Social
Iniciar Sessió
Temas similares
Qui està Connectat
En total hi ha 1 usuari connectat :: 0 Registrats, 0 Ocults i 1 Invitat Cap
El major nombre d'usuaris connectats fou 57 el Dv 2 Feb 2024 - 9:23
Categories del fòrum
Miembros que empiezan más temas
aiguaclara | ||||
lajefadelaironia | ||||
ada_bcn | ||||
Crislady | ||||
Júlia | ||||
morgan | ||||
Dana | ||||
Ester | ||||
Sara | ||||
Bego |
Los posteadores más activos del mes
No hay usuarios |
dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
+7
aiguaclara
piedralunar
Anna&Abril
Gemma
Crislady
Bego
Sara
11 participantes
Pàgina 1 de 1
dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Hola de nou...
Mentre que vaig pensant..i fent..i trucant per demanar hores..
el meu cap es plena de dubtes del què fer amb la resta de les coses... com anar ficant aquesta idea en la teva vida com alguna cosa que pot transformar-la..
per exemple..la relació amb els demés..
pel tema família..i amics...tot i que va sortint a les converses..a algunes..encara que sigui d'una manera informal i amb el rotllo..de i sí???... hi ha respostes que et poden afectar..respostes o no respostes...
Per exemple.. al meu voltant he anat mirant de coincidir amb alguna persona que hagués tingut un fill sola per inseminació... i una la conec per via directa..l'altra no..
els dos casos d'entrada semblaven que seria fàcil parlar amb aquestes persones i fer un cafè... i ..no sé si és casualitat...o ..que el tema com és evident és delicat...
un dels casos una coneguda d'una amiga... li va comentar i d'entrada li va dir que sí..ja no ha sabut res més d'ella... L'altra..una noia que connec que viu al costat de casa meva... de moment està sent difícil amb ella..
no sé..em fa pensar això...
Per altra banda... què pensàveu vosaltres quan ho estàveu decidint i coneixíeu algun noi? perquè clar..això en principi no és una cosa que es digui d'entrada...però si veus que algú té un interés especial amb tu...
ai noies.... quins embolics...
petons
Mentre que vaig pensant..i fent..i trucant per demanar hores..
el meu cap es plena de dubtes del què fer amb la resta de les coses... com anar ficant aquesta idea en la teva vida com alguna cosa que pot transformar-la..
per exemple..la relació amb els demés..
pel tema família..i amics...tot i que va sortint a les converses..a algunes..encara que sigui d'una manera informal i amb el rotllo..de i sí???... hi ha respostes que et poden afectar..respostes o no respostes...
Per exemple.. al meu voltant he anat mirant de coincidir amb alguna persona que hagués tingut un fill sola per inseminació... i una la conec per via directa..l'altra no..
els dos casos d'entrada semblaven que seria fàcil parlar amb aquestes persones i fer un cafè... i ..no sé si és casualitat...o ..que el tema com és evident és delicat...
un dels casos una coneguda d'una amiga... li va comentar i d'entrada li va dir que sí..ja no ha sabut res més d'ella... L'altra..una noia que connec que viu al costat de casa meva... de moment està sent difícil amb ella..
no sé..em fa pensar això...
Per altra banda... què pensàveu vosaltres quan ho estàveu decidint i coneixíeu algun noi? perquè clar..això en principi no és una cosa que es digui d'entrada...però si veus que algú té un interés especial amb tu...
ai noies.... quins embolics...
petons
Sara-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 204
Fecha de inscripción : 22/02/2011
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Hola Sara de nou, no t'hi capfiquis tant...
Jo vaig prendre la decisió molt ràpid, però vaig haver d'esperar per altres motius (uns 3 mesos), mentre tant, feia tot com abans (per què no ha de ser així), i... vaig conèixer nois... cert que no m'interessaven, i els hi deia que estava a punt de fer-me una inseminació artificial (què fort sonava), i tant, però sorprenentment per mi, no s'allunyaven i s'oferien per ser la meva parella (no el donant). Què fort, no? jo ho tenia clar, així que va ser fàcil l'elecció.
No t'obsesionis, si ja t'has decidit, fes la teva vida normal fins que siguis mare... Si no t'has decidit encara, crec que igualment no ha de canviar la teva relació amb els demés...
