Hola, sóc nova!

Hola a totes,

Em dic Helena, sóc de Girona i sóc nova. La veritat és que no sé gaire per on començar... Fa temps que tinc ganes de ser mare, però les relacions de parella no m'acaben de funcionar... Ara fa uns mesos ho hem deixat amb el que era la meva tercera parella i ja en començo a estar tipa, i se'm comença a passar pel cap de ser mare jo sola. Encara estic lluny de tenir-ho decidit, però m'ho estic començant a plantejar seriosament. Fa molt de temps que en tinc ganes, de fet amb les parelles que he tingut sempre he desitjat quedar-me embarassada, però no ha anat bé... I avui, mirant per internet he trobat aquesta pàgina i he pensat que estaria molt bé poder-me posar en contacte amb dones que ja ho hagin fet o ho estiguin fent... potser em podreu ajudar!

Moltes gràcies!

Helena

Hola Helena

Benvinguda.
Si vols parlar algún dia, jo visc a Arbúcies (La Selva). Tinc una nena de 2 anys i és el millor del món.
Jo em vaig donar un any per decidir si realment ho volia fer o era només un capritxo. Va passar l'any i em vaig tirar a la piscina.
La parella la pots trobar quan vulguis. Però si tens fills en solitari, els fills sempre seran teus i no hauràs d'esperar a ningú per tenir-los.

Hola,

Ester, moltes gràcies pel teu missatge! I això que em dius de parlar algun dia, doncs no ho descarto, ets molt amable. La veritat és que tinc mil dubtes... i segur que entre totes me'n podeu solucionar algun. Ostres, és que hi penso molt. Jo vaig fent la meva vida, normal, i cada vegada que se'm passa pel cap que podria ser mare si volgués, em fa molta il·lusió, em fa posar contenta. Però no sé si són prous motius com per decidir-me... Perquè penso que m'agradaria molt més poder-ho fer en parella, però van passant parelles i no acaben de funcionar... i penso que potser és el moment de deixar estar això de l'home de la meva vida i fer el que em ve de gust de veritat. Però després penso... i si això m'impedeix conèixer algú? Ja ho veieu, penso moltes coses... Vosaltres també teníeu tots aquests dubtes?

Hola Helena,

Si miras en el panel de las presentaciones - seguro que encuentras experiencias similares a las tuyas. ¡No eres la primera en pasar por esto!

Muchos ánimos,
Dana (46) y Danita (3) - BCN

Hola Helena,

Todas las dudas que puedas tener, las hemos tenido nosotras antes de dar el paso. Como dice Dana puedes mirar nuestras experiencias y verás que no siempre es un camino de rosas, aunque siempre vale la pena.

Bienvenida!

Mónica y Lucía

Hola Helena guapa,

La teva situació es ben normal! No et sentis "rara". Jo vaig tallar amb l'ultim novio als 30, em vaig decidir als 31, em vaig donar un anys per donar-li voltes, i als 32 m'hi vaig posar. Encara vaig tenir un altre any per re-pensar-m'ho perquè em va costar, però en cap moment d'aquests tres anys em va desapareixer el somriure de la boca quan pensava en anar de la mà del meu fill pel carrer, explicant-me què havia fet al cole.
jo pujo al baix empordà cada2 mesos mes o menys a veure la meva companya de part i gran amiga. Si vols t'aviso quan pugi i podem buscar un foradet? Sempre va MOLT be compartir dubtes en directe. passa't pels fils de "ruminant" i tb trobaràs més noies com tu. Crec que en tenim alguna a Girona tb.

una abraçada de benvinguda,
alab 35 i pau quasi 21m

BIENVENIDA!!!! Si lees un poquito veras que todas hemos pasado por lo mismo que planteas jeje
Un saludo!!!!