LA VIDA ÉS UNA TOMBOLA

Hola noies: Sóc la Sandra, fa mig anys estava tota activa al fòrum. Després de la mort sobtada d'un jove noviet vaig decidir l'any passat que volia ser mare soltera.El mes de Febrer vaig començar amb els intents de inseminació artificial(IAD). Ho vaig provar 3 cops i no van ser positius.Ja aleshores tenia un company que, de moment ho vivia de més lluny. He hagut de treballar intensament aquest 6 mesos de desconexió esperant de reprendre les inseminacions o anar a la in-vitro..però la relació amb el meu company ha crescut, estem bé junts i ho vol intentar amb mi.No sé com anirà però segueixo el fil de la vida valorant-la en cada moment, sent conscient el màxim que puc del què sento.Per más INRI ens portem  20 anys. Ell es jubila amb 60 aquest any!!
el millor és que tindrà temps si finalment tenim un petit...
I després d'això; Algú s'atraveix a planejar res??? jo no..
MOLTA SORT A TOTES.SI US SEMBLA BÉ CONTINUARÉ XAFARDEJANT I DONANT SUPORT AL FÒRUM.PRENDRE LA DECISIÓ DE SER MARE SOLTERA HA ESTAT LA MILLOR DESICIÓ QUE HE PRES EN MOLTS ANYS. MALGRAT NO HA DONAT FRUIT, DE MOMENT, EM FA SENTIR FORTA, INDEPENDENT, PREPARADA i em va fer veure la quantitat d'amor que tenim el nostre voltant a part de les nostres parelles.
molta sort a totes!

Molta sort a tu també i que maca la teva frase...."la quantitat d'amor que tenim el nostre voltant a part de les nostres parelles"