Igual no entenc bé el que vols dir, però des de fora et veig massa capficada en coses que et distreuen del vertitable desig de ser mare.
Una abraçada
Bego, bessons 16 m
Jo vaig prendre la decisió molt ràpid, però vaig haver d'esperar per altres motius (uns 3 mesos), mentre tant, feia tot com abans (per què no ha de ser així), i... vaig conèixer nois... cert que no m'interessaven, i els hi deia que estava a punt de fer-me una inseminació artificial (què fort sonava), i tant, però sorprenentment per mi, no s'allunyaven i s'oferien per ser la meva parella (no el donant). Què fort, no? jo ho tenia clar, així que va ser fàcil l'elecció.
No t'obsesionis, si ja t'has decidit, fes la teva vida normal fins que siguis mare... Si no t'has decidit encara, crec que igualment no ha de canviar la teva relació amb els demés...
Igual no entenc bé el que vols dir, però des de fora et veig massa capficada en coses que et distreuen del vertitable desig de ser mare.
Una abraçada
Bego, bessons 16 m
Bego-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 519
Fecha de inscripción : 07/02/2010
Ubicació : BCN
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
uy!!! yo lo tenia tan claro cuando tomé la decision, que tiré palante pasara lo que pasara, incluso rechace a 3 chicos que insistian en quedar y los 3 tenian especial intereres en mi (tal y como tu has dicho). Incluso alguno me propuso ser el donante.
Para mi lo primordial era conseguir mi sueño, el de ser madre, y lo demas, estaba de más....asi que desde que empecé con las pruebas previas a las inseminaciones, nada de hombres en mi vida, y de momento me va bien
En cuanto a las amigas, todas lo han entendido y me han apoyado al maximo. La familia es otra cosa mariposa...mis padres todavia no lo saben y no lo sabran hasta que me embarace, no quiero que me coman la cabeza y me pongan mas nerviosa de lo que ya una está....mi hermana si lo sabe, y me apoya (a alguien de mi familia se lo tenia que decir)...
Ya veras cuando empieces con las pruebas, ira cambiando tu forma de verlo, y se te iran quitando los miedos que surgen. Yo fui una de las que estaba aterrorizada, pensaba en todo!!! Y cuando superé todas las pruebas previas, cada dia me sentia mas orgullosa de mi decision....
Ya lo veras....de aqui un tiempo me lo dices...
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa animo!!!
Para mi lo primordial era conseguir mi sueño, el de ser madre, y lo demas, estaba de más....asi que desde que empecé con las pruebas previas a las inseminaciones, nada de hombres en mi vida, y de momento me va bien
En cuanto a las amigas, todas lo han entendido y me han apoyado al maximo. La familia es otra cosa mariposa...mis padres todavia no lo saben y no lo sabran hasta que me embarace, no quiero que me coman la cabeza y me pongan mas nerviosa de lo que ya una está....mi hermana si lo sabe, y me apoya (a alguien de mi familia se lo tenia que decir)...
Ya veras cuando empieces con las pruebas, ira cambiando tu forma de verlo, y se te iran quitando los miedos que surgen. Yo fui una de las que estaba aterrorizada, pensaba en todo!!! Y cuando superé todas las pruebas previas, cada dia me sentia mas orgullosa de mi decision....
Ya lo veras....de aqui un tiempo me lo dices...
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa animo!!!
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Hola Sara,
Noia...estic totalment d´acord amb la Bego...sincerament crec ( i per tot el temps q porto compartint amb totes les dones d´aquest foro que han pasat per tractament...) que fixes la teva atenció en coses que ara no deuríen ser tant prioritaries per tú.....com el desig de ser mare.
Voy a ser clara vale?? estas parlant de nois que t´agraden de veritat? es a dir....t´hi podríes enamorar o ja ho estas???
O estem parlant de nois que et molen i punto...es a dir....Porque le llamamos amor cuando queremos decir sexo? ho dic pq si es així tú pots seguir amb els teus plans de ser mare i tenir algun rotllet puntual...vamos digo yo..!!
De vegades demanar moltes opinions i molts consells fa que encara et fotis mes "palla mental" i el teu coco sigui una olla express....La teva relació amb els demes no te pq canviar....la vida s´adapta a les noves circunstàncies i qui t´estimi s´alegrara per la teva decisió...qui s´aparti de la teva vida donçs es pq així tenía que ser....De fet jo en vaig perdre d´amigues pel camí...xro n´he guanyat d´altres ( totes les dones d´aquest foro ) i crec que he sortit guanyant amb el canvi....
