DONANT DE SEMEN CONEGUT

Hola a totes!
Tinc 32 anys, soc de Barcelona i em trobo en una situació similar a la de moltes de vosaltres...pensant en ser mare en solitari. M'ha encantat trobar aquesta web tan propera
Hi dono moltes voltes des de fa uns mesos i sé que tinc una vocació clara en aquesta vida, i aquesta és ser mare, al marge de l'exit professional. He tingut varies parelles però no he tingut la sort de trobar la persona que buscava (de moment).
-Tinc clar que seria una bona mare i formaria una feliç familia en solitari, sense problemes economics ni de suport, però no em trec la idea del cap de que els meus fills/es no tindrien la possibilitat de coneixer mai al seu pare i per molt que m'autojustifico interiorment, aquest punt em fa tirar enrera. No coneixer la meitat del teu origen biologic....bufff no sé què pot representar per la vida dels meus fills en el futur, per molt amor que jo hi posi o el recolzament d'amics i famiilars que tindrien al voltant seu. És per això que m'agradaria saber qui és el donant, que el nen el pogués coneixer, saber qui es el seu pare i d'on ve. Pel que tinc entès, a les clíniques de reproducció no permeten que portis tu un esperma en concret oi?
Com ho veieu? Ho faríeu buscant un amic en el meu cas? Coneixeu casos de gent que hagi optat per aquesta opció? Caldria assessorar-se legalment, segurament, firmar un contracte...

Hola Cris,

sigues MOLT benvinguda la mon dels dubtes. Ja em perdonaràs si la meva resposta sona una mica "brusca", intento donar-te resposta als interrogants que hem tingut moltes. 

si tu sents que li fas alguna cosa "mal feta" al teu fill tenint-lo tu sola en un ambient on serà volgut, estimat i cuidat. No comencis amb el procés. encara tens anys biologics per davant. T'aconsellaria que t'hi posessis quan ho vegis clar i no et generi culpa. Si tu sents culpa, el teu fill la sentirà també. Si tu ho vius amb naturalitat, ell tb ho farà. no evitaràs les preguntes, però si la cara d'angoixa de la mare, que fa angoixar-se molt als peques. Els nostres fills no tenen pare ara. No es un fet que mai en tindran, perquè si tu trobes parella, acabaran tenint una figura paterna no biologica. I si tu no en trobes, seran fills de mare soltera, com n'hi ha hagut tants de sempre. els hem d'ensenyar a defensar-se igual que els nens gordets, o amb ulleres o "massa llestos". Tenen un tema "no majoritari", però que no es dolent ni els fa millors ni pitjors que ningu. el contacte amb el grup els serveix per normalitzar el model familiar i que no se sentin els unics nens sense pare del seu entorn.   

lo dels "amics que et fan favors" es legalment bastant complexe, ja que el donant sempre et podria reclamar custodia en qualsevol moment de la vida del teu fill. T'imagines al teu peque anant a passar el capde a casa d'un senyor que no coneix de res? no es una imatge molt maca. La donació anònima és legalment molt més senzilla i més eficaç mèdicament. Perquè no es tracta de trobar un amic que et faci UN favor sino tants com faci falta. La implicació emocional es complexa si es un bon amic que està disposat a tenir sexe amb tu.  

Espero que et serveixin les respostes per anar encaminant aquer cami que mai es facil pero que té un final FANTASTIC

una abraçada
alba 38 i pau 4a

Hola Alba!
Moltes gracies per la teva resposta i el suport que dona aquesta web
Sí, la veritat es que ara mateix la donacio anonima no em fa sentir comoda, per aixo tirare per la via del donant conegut. Es cert que comporta riscos, els assumeixo. Us anire explicant com va tot. Tinc ganes 100% de ser mare ja! Abraçades a totes

jo entenc el tema biológic que comentes, no que no tinguin pare que entenc que ho tens pensat sino que no tinguin dades biológiques... els meus dos fills són adoptats i d'un ells no tinc absolutament cap dada desl pare i mare biológics, de l'altre tinc dades de la mare i canvia bastant, no pq ens serveixi de massa ara sino perque sempre tidrà alguna posibilitat de trovar-la, coneixer-la, etc... no per això em sento o sentiré menys mare seva.
jo si tingués parella en algún moment no tinc clar que pq fos parella meva arribés a ser el pare dels meus fills... ho dubto bastant. jo vaig decidir tenir els meus fills sola i no tenen pare, igual que si els hagués tingut amb un home seria el pare encara que no estiguèssim junts, no sé si m'explico gaire bé, però no pq tingués una nova parella el seu pare deixaria de ser-ho.
si em plantegés la inseminació artificial (en una molt poc probable tercera maternitat) la veritat és que tiraría més cap a donant conegut.
tens la opció de la inseminació a casa, que no implica sexe, si no tens problemes médics...

no sé qué passa que em canvia les paraules del català al castellà...

Benvinguda.

Jo sóc del parer de l'Alba. Una transmet el que sent als seus fills. Si t'angoixa que no podran conèixer el seu pare biològic, doncs millor no ho facis així.
Tot i això, jo també opino que és millor l'anonimat. Tenia l'opció de fer-ho amb un amic però es pot complicar molt a la llarga.

Dins del grup n'hi ha com a mínim una que ho ha fet d'aquesta manera.

Hola!
Entenc perfectament aquesta inquietud. De fet, a mi no em va venir abans de tenir fills sino un cop ja els he tingut. 
Per mi si es important la procedencia, i si coneixes una mica sobre les constelacions familiars, mes clar ho veus.
Penso q podem oferir el seu pare si el portem integrat dins nostre com a part de la familia. Jo els hi dic q no coneixem el seu pare,  pero intento transmetre q tenen un pare.
Ara per ara estan molt confosos, i relacionen pare amb avi. 
No es tant important coneixer a la persona, com tenir-la integrada, per lo k em decantaria per un donant.

Anna, 38 eloi i carla, bessons 4 anys

Jo en aixo discrepo amb l'Anna i ho he parlat amb ella varies vegades. Trobo que sobretot a aquesta edat el concepte pare significa la persona que et cuida, que et porta al cole o et recull, juga amb tu, et cuida quan estas malalt, t'educa, etc. Es el que veuen que tenen els altres nens. I com a tal ells no tenen pare, conegut ni desconegut. Es el model de famikia que tenim i s'ha de viure amb naturalitat. 

 Una altra cosa es el pare biologic, que a aquesta edat no s'enten que es. I aquest si que es desconegut  en el cas de donacions.

Home, el meu fill té ara 6 anys i enten el concepte de pare i mare biológic, i fa temps que en parla i pregunta... potser pq ho vivim amb molta "naturalitat" pregunta i en parla

El teu es el mes gran d aquest foro. El meu va al darrera i encara no ha preguntat pel tema. Caa nen va al seu ritme.

Hola noies, 
Jo penso com la Julia... no tenen pare,  es un donant anonim o no.. depenen del cas ( aixo ja es una decisio persona..)
El fet de ferho amb donant conegut a la llarga pot dur problemes i q reclamin la custodia i 
drets com a progenitors.
Jo tenia clar q seria donant anonim i conforme la nena creixi i pregunti li anire fent entendre amb naturalitat i normalitat.
Ja m'he trobat amb gent q em diu: clar .. es q no coneixera al seu pare... i jo els responc q la.meva filla no en te.
Neixen sense pare i es el que veuran desde petits , no crec q hagi de ser un problema, s'els hi ha d'anar explicant segons l'edat .

Yo pienso que la tranquilidad no tienen precio, hay que pensar muy bien en las consecuencias de cada decisión, porqué implican directamente a nuestr@ hij@.
Se ha de saber poner en lo mejor y en lo peor antes de tomar una decisión, yo lo he hecho y en mi caso he optado por donante anónimo como plan A, si se me vuelve a ir todo al garete optaré por el plan B, que es un muy buen amigo con el que ya tenemos redactado un contrato por si tuviera que recurrir a él. 
Si optas por donante conocido has de hacer el contrato, no con lupa, con microscopio, el mío tiene la renuncia, aunque legalmente no se puede renunciar a la paternidad, contiene anexos con medidas disuasorias, tanto para que él no me toque la moral ni yo a él, también se incluye la manera en la que se realizaría el acercamiento en caso de que las medidas disuasorias no funcionaran y los términos de la custodia y la manutención si se llegara a ese punto. Vamos, que está todo bien atadito, creo.
También tengo un plan C, pero espero no tener que llegar a él.
Hagas lo que hagas tienes que estar segura, no dejes por ahí fantasmas que persigan.
Suerte y ánimo.

Hola noies! Fa molt que no escric al fòrum perquè com moltes sabeu la meva situació va canviar fa un parell d'anys i ja no sóc mare sola.
Però ho vaig ser i, de vegades, la nova experiència pot donar un nou punt de vista en alguns temes.
En aquest cas, la meva parella va entrar a les nostres vides quan l'Abril tenia 2 anys i mig i, poc a poc, es va convertir en el seu pare i ella en la seva filla. Va ser un procés natural i el van fer al seu ritme. La nena sabia abans que no teniem papa i segueix recordant, de vegades, que el papa no estava quan ella era petita.
Ara estem esperant la nostra sgona filla. Estic embarassada de 7 mesos i volem, tots tres, que el papa ho sigui també legalment de l'Abril i cal fer una adopció legal per part seva. I aquí ve el meollo del tema.
Si opteu pel donant conegut, penseu que en cas de trovar-os en una situació com la meva, caldria que el pare biològic renunciés a la seva paternitat davant el jutge i no valdria cap contracte previ.
I en cas que es negui, li podreu demanar responsabilitats al biològic però no el podreu obligar a renunciar.
Espero haver aportat un punt de vista addicional.

un petó.

Anna 42, Abril 5, Ivet (30 setmanes a la panxa)

Sí, això de la renúncia ho he esmenat jo i crec que tothom ho ha de tenir molt clar:
 -La renúncia abans que el nen neixi NO ÉS LEGAL
 -No sel pot obligar a renunciar sota CAP CIRCUMSTÀNCIA (Ni habent intent d'assesinat cap a la mare (2)  ).
 -És molt més fàcil dir-ho que fer-ho. (en els casos que he conegut jo només s'ha concedit en el cas d'adopció, és més, en els formularis que tinc apareix com apartat obligatori).

Hola Criss, molt benvinguda.

No se si t'hem fet el cap un embolic mes gran del que ja tenies.

Totes les maneres de pensar que tenim som valides, aquí es quan bé el "problema" o dificultat, es complexe, però el podem fer senzill.

Si es cert que davant un pare biològic que vulgui la paternitat tard o en un cert moment no es pot fer re i es per això que s'ha de rumiar i pensar bé i tens dubtes. Jo personalment no ho hagués fet, mai saps que pot passar en el cap de ningú ni quines necessitats despertarà. Si es cert que pot ser bo, però poder millor es te/coneix des del començament o no es coneix/te, doncs es un canvi molt bestia per una persona.

Tenim a una mare al fòrum que ho va fer amb donant conegut, es l'Anna de la Joana, poder la pots localitzar i preguntar-li. El seu cas està en un tema. Has de conèixer mol molt al donant i deixar les coses clares, sigui el escenari que sigui el que vulguis viure en la família que vols crear.

Bona nit i encantada.

Jo quan em plantejava  donant conegut em plantejava la opció que hi ha en paisos de saber al identit del donant i després hi ha la opció que le fill/a el pugui contactar quan es gran. A mi em sembla un opció molt bona i si hagués tirat per la IA hagués intentat optar per aquesta opció.