Ser positiva és essencial!! Consells perquè no decaiguin els ànims?

Hola a totes 
Avui m'he animat a escriure, fa un temps que vaig llegint els vostres missatges, m'anima saber que som moltes les que ens trobem en aquesta situació i em trobo recolzada en llegir fets amb els que m'identifico força.  
El divendres em van donar el segon negatiu de la inseminació i tampoc me'l vaig prendre massa bé. He intentat portar-ho de la millor manera possible ( i així ho vaig fer al primer intent ) però ara m'està costant, he notat més els alts i baixos amb les hormones i la sensació de no tenir massa control sobre mi mateixa m'angoixa una mica. 
Estic decidida a anar per la tercera, però m'agradaria preparar-me tant com pugui a nivell mental, estar súper positiva i no perdre l'energia i les ganes. 
Em recomaneu alguna cosa en especial? Alguna cosa que us hagi anat bé? L'homeopatia ja fa temps que la segueixo però no sé, alguna altra cosa? Fins i tot abans de la inseminació, heu fet alguna cosa en especial? 
Segur que em podeu donar bons consells.. 
Ànims valentes!

Hola annaom,

Per prearar-se psicologicament... res ens prepara. Desgraciadament nomes la pràctica i poder-ho compartir amb altres noies en la mateixa situació. Per això tenim el foro i les kdds. 
Per preparar-te fisicament, algunes hem fet tractaments d'acupuntura que en la majoria han funcionat bé. Potser ho pots probar? Però pensa que el tractament es previ a la inse, no simultani. 
M'alegra molt que t'hagis decidit a escriure!!! Molt benvinguda a la vida "publica" del foro!
alba 37 i pau 3,5

Gràcies pel consell! Potser si que començo a fer-ne.  
Jo també m'alegro d'haver començat a escriure, estem en contacte a partir d'ara!

Benvinguda.

Pair els negatius és difícl i t'entenc perfectament amb això de no tenir el control del teu cos. Va bé parlar-ne, veure que és normal, que moltes altres hi han passat i que al final se n'han sortit, tot i que quan estàs en una mala ratxa de negatius sembla que no acabarà mai.
Em vaig plantejar l'acupuntura que comenta l'Alba però al final no em vaig voler esperar i vaig continuar el procés amb èxit en el 5e intent (2 bioquímics i 2 negatius abans).

Jo vaig probar de tot...acupuntura, reiki, ioga, 2 setmanes de dieta especial...

I res.
Sincerament a mi m'ha ajudat força fer vida normal, i no caure en obsessions q no sòn gens bones. 

Crec que quan més interfereixes, és pitjor.

I tenir clar que vols aconseguir l'embaràs sense posarte pressió de ninguna mena però sense deixar de banda tota la resta. 
I com sempre, caure, aixecar-te i continuar  NO queda altre

La veritat es que cada una ho porta com pot i depenent dels seus processos i es complicat tot plegat, però m'atreveixo a escriure aquí.

Jo vaig aconseguir unes calus que em van anar bé, tot i que no em considero el millor exemple de duresa ni una estrella, aquí al fòrum tenim veritables estrelles.

Ara hi penso i veig que tot i lo malament que ho vaig passar, vaig portar els processos molt bé. Si l'analitzo...

Quatre processos:
1ra IAD negativa
2on Procés cancel·lat
2na IAD positiva
Pèrdua a les 9 setmanes de la meva goteta (sempre ho serà)
Descans
3ra IAD positiva
Nen de 4 anys, també conegut com la meva goteta (tinc dos gotetes si), Bernat o el rubiales. 

La meva actitud:

• Ser optimista (en casos es difícil, ho se)
  
• Intentar mantenir il·lusió viva i mirar cap al principi, quant es va començar doncs et recorda l'instint, l'alimenta i t'omple d'energies un altre cop. A mi em va costar, però vaig fer un esforç per que il·lusió tornes i només això ja et va donant força.
  
• Relativitzar el temps. No vaig tenir mai pressa. Vaig deixar fluir el temps.
  
• Vaig mirar tot el que tenia al meu voltant com un company de camí, si si, ja sigui la tv, la gossa, regar, el treball... El concentrar-me en tot el podia anar fent durant el dia sabent que poder i només poder dintre meu hi hauria un canvi ho feia tot mes fàcil.
  
• Parlar dels processos només aquí. Al menys els detalls. Ningú em va anar a darrera preguntant, que tal que tal. Només vosaltres, que sabeu de que tracta en sabíeu els detalls. 
  
• I per mi, crec que es el que em va ajudar mes es que només d'estar en procés, ja fos actiu o no, era ser feliç per això, estava en el camí per ser mare i ja només això m'omplia i anava a les visites a la clínica amb molta energia positiva, amb molta força i sense por. Tot el que feia ho feia encantada.
  

Crec que aquest aspectes son els mes importants.