Sara reina...vols ser mama??? Pues segueix amb els teus plans i amb la teva vida normal de sempre i tot vindra sol...
Cuidat,
Gemma i Jana ( casi 38 i casi 2 )
Gemma-
Nº tractaments : Cap, de moment
Nombre de missatges : 375
Fecha de inscripción : 11/02/2010
Edad : 51
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Hola,
jo també em vaig decidir bastant ràpid. S'acostava el meu aniversari i no sabia què regalar-me. Pensant en què era el que més desitjava en aquest món va sortir la resposta: EL QUE MÉS DESSITJO ÉS SER MARE!
Just en aquell moment estava començant amb un noi però em donava al nas que no seria una història duradera, així que quan em va preguntar que t'has regalat? li vaig dir... una inseminació amb donant per a ser mare!
D'entrada va riure i després ja va veure que anava en serio i em va dir que li semblava genial... ell veia la relació igual que jo.
Al final ho vam deixar còrrer mentre jo em feia les proves però per raons alienes al meu desitg de ser mare (una morena supermegaguai que li tenia el cervell girat) jeje
Jo li vaig explicar a tothom des del minut 1 i vaig escriure tots els passos al meu blog on ho podia veure tothom.
Molts ànims i endavant... el més important és que facis allò que tu consideris!
jo també em vaig decidir bastant ràpid. S'acostava el meu aniversari i no sabia què regalar-me. Pensant en què era el que més desitjava en aquest món va sortir la resposta: EL QUE MÉS DESSITJO ÉS SER MARE!
Just en aquell moment estava començant amb un noi però em donava al nas que no seria una història duradera, així que quan em va preguntar que t'has regalat? li vaig dir... una inseminació amb donant per a ser mare!
D'entrada va riure i després ja va veure que anava en serio i em va dir que li semblava genial... ell veia la relació igual que jo.
Al final ho vam deixar còrrer mentre jo em feia les proves però per raons alienes al meu desitg de ser mare (una morena supermegaguai que li tenia el cervell girat) jeje
Jo li vaig explicar a tothom des del minut 1 i vaig escriure tots els passos al meu blog on ho podia veure tothom.
Molts ànims i endavant... el més important és que facis allò que tu consideris!
Anna&Abril-
Nº tractaments : 4
Nombre de missatges : 271
Fecha de inscripción : 11/01/2010
Edad : 52
Ubicació : Barcelona
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
moltes gràcies a totes de veritat...
el que escric potser seran tonteries...però imagino que les vull compartir amb vosaltres simplement pel fet de dir..mireu..oi que a vosaltres també us va passar aquest moment?..jeje
gràcies guapes!!
el que escric potser seran tonteries...però imagino que les vull compartir amb vosaltres simplement pel fet de dir..mireu..oi que a vosaltres també us va passar aquest moment?..jeje
gràcies guapes!!
Sara-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 204
Fecha de inscripción : 22/02/2011
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Gemma..m'encanta que siguis clara..jajaj
Sara-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 204
Fecha de inscripción : 22/02/2011
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Estic totalment d´acord amb la Gemma: la teva vida sexo-sentimental no ha d´estar forçosam. lligada a la teva maternitat, una no exclou l´altra, si tens ocasions i et resulten atractives bé faràs d´aprofitar-les, q está la cosa muy malita( q diu una amiga meva). El q jo et diria també és q parlis molt amb tu mateixa per tenir clar si aquest és el camí q vols i q si no ho tens clar no passa res, q tan bona és una cosa com una altra, q sobretot TU has d´estar molt convençuda del q fas. Els casos particulars de les altres dones, les q deies q buscaves per parlar-ne, o nosaltres mateixes, són només això, casos particulars q potser no tenen gaire a veure entre si(trobo q som persones prou diferents les unes de les altres en el grup) ni amb el teu propi i la veritat és q són temes molt íntims com per a parlar-los amb una desconeguda. Aquí, si més no, tens una línia oberta permanent per a tots els teus dubtes.
piedralunar-
Nº tractaments : 1
Nombre de missatges : 656
Fecha de inscripción : 10/02/2010
Edad : 55
Ubicació : barcelona
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Espero la meva claretat no t´ofengui Sara...pq t´asseguro res mes lluny de la meva intenció...el que pasa es que jo soc així...de les que diuen les coses pel seu nom....i aquí al foro em tallo molt eh!! que en persona soc pitjor!! jejejeje
Carinyet...si tens oportunitat de fotre un polvet...aprofitaaaaaa....el que pasi despres ja es veurá.....
