Hola!!

Hola!!Sóc la Tita,
Desprès de molts dies rumiant em presento.Tinc 39 anys i vaig patir un avortament en parella fa dos anys... desprès d'això i no sentir-me gens recolzada ( ell ja tenia un fill) durant tot aquest temps he anat fent -me les proves ...i aquest octubre vaig deixar la relació... ( tot i estimar-lo moltissim ) amb molts dubtes per noves coneixences que també volen tindre fills he decidit tindre'l sola però amb moltes pors , com veig que teniu totes (és explicació breu de tot el que he passat...).Ara em torno a sentir forta i clar que m'agradaria que tingués un pare el meu fill i clar que he conegut possibles pares però em fa un por terrible equivocar-me... i em podria esperar ....però he esperat per tants... que no penso que no.No sé ?? que creieu?? m'espero o el que em conegui m'haurà de conèixer amb el pack??
Amb això també hi he pensat perquè sé que si ho faig almenys durant un temps ningú se m'acostarà....
En definitiva que aquest dijous em veig amb la Karina Lattes al CIRH és la doctora que em van donar, no sé si és bona o no....però en principi és ja per fer-me una eco i començar ja el tractament... buffff.
Vaig anar l'altre dia i ja em van agafar totes les característiques hi ho vaig veure com tot molt ràpid... és normal?? No sé més ràpid que anar a comprar unes sabates... no sé no haurien de saber més coses de mi ?? del donant?? només me van agafar grup sanguini, color ulls , pell i cabell , pes i alçada... i ja està.Em va semblar tot molt fred.Així com la doctora sabeu si és bona?? També no em va explicar massa va anar per feina.I sobretot el que em va més por és que desprès d'haver-me decidit em vagi malament... però ja veig que és normal..
Ah si !! una altre cosa la prova de la anti mulleriana em va sortir 0'76 és molt baix?? o t'ho diuen perque no esperis massa??.La doctora també em va comentar que com a màxim si no m'anès bé m'en fes dues de IA i que sinó que ja anés a FIV.Bé no sé crec que ja ara desprès de presentarme ja he d'anar a posar aquests dubtes a un altre carpeta....
Res que aquest foro m'ha sigut de gran ajuda per decidir-me i veig que totes esteu molt contentes i teniu uns fill molt guapos!!

hola ! jo també començo i coincidint amb tu amb totes les reflexions... jo de la doctora ni de la clínica no te'n puc dir res perquè ho faig a embriogin, finalment i a Tarragona. N'estic contenta i no ha estat tan ràpid , de fet despres de la visita que em van fer l'eco, i proposta de IADs perquè la histero i analisi fan pensar que tot normal... em van donar els papers del contracte i descripcio de caracteristiques perquè ho llegís tranquil.lament a casa... jo també porta a moltes preguntes previstes... No sé, para un moment i pensa què vols saber i conèixer, és prou important..
què és això de l'antimulleriana, què indica?
estem en contacte i animant-nos!

Hola Tita.

Tenies ganes de treure-ho tot eh, es nota que t'has deixat anar.

Com has parlat de moltes coses i totes tenen un punt en comú, la decisió, t'he mogut el tema al sub fòrum Rumiant.

Et torno a donar la benvinguda i l'enhorabona per haver-te animat a escriure.

Com preguntes moltes coses, et recomano que les tornis a fer, però al sub fòrum corresponent. I a les que contesteu, us limiteu a contestar les preguntes que van lligades a aquest sub fòrum Rumiant. Tot per mantenir un ordre, que a totes ens va bé, però sobre tot a les noves o les que necessiten cercar temes en concret.

Ara comento / contesto:

Resulta que no ets la primera que deixa a la seva parella per què no vol tenir fills. Coneixem a unes quantes que han passat per el mateix i son mares felices i orgulloses.

Les pors son normals, molt normals, es de calaix tenir-ne.

Esperar? a que, ho trobo absurd, tenint em compte l'edat... la parella pot venir quant vulgui, un fill no. Crec que ja has donat temps a que arribi una parella que pugui ser pare dels teus fills.

Els nostres fills no gaudiran de pare, però gaudiran d'altres coses. Pensa que no us faltarà de re com a base familiar i cap endavant.

Apa, ja he exercit d'Administradora "borde" i de dona decidida.

Hola Tita,

Bienvenida al foro. Yo soy Mónica, mamá de Lucía y una de las que se separó para consguir su sueño.

Yo pienso como Lidia, no tienes mucho tiempo para pensártelo, el valor de la AHM es bajo pero todavía está dentro de los límites. Si no lo tienes nada claro, puedes esperar hasta estar segura y conseguirlo con otros métodos, si navegas por el foro verás que existen OVO y ADE y que las chicas que son mamis a través de estos métodos son tan o más madrazas que el resto.

Lo que te pasó con la doctora es lo normal, miran tus rasgos físicos y tu grupo sanguíneo para buscar un donante que tenga rasgos parecidos, no te miran nada más, porque no es necesario más, los análisis, etc..los pasa el donante.

Aquí estamos para responder las dudas que puedas tener,

Un abrazo,

Mónica

Ui gràcies a totes ... demà vaig ja us aniré explicant que tal em va...
Ganxeta l'antimulleriana potser a tú ets mes jove i no te l'han fet , és per saber la quantitat d'ovuls que et queden .Jo hauria s'estar a un 1 i estic a un 0,76 ... però clar tinc 39 ...
anem parlant.Qualsevol dubte ja saps.
Em faig una mica de lio amb aquest foro i no sé si tot és públic o no ....
gràcies a totes

Hola Tita,

Opino como Lidia y Mónica, que con 39 años no puedes estar esperando eternamente a tu príncipe azul. A más edad, menos fertilidad y más probabilidades de defectos cromosómicos en el bebé.

Yo soy la benjamina del foro. Ya directamente ni esperé a que llegara el príncipe azul, y con 25 años me lancé a ser mamá.

Es cierto que a veces me pregunto qué habría pasado si me hubiera esperado a ser madre. Quizás habría encontrado esa persona especial con la que compartir esta experiencia... pero también creo que no podría querer tanto a una persona como quiero a mi hijo, y que esa persona tampoco me aportaría tanto en mi vida como mi gordi.

No descarto encontrar pareja en un futuro. Hay días que lo echo en falta. Pero echo en falta un novio para mí, no un padre para mi hijo. También creo que una vez eres madre, ves las relaciones de otra manera y te las tomas con más calma que si te apremia el ser mamá.

Molt bones Tita i benvinguda.

Comparteixo tot el que t'han escrit les companyes... Pors i dubtes tindràs sempre... Jo també anava fent tot el procés mentre feia un pols amb un ex que no acabava de marxar mai...i com que és una ferida que trigarà molt de temps a curar... m'anirà donant voltes al cap... però jo estic esperant la meva petita mentrestant... Com diu la Lídia hi ha coses que demanen el seu temps..però per d'altres no pots continuar esperant...

De la fredor de la clínica..Tot és molt normal.. També és veritat que quan estem en aquest moment de tantes pors i dubtes estem més sensibles... Però a mida que agafis força amb la teva decissió tot s'anirà relaxant..faràs les teves preguntes i no t'amoïnarà tant.. algun dia potser sortiràs ratllada..però continuaràs...

Jo tinc 41 anys ara... quan vaig començar a rumiar i a fer i desfer tenia 38 anys.. Vaig fer dues IAD's sense medicació (amb això em vaig ratllar una mica)...i a principis de l'any passat ja vaig prendre la decissió de fer-me una FIV.

Espero que ben aviat se't passin els núvols i puguis decidir el que més feliç et pugui fer.

Una abraçada

Bea escrigué:No descarto encontrar pareja en un futuro. Hay días que lo echo en falta. Pero echo en falta un novio para mí, no un padre para mi hijo. También creo que una vez eres madre, ves las relaciones de otra manera y te las tomas con más calma que si te apremia el ser mamá.

Totalmente de acuerdo.

Gràcies Sara,
Doncs jo estic igual amb un ex que hi és i no hi és però jo fent els meus tractaments.. com ja he dit demà hi vaig...No sé perquè ha de ser tant complicat però entenc com m'ha dit molta gent que si ell volgués ja hagués fet el pas de venir-me a buscar o dir-me que m'ajudarà o no sé ..en fi.Però desprès també he conegut a algú però no em vull arriscar ... tot i proposar-m'ho ...ja li he dit que jo ho tinc tot preparat i que ara no em tiro enredera...( sempre s'en poden tindre dos...) sembla que ho enten.. de moment ... quan em vegi gorda ja veurem ...
Estic dubtant tant perquè crec que m'anirà bé ... no sé tinc un pressentiment.. desprès de patir tant algu de bo m'ha de passar... Sort que tinc molts amics i amigues que feran de tiets i tietes i algun dia si us conec totes vosaltres també.L'unic que em fa por són els primers mesos de trobar-me sola... amb aquella coseta petita i no saber què fer però suposo que totes i heu passat ...i no deu ser tant difícil...

Hola Tita.

Celebro que finalment t'hagis pogut registrar.

Jo tinc dos nens, un de 4,5 anys i l'altre de 13 mesos. Ja veus, vaig repetir. I és que és molt bonic.

Sobre trobar parella després és veritat que els primers dos anys vas molt de bòlid i quasi ni hi penses. Però tenim exemples de noies que s'han emparellat a posteriori.

Hola tita
Sigues molt benvimguda!! Cada noia es un mon en el tema parella. Jo crec q si ha darribar ja vimdra. De moment daquest foro memporto grandissimes amigues q jaes molt.
En la resta 100% dacord amb tot el qe than dit. Endavant i moltissma sort!!!
Alba 36 i pau 2, 9

Hola Tita...

Em sona tant el teu cas... és més o menys com el meu amb la diferència que el meu company no te fills... Jo encara no he donat el pas final però se que arribat el moment, que serà ben aviat, ho faré sense mirar enrere. I jo no soc mare com la resta però estic segura que quan tinguis la criatureta als braços no hi pensaràs gaire en que no te´n pots sortir i et donarà tota la força del mon. Una abraçada!

Hola Tita,

Benvinguda al foro i felicitats per la teva decissió!

Podria fer un copy-paste de la teva introducció i afegir "escrit per Maduixa", doncs el meu cas és molt, molt igual al teu amb la petita diferència d'haver tingut 2 avortaments en parella i que el meu ex- tenia 2 fills (amb custòdia batallada per una servidora!).

Comparteixo les paraules de la resta de les noies i estic amb l'Alba al 100% .... d'aquest foro en treiem moltes coses positives, però sobretot grans amigues!!!!!

Un petonet,

Maduixa