Em presento

Recuerdo del primer mensaje :

Abans de tot, estic encantada d'haver trobat aquest foro, ja que veig que no sóc la única que té la inquietut de ser mare sense la necessitat de tenir una parella.

Jo també he conegut vàries persones al llarg de la meva vida, amb unes he cuallat més que amb altres, però el cas és que em planto amb 39 tacos acabats de fer, i quasibé sense adornar-me'n. Algun dia putser en tingui ganes de tenir parella, o putser conegui algú que me'n faci venir, però el que ja fa temps que ansio és ser mare.

Passa que mai és el moment oportú per posar-s'hi, i així m'he tirat ja 4 o 5 anys, amb la por. La qüestió és que surto al carrer i només veig cotxets de bebè. Fa un parell d'anys tenia visita a una clínica per fer proves i la vaig anul.lar. També em vaig informar per adopcións, però no em va acabar de fer el pes per les pegues que posen.

Total, que actualment la meva situació és la següent: Visc amb la meva mare des de fa 3 anys, perque em necessitava, té una minusvalia. Es vidua i sóc filla única. Sempre he treballat, amb contractacions més llargues o més curtes, però la qüestió és que ara em trobo fent de cuidadora de la meva mare, la qual cosa em deixa poc marge horari per anar a treballar fora, i poques ganes de fer-ho, ja que m'imagino d'aquí 10 o més anys sense ella i sense haver pogut fer realitat el meu somni.

Diguem que el problema és que no tinc una feina estable, avui si i demà no, i demà passat pot ser que l'hagi de deixar per dedicar-me exclusivament a la meva mare.

Aish... no sé que pensareu, putser sóc molt patidora, o per altra banda direu que on vaig a plantejar-me la maternitat amb la meva situació!!. El cas és que sento que la vida se'm escapa i no li planto cara.

UNA ABRAÇADA A TOTES!!

MUcha suerte Paqui!!!!!! Adelante!!!!!