Aqui seguirem per escoltart´he sempre q ho necesitis...ja ho saps.
Petonets!!
Gemma i Jana ( casi 38 i casi 2 )
Gemma-
Nº tractaments : Cap, de moment
Nombre de missatges : 375
Fecha de inscripción : 11/02/2010
Edad : 51
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Ho confirmo! La Gemma en persona i en confiança és encara més BRUTA... jejeje
Però és un encant i un cel de tia!!
Però és un encant i un cel de tia!!
Anna&Abril-
Nº tractaments : 4
Nombre de missatges : 271
Fecha de inscripción : 11/01/2010
Edad : 52
Ubicació : Barcelona
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Sara,
quant estava en procés, o sigui, decidint m'entres anava saben de tot aquest mon i pensant en la clínica, no pensava en homes, la veritat, i es que ja estava una mica col·lapsada d'ells, i vaig pensar que si coneixia a cap d'interessant, ja veuria que feia, però no tenia en ment prioritzar altres coses davant els meus plans d'inseminacions. A alguna li ha passat, de topar amb homes que semblaven interessants, però d'aquí a arribar a fer família, doncs ja sabem, hi ha pobles. I curiosament, a molts no els retira del joc saber que estàs en tractaments per ser mare i precisament es per això, perquè es un joc, es una relació carnal, no pas de cor. Si realment arriva un noi i sembla "interessant" i no pas "interessat", només pot posar que realment sigui l'home de la teva vida (poques probabilitats, però hi ha) o que et faci passar un temps amb romanços, plaers i tonteries i te'n adonis que seràs mare per decisió en solitari.
En quant a les noies que comentes que ja son mares i que sembla no estan per converses, doncs la veritat, no tothom te ganes de conversar sembla, doncs deixa-ho estar, si no estan per tu, ves a un altre front, com pot ser el fòrum i arribar a coneix ens a una de les trobades i ja veuràs com tindràs amb qui parlar de tot. Aquestes conegudes poder un dia, quant menys t'ho esperis, et piquen, però m'entres tant, aquí ens tens, a full.
I si, tot el que dius i expresses, no es estrany, moltes hem pensat igual, però saps, ens teniem unes a les altres i en les trobades, ens explicàvem les nostres coses i nena, es curatiu 100 %, a que si??
Si es que som la canya! I la claredat es un bon lema de viure, la Gemma en sap i jo també, que coi, d'aquí el meu nick...
Un petó i endavant!
quant estava en procés, o sigui, decidint m'entres anava saben de tot aquest mon i pensant en la clínica, no pensava en homes, la veritat, i es que ja estava una mica col·lapsada d'ells, i vaig pensar que si coneixia a cap d'interessant, ja veuria que feia, però no tenia en ment prioritzar altres coses davant els meus plans d'inseminacions. A alguna li ha passat, de topar amb homes que semblaven interessants, però d'aquí a arribar a fer família, doncs ja sabem, hi ha pobles. I curiosament, a molts no els retira del joc saber que estàs en tractaments per ser mare i precisament es per això, perquè es un joc, es una relació carnal, no pas de cor. Si realment arriva un noi i sembla "interessant" i no pas "interessat", només pot posar que realment sigui l'home de la teva vida (poques probabilitats, però hi ha) o que et faci passar un temps amb romanços, plaers i tonteries i te'n adonis que seràs mare per decisió en solitari.
En quant a les noies que comentes que ja son mares i que sembla no estan per converses, doncs la veritat, no tothom te ganes de conversar sembla, doncs deixa-ho estar, si no estan per tu, ves a un altre front, com pot ser el fòrum i arribar a coneix ens a una de les trobades i ja veuràs com tindràs amb qui parlar de tot. Aquestes conegudes poder un dia, quant menys t'ho esperis, et piquen, però m'entres tant, aquí ens tens, a full.
