Sóc nova i plena de dubtes

Hola a totes!!
Ufff...per on començar...fa quasi 2 anys que us llegeixo i, per fi, he decidit registrarme i escriure una miqueta.
Em presento: tinc 28 anys, ja fa un parell d'anys que em plantejo ser mare soltera, despres de 2 anys plantejant-m'ho cada vegada sento més fort aquest sentiment de ser mare (no sé si m'explico).
La meva feina és educadora infantil i no tinc massa pors per ser jove i sola a l'hora de criar /"cuidar" un nen/a, a vegades penso: "si puc amb 15-20 nens/es no podré amb un??" jeje. El que si tinc MOOLTS dubtes sobretot el tema econòmic i com haig de començar i quant de temps abans, i on, i... etc. I llavors em començo a enfonsar i no sé si ho conseguiré...i em surten totes les pors i dubtes...però cada vegada tinc més i més ganes de ser mama [Tienes que estar registrado y conectado para ver esa imagen]

Ara mateix tinc una hipoteca i, per sort, feina. Estic acabant d'estudiar una carrera a distancia i si tot va bé el proper estiu ja hauré acabat i la meva intenció és quedar-me embarassada i començar una nova etapa de la meva vida.

Sembla q cada vegada tinc les coses més clares i moltes més ganes, però MOLTS dubtes!

Espero no haver-me enrrollat massa i resoldre alguns dels dubtes o si més no saber que no deu ser tant dolent tenir-ne tants...

Fins aviat,
Lel

Jijijiji si que estás nerviosa, si
Primer de tot, i com sempre diem, els dubtes són normals i lógics... és un gran canvi a la vida.

Sobre com començar, jo diria que lo primer és decidir-te per una clínica i demanar hora per fer primera visita. Allí t'explicaràn les opcions i et demanaràn que et facis un parell de proves (analitica, histe...) Però això t'ho diràn millor les altres mamis, que jo vaig anar per una altra banda.

Ànims!!

Hola, Lel, benvinguda.

Com diu la Bea, les pors i dubtes són normals. I què no fa por quan és una cosa nova i un canvi important a la vida? Pero`a la vegada és molt il·lusionant. Jo he repetit de lo maco que és tenir fills, així que t'ho recomano. Jo m'hi vaig posar més tard que tu i la Bea (en tenia 35) i no me n'arrepenteixo perquè he viscut molt intensament i ara les activitats són unes altres. Però el moment de cadascú és molt personal.

En l'apartat de Vull ser mare/Buscant la criatura trobaràs molta info sonre els tractaments i les clíniques. Sobre quan abans començar, pensa que les proves et portaran un parell de mesos aprox. I a partir d'aquí depèn del que vegin. Si tot està OK ja podries començar.

Hola Lel, bienvenida al foro, yo soy de las novatas, fui a mi primera vistia la semana pasada y ya estoy algo mas tranquila.... y de dudas, ni te cuento las que tengo yo, me he montado peliculas q no veas, me he puesto en lo peor q puede pasar, q me quede sin trabajo, que llegue un momento que no pueda pagar la hipoteca y me quiten el piso.. bueno y no te cuento mas pq me da hasta verguenza, me dicen que soy negativa pero prefiero pensar que es lo peor q me puede pasar y que haria.... jajajajaja pero aun asi, se que tirare para adelante, si me quedo sin trabajo, algo encontrare, de lo que sea, toda la vida no voy a estar sin trabajo ( eso espero ) q no puedo pagar la hipoteca y me quitan el piso( q miedo por dios), pues me voy a vivir con mi hermana o mis padres... madre mia q peliculera soy por dios... pues eso q yo no le doy mas vueltas, si no, se que cuando ya no pueda me arrepentire ( yo ahora tengo 37 años). Mucha suerteeeee.

Hola Lel,
Yo estoy en proceso para la primera IAD ahora en octubre si todo va bien.
Los miedos , como te dicen las demás, son muy normales, y supongo que en cada etapa del procso van cambiando. Y se van superando.
Tienes muy claro que quieres hacerlo, y ganas sobretodo!
Así que tranquila que esos miedos irán pasando.. muchas de las preguntas que te haces me las hacía yo, y leer el foro me ayudo mucho para disipar esas dudas. Hay muchísima información aquí y las que ya son mamis coinciden en que es lo mejor que han hecho! ser mamis!! leerlas a ellas anima muchisímo y ver que son unas valientes y unas madrazas.
Adelante con tu decisión.
Ya nos irás contando.

