muchas cosas son aprehendidas.

Hola Cristina,

Només volia aclarir el tema de l'ovodonació i la donació d'embrions. Jo sóc mare per ovodonació, i a la clínica em van recomanar ovodonació més que donació d'embrions per augmentar la probabilitat d'aconseguir un embaràs. Els embrions donats són els que no s'han transferit en d'altres dones, i normalment els que queden són els no tan macos, que no vol dir que no siguin viables.
Evidentment això pot ser cert, però també el fet que a la clínica també fan més diners amb l'ovodonació que amb la donació d'embrions...

Jo també em preguntava com seria, però crec que és una cosa típica de qualsevol embarassada, no? L'únic que aquí no tens pistes... ;-)
A mi, una cosa que em preocupa una mica és en el cas d'una malaltia, no tenir la informació dels antecedents familiars.

Molta sort i molts ànims!

Hola,

He escrit en un altra fòrum. La meva opció de ser mare tb passar per la donació d'òvuls.... em podeu indicar les que ja heu pasat epr això, quines proves han fet, intents, preus, etc??

GRACIES!!!!

Hola,

el què li van dir a la Nara, sobre l'ovodonació, també m'ho van dir a mi. És assegurar que hi hagi més èxit d'embaràs. Si has mirat les adopcions no crec que sigui, ara, un trencacap fer una ovodonació. Potser tenies una idea inicial i has d'anar canviant al nou ventall de possibilitats. Escull la què creguis millor per tu... Molts ànims!