I si, tot el que dius i expresses, no es estrany, moltes hem pensat igual, però saps, ens teniem unes a les altres i en les trobades, ens explicàvem les nostres coses i nena, es curatiu 100 %, a que si??
Si es que som la canya! I la claredat es un bon lema de viure, la Gemma en sap i jo també, que coi, d'aquí el meu nick...
Un petó i endavant!
aiguaclaraMamistradora
-
Nº tractaments : 3
Nombre de missatges : 1376
Fecha de inscripción : 20/12/2009
Edad : 50
Ubicació : Baix Llobregat
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Sara guapa, la gemma es de lo más bruto (que a més es una tia collonuda) però té tota la raó del món. el sexe i el procés de decisió no estan renyits i de fet et recomanaria que aprofetessis i després està més complicadillo amb un peque corrent per la casa. Que tens l'opció de tenir un amiguillo especial? TIRA PA LANTE!!! Que t'enamores i vols post-posar la maternitat, doncs també. Que no vols raber res de tios: tan contenta.
Tu fes el què et faci sentir més tranquila i contenta.
Molts petons
alba i pau
Tu fes el què et faci sentir més tranquila i contenta.
Molts petons
alba i pau
lajefadelaironiaMamimodera
-
Nº tractaments : 4
Nombre de missatges : 1282
Fecha de inscripción : 24/12/2009
Edad : 47
Ubicació : barcelona
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Estic d'acord amb la Gemma ...ella és aixi ´clara i concisa però és una super dona i una tia collunuda...... vamos que si pots tenir sexe...nena aprofita que luego el cansancio i tenir a un bebe dormint al costat ja no pone tanto.
venga ànims i veniu a alguna kedada alguna de nosaltres podrà parlar amb vosaltrs jajaja (això si ens deixen els peques)
petoents
Nuri ai PAU
venga ànims i veniu a alguna kedada alguna de nosaltres podrà parlar amb vosaltrs jajaja (això si ens deixen els peques)
petoents
Nuri ai PAU
NuriaPAU-
Nº tractaments : 2
Nombre de missatges : 730
Fecha de inscripción : 06/02/2010
Edad : 55
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Em fa molta gracia aquest fil, que vulguem ser mares d'un potet no vol dir que no vulguem seguir practicant el mètode tradicional
Jo personalment, des de que va aparèixer aquesta idea al meu cap, he tingut un canvi en la meva relació amb els homes. Tinc els meus rotllets però potser abans m'hagués sigut més fàcil confondre sexe amb amor pel desig de ser mare. Ara en canvi veig que els homes (als menys els que jo em trobo, que com deien per aquí "la cosa està mu malita, mu malita") com un divertimento però ni de conya com a pares del meu fill i això em dona calma. No dono cap explicació perquè considero que és la meva vida i quan estigui embarassada prefereixo estar sola, no sigui que algú se la flipi.
De totes maneres hi han relacions i relacions. Jo estic parlant de rolletes, però si t'enamores.... això ja és una altra història. Tot i que si apareix algú especial de debò, ens ha d'acceptar tal com som, és a dir dones independents que no volen lligar les nostres vides a un home que no les satisfà plenament només pel desig de ser mares, o sigui que tampoc hi veig problema. Penso que la maternitat i les relacions de parella son coses independents, en el nostre cas al menys, però no excloents. No crec que sigui tan estrany tenir un fill sola i després (o durant) iniciar una relació amb algú... Dic jo vaja. Ainssss ara per boques em quedaré "para vestir santos" com deien abans.
Jo personalment, des de que va aparèixer aquesta idea al meu cap, he tingut un canvi en la meva relació amb els homes. Tinc els meus rotllets però potser abans m'hagués sigut més fàcil confondre sexe amb amor pel desig de ser mare. Ara en canvi veig que els homes (als menys els que jo em trobo, que com deien per aquí "la cosa està mu malita, mu malita") com un divertimento però ni de conya com a pares del meu fill i això em dona calma. No dono cap explicació perquè considero que és la meva vida i quan estigui embarassada prefereixo estar sola, no sigui que algú se la flipi.
De totes maneres hi han relacions i relacions. Jo estic parlant de rolletes, però si t'enamores.... això ja és una altra història. Tot i que si apareix algú especial de debò, ens ha d'acceptar tal com som, és a dir dones independents que no volen lligar les nostres vides a un home que no les satisfà plenament només pel desig de ser mares, o sