Falses creences sobre el que és la monoparentalitat

Hola.

Sovint, quan una sopesa ser mare soltera, hi ha consells o proves que una es fa per veure si en serà capaç. En menciono algunes amb la meva opinió per si serveix en la reflexió:

• Les meves amigues amb parella van de bòlid des que són mares. Jo podré? -> tenir un nen canvia molt la vida. És cansat i la logística es complica. Això és un fet. Però es pot fer amb només dues mans. Hi ha moments de crisi en que anirien bé dues més extra, esclar, però és de tant en tant. I també va a caràcters, però al final tot es tracta de mentalització, saps que només estàs tu, i t'apanyes amb les mans que tens.
  
• Les meves amigues em diuen que ser mare es molta feina per una persona i usen de base els dies que elles estan soles -> si estàs en parella, et reparteixes la feina, de manera que el dia que estàs sola se't ve tot assobre. En el nostre cas, saps que només estàs tu així que t'organitzes en base a això i no t'agobies més que les parelles. És a dir, la seva experiència no et val de referència.
  
• M'he quedat de cangur dels nens d'una amiga per veure si sóc capaç de portar els nens jo sola -> quan ets mare el procés és gradual. Vas coneixent-lo des de petit i saps que sap fer i què no, quan es posa nerviós, com se l'ha de portar i decideixes que és el millor. I et vas adaptant a cada edat. Quan estàs de cangur, et toca lidiar de cop amb un nen de x anys i et falta informació i estàs més tensa per decidir el que és millor. És a dir, si t'agobies fent de cangur, no pateixis que no és el mateix.
  
• El nen serà un bitxo raro al cole per ser de família monoparental -> a totes les classes que ha estat els meus fills hi havia nens de família monoparental, i també de separats i de tornats a juntar, i amb germanastres, etc. Hi ha molts tipus de família. Tot i que la pregunta dels altres nens és habitual, d'on és el seu pare. Però amb naturalitat se'ls respòn que no en tenen i ells ho accepten.
  
  

Totalment d'acord!

Julia, GRACIES pel post. Especialment el segon punt, l'haig d'explicar moltes vegades, precisament perquè la majoria de families estan acontumats a fer les coses a "quatre mans". Suposo que la seva sensació es la mateixa que la que sentim les mares de fill unic, quan parlem amb les que teniu besson o dos nens: com us ho feu! doncs ho feu i la mar de bé :-)
Lo dels bitxos raros, ho confirmo: a la classe de la guarde del pau eres 3 nens sense papa. A la classe de P3, encara ho haig d'investigar, però crec que n'hi ha algun altre.