Preparant-me internament per fer el pas

Hola noies us explico com vaig. De fet no ha canviat res però sento que sí ha canviat alguna cosa.

Porto unes setmanes la mar de tranquil·la plantejant-me si és això de debò el que vull, perquè si ho faig no hi ha marxa enrrera i que haig de ser conscient del que implica, hauria de canviar de casa, afluixar el ritme de la meva vida, no podré continuar amb les mil activitats i sortides, viatges, bla bla bla que faig ara.... El cas es que he deixat de donar-li tantes voltes al cap i deixar-me fluir, no estressar-me, esperar a sentir si és realment això el que vull o no, però noto que m'estic cuidant més, que surto menys que em miro les coses des d'un angle una miqueta diferent, enteneu que vull dir?

L'altre dia em va passar una cosa molt tonta amb una nena petitona que em vaig trobar pel carrer, i em va fer pensar que un nen deu ser això, llum, replantejar-te les coses de nou, ells no tenen prejudicis, ni ferides de guerra.

Ara estic en el punt de plantejar-me si me'n vaig de viatge aquest estiu com a comiat de la meva vida en solitari o començo ja amb aquesta voràgine de metges, tractaments i paraules en clau.

Hola Ther! No recuerdo tu edad. Mi respuesta a tu pregunta sobre si empiezas despues o antes de vacaciones, varía segun tu edad y de las prisas que tengas...
Yo me fui a informar en julio, deje pasar agosto, y empece con la pruebas en septiembre, mi primera IAD fue en diciembre.
¿Y si te haces las pruebas, te vas de vacaciones y a la vuelta ya tienes un gran paso hecho?
Tu misma guapisima.
Besitos.

Tinc 37, tornaria de vacances amb 38 acabats de fer.
Sí, sí això també ho havia pensat, és veritat que no he apuntat aquesta opció, tenir enllestits els prolegòmens i al tornar de vacances començar amb "lo gordo". Però com que no conec els plaços d'espera entre una cosa i l'altre... Gracies per la info ;-)

Hola Ther, no hi ha plaços d'espera,.. si tot està bé, no tu decideixes quan comences, quan pares, quan descanses, quan etccccccc
I no li doni gaires voltes més si tens la idea al cap , tira endavant! ja veuras com un cop et fiquis no trobes a faltar agafar la maleta ni una nit de marxa... bé que no vull dir que no es pugui fer amb criatures, mira jo amb la Gemma que encara no té els 3 mesos d'aqui dues setmanes marxo a Madrid i al maig a Paris i aquest estiu... ja veurem.

Vinga guapa, espero que tinguis molta sort

Anna

Hola Ther-rumiandora!
El tema plaços no es gaire llarg, has de pensar que l'analisi de sang l'has de fer el dia 3 de la regla, que la histero te l'has de fer al cap d'una setmana de la regla (pots fe-rho en el mateix cicle) i que entre la histero i el primer tractament t¡ha de venir una regla. O sigui que si ho fas tot molt ràpid i coordinat en 2 mesos t'hi poses.
Jo viag fe-rme el canyon del colorago y las vegas de comiat de soltera i per desgracia al següent estiu encara vaig tenir temps de fer un tour del país Basc. Per desgracia saps quan t'hi poses però no quan acabes.
Molts ànims nena
alba 34, pau avui 11m

Hola Ther

Fes-ho tot quan el teu cor t'ho digui.
Penso que això de deixar-te fluir és molt bona idea.La teva intuïció ja et dirà quan començar. El que et va passar amb aquesta nena que parles, potser ja és una senyal.

Escoltat i fes.

Petonets

Aqui cadascuna té el seu ritme, no sé si esperes que alguna et diguem què i quan , suposo que no... Jo vaig decidir-me molt ràpid (tot i que feia molts anys que volia ser mare). Ni comiat ni res. Cadascu té el seu ritme.

Si te'n vas de viatge, disfruta-ho, però tampoc pensis que serà l'ultim, encara t'agafarà nostàlgia... si ets aventurera ho seràs sempre.

Petons

Bego i bessons 16 m

Ther també pots fer com jo

A la primera inse me'n vaig anar a conèixer la comarca del Berguedà
A la segona no vaig anar enlloc
A la tercera vaig anar a Berlin i quan vaig tornar, el dia següent vaig fer la prova, i .... bingo.... estava prenyada.

També és una bona manera de no agobiar-se mentre esperes saber si estàs prenyada o no.

Hola Ther,
Trobo bé que et deixis fluir i no t'estressis. Cadasquna té un ritme i que sentis que alguna cosa ha canviat vol dir que hi ha moviment, que hi ha evolució. No sé si tens pressa per fer-ho o no t'agobia la teva edat. Jo vaig entrar al foro fa dos anys, el primer vaig acabar de convence'm del que volia fer i també necessitava uns petits canvis en la meva vida, i un era canviar de pis ja que compartia i no era plan. També era decidir si feia el correcte i perdria tota la llibertat, independència, horaris que tinc... Doncs això, em vaig prendre el meu temps, i aquest temps va servir per posar moltes coses al seu lloc (que jo sóc molt partidaria i seguidora de la Bego, eh, jajajaja) I l'any passat em vaig posar però mira entre les proves, per cosa d'un quist que dóna voltes i no vol marxar, per decidir canvi de tractament si fer inses o fiv, perquè la medicació va arribar tard, per incompatibilitat amb la feina... ara finalment em posaré a l'abril. Això sí, amb unes ganes increïbles!!!

Per cert, una cosa que m'ha ajudat molt a canalitzar tots els dubtes, començaments a tocar el tema, a fer les proves, a fer decisions importants, a imaginar-me com podria ser tot això, aprendre moltes coses que desconeixia, ha estat anar a les trobades. De fet, vaig començar a anar a les kedades buscant informació per decidir-me i mira, em va agradar molt el que vaig veure i sentir, i m'hi vaig quedar.

Un petó Ther,

Susanna.

Ther, saps que, que m'agradat quant he llegit que ja has començat a canviar coses en la teva vida diària, es molt bonic, des del meu punt de vista i em recorda una mica a mi, i com ja sabràs, ja has començat, encara que no tu acabi de semblar.

La veritat es que condiciona una mica tot quant comences, però ja veuràs que no fa falta fer canvis com tenir que deixar de viatjar o fer altres coses, a no ser que realment decideixes que hi ha coses que no faràs o que saps que no podràs pagar per estalviar per els tractaments. Aniràs veient sobre la marxa. la veritat que en un principi de posar-te i realment començar un tractament pot estar entre 2 mesos, que es el mínim (analítiques, histerosalpingografía) i ves a saber, això ja es depenen de cada cos i el seu estat. T'has fet alguna revisió últimament? alguna eco?

El viatge que tinc pensat fer (si es que finalment el faig) no es pot fer ni embarassada, ni amb un nen petit, amb un de mes grandet potser sí. A més a més també em puc trobar un motxilero tio bueno pel camí que m'estalvii el tractament ;-)

Aguaclara és exactament això, sé, noto, intueixo que el camí ja ha començat. No ho sé explicar be, però és com si alguna dins meu em fes fer les coses d'una altre manera, em refereixo sobre tot a tema salut, agafar o no agafar segons quin tipus de compromisos laborals, relacions amb homes, aquestes coses. No es tracta de cap comiat de res, si no de començar a tancar una etapa i em ve de gust començar-ne una de nova amb tota la il·lussió del mon però sense precipitar-se ni estressar-se. Fins ara la qüestió era si sí o si no, ara la pregunta és quan. És cert el que dieu de que saps quan comences però no quan acabes, però un cop comences has d'estar preparada per que al cap de dos mesos s'hagi produït el miracle, no vol dir que passi, però pot passar.

Suposo que com la majoria de les dones que estem aquí soc una persona summament independent, activa, i aventura a tope, si no fos així ni de conya em plantejaria ser mare en solitari i ens els temps que corren a més a més. Perdoneu reines però totes per aquí estem una mica tocadetes del bolet. Sé que si faig aquest viatge no serà l'últim ni molt menys, sinó que si tot surt be, al futur compartiré els meus viatges i aventures amb una altre personeta.

A veure si em puc sumar a la propera trobada i xerrar cara a cara.

Gràcies noies! Sou un gran recolzament.

Hola Ther,

También hice un gran viaje (muy lejos y muy diferente) - para cerrar una etapa antes de abrir otra. Solo no tomé en cuenta que había que dejar pasar unos meses de terminar el tratamiento para prevenir la malaria que tomé durante una etapa del viaje - pero total entre hacer las pruebas y visitas, finalmente fue cosa de un mes más de espera.

Saludos,
Julia

Jajajajaja em fa molta gràcia aquest foro perquè cada vegada que m'empesco alguna de les meves i em sento com un bitxo raro i ho comento aquí, em sortiu amb que heu passat el mateix. I us asseguro que el dilema: me'n vaig de viatge al cul del mon abans o després de fer-me una inseminació artificial, no és una pregunta gaire comú, fora d'aquesta petita illa vull dir.

Dana jo no penso perdre res contra la malària, prefereixo pillar-la que tenir la malaltia que passar tot el viatge amb febre i feta pols, el Relec i controlar l'alimentació fa miracles.

Hola Ther,

Si, yo me fuí a Groenlandia como "fin de fiesta"...

..pero piensa que el gran viaje, la gran aventura, es esta que estás a punto de empezar!!
Y los próximos viajes, como tu dices, ya serán con una compañía muy especial!!

un beso y al ataque sin dudarlo.

Chus i Max (2 años el sábado pasado!!)

AIX:. et volia enviar un sms ....Chus..felicitats al MAX:.ja has de canviar la foto eh?? que està bebito bebitoo
felicitats Chus i MAX