Moltes gràcies a totes per les respostes!!
La veritat és que teniu tota la raó llegir-vos anima!
I a més, veig que és normal tenir tant dubtes si totes n'heu tingut o en teniu.
Teniu moltíssima informació que ajuda molt
Vaig a llegir una miqueta més i a veure si aclaro alguns dels meus dubtes de com començar tot, si no us pregunto.
Moltes gràcies de nou!!

Hola Lel,

Si no tinguessis dubtes, et recomanariem que t'ho seguissis pensant ! :-) Crec que els dubtes i les pors son el pas num 1 de converir-se en mare i no desapareixen mai mes! Aquest procés es enfrontar-se amb el desconegut cada dia i crear cada dia solucions noves. Tot un repte per a les controladores, jajaja.

Si fa dos anys que t'ho penses: no t'ho pensis mes! Si tens ganes i molts dubtes, ves a la primera visita aviam com et senta.

Anims!

alba 36 i pau 2,5 anyets

Noies!
De veritat moltes gràcies per les vostres respostes, ahir vaig seguir llegint i investigant el foro i us haig de felicitar, hi ha tot tipus d'informació!! I ara que sembla que cada vegada és més clar i tinc més ganes de tirar endavant em van molt bé les vostres opinions.
Doncs crec que aniré rumiant a veure en quina clínica demanar una primera visita...
Moltes gràcies de nou i ja aniré informant!!

Hola lel, bienvenida.
Yo también estoy en el grupo de novatillas, ya he hecho dos visitas, al CIRH y a mi gine particular que también trabaja con el CIRH para el banco de esperma, el resto se encarga él, que es un coco y una eminencia en el sector.
Ahora estoy con la lista llena de dudas, de decisiones, pero si te digo la verdad lo que si tengo claro después de una "trobada" con estas maravillosas mamis expertas y futuras mamis (cercano ehhh) con experiéncia es que QUIERO SER MAMÁ EN SOLITARIO, esto lo tengo clarisimo, y cuando vas a las visitas se te quitan todas las dudas, si yo te explicara como llegúé a la visita del CIRH te partes de la risa, aparte de que preguntando se me subieron los colores y al final cuando salí iba cantando..con eso te lo digo todo....jaajajajajaja..un besazo..y se puede claro que se puede, eso me lo he puesto bien claro en mi cabeza...
Pqui

Gracias Paqui,
la verdad que estoy muy animada y cuando os leo aun me ilusionais más.
(continuo en català )
Veig que moltes aneu a Cirh pel tracte segons he llegit, i per tema econòmic també?
Quines m'aconsellerieu?
La veritat vaig estar un temps plantejant-me fer-ho pel mètode divertit però ara ja tinc un dubte aclarit: prefereixo un donant anònim!
Almenys tinc una cosa clara entre tants dubtes i sobretot una altra: VULL SER MARE SOLTERA!!
Avui he estat fent de cangur a dues bessones d'una molt bona amiga meva(és com si fós la "tieta"), no sabeu la felicitat que tenia estant amb elles, i confeso que mentre passejava amb el cotxet m'he imaginat a mi mateixa fent de mama d'aquí no massa temps,... per totes aquestes noves sensacions i maneres diferents de veure-ho crec q tot el que sento és que vull ser mare.

Perdó per la parrafada, necessitava explicar les noves sensacions que estic tenint i que cada dia em veig més animada i amb ganes de tirar-ho endavant.

Lel

Benvinguda companya de dubtes!!!! M'identifico tannnnt amb tu... tenim la mateixa edat i les mateixes pors. Jo estic convençuda de que puc criar sola, de fet aconsello diariament a decenes de mares, pero el tema economic em preocupa moltissim. Com he escrit en el meu post, crec que les pors ja no ens les treurem de sobre, simplement aniran canviant.... hem d'aprendre a viure amb elles, a superarles i progresar per agafar amb força la següent fase.

Moltes gràcies primeroprimera i molt ànims!! Endavant que podem!! Ja anem explicant-nos com va tot, sort!!