Publicació a directe.cat: Mares en solitari (2009)

Mares en solitari

Cada dia hi ha més dones que decideixen afrontar la maternitat en solitari i que es dirigeixen als centres de reproducció assistida per trobar solucions als seus problemes. Aquest és el cas de l’Anna Gómez, una dona de trenta-set anys i responsable de comptes en una sucursal d’un banc de Cadis. L’Anna, un bon dia, va dir prou. Després de diversos fracassos sentimentals i a punt de fer els trenta-vuit va decidir que no volia retardar més el moment de ser mare.

Mai abans s’havia plantejat ser mare soltera però després de diverses relacions sentimentals estroncades i de faltar-li pocs anys per tenir-ne quaranta va decidir demanar dia i hora en una clínica de reproducció assistida. Ara, ho recorda feliç ja que fa només un mes que ha estat mare d’una nena preciosa, la Maria. L’Anna és mare en solitari però és, per fi, feliç.

En general, molts centres de fertilitat asseguren que al voltant d’un terç de les pacients que es dirigeixen a la clínica per fer-se algun tractament són dones sense parella o lesbianes, és a dir, dones amb parella femenina. La doctora Immaculada Díez, ginecòloga de la Clínica Serman de Xerez, explica que el centre on treballa es duen a terme de mitjana 550 cicles a l’any, una bona part dels quals es centren en pacients que no tenen parella. A més, la doctora afegeix que el perfil d’aquestes dones és d’edats entre 37- 41 anys, de classe mitjana i que s’acostumen a plantejar la maternitat quan es veuen ja prop dels quaranta anys. Cal destacar que l’edat és el factor determinant per decidir tenir un fill per mitjà de les tècniques de la reproducció assistida. Un factor que juga un paper clau en tot aquest procés ja que la pacient li dóna més importància a l’edat abans que, fins i tot, la seva pròpia situació econòmica i/o sentimental.

Recórrer a la Seguretat Social acostuma a ser la primera opció de les parelles que tenen problemes per a poder tenir fills, però aquesta no és mai una solució ràpida i tampoc ofereix un ampli ventall de tractaments. En general, els centres públics només realitzen inseminacions artificials i fecundacions in vitro (FIV). Una dada destacable és que només hi ha dues Comunitats Autònomes en tot l’Estat espanyol (País Basc i Galícia) que compten amb un únic hospital cada una d’elles on es duen a terme el tractament de la donació d’òvuls. A més, hi ha tres comunitats (Ceuta, Murcia i Melilla) on no realitzen cap tipus de tractament de reproducció assistida, però això no és tot, cal afegir que tots els centres públics posen limitacions pel que fa a l’edat de la pacient, és a dir, quan una dona sobrepassa els quaranta anys queda automàticament exclosa de les seves llistes d’espera.

Segons un estudi realitzat l’any passat per Adeces, una associació de pre-drets civils, econòmics i socials, el temps d’espera de mitjana a la Seguretat Social per poder du a terme un tractament d’inseminació artificial és de 105 dies, per realitzar una FIV és de 493 dies i de 360 per realitzar la tècnica de l’ovodonació.

Totes aquestes circumstàncies exposades fan que moltes parelles que tenen problemes per a concebre decideixin recórrer finalment als centres privats. En aquestes clíniques, al ser privades, no s’hi troben llistes d’espera, la gran majoria ofereix un ampli ventall de tractaments de reproducció i l’edat límit de les seves pacients s’amplia fins els cinquanta anys.

Mares en solitari: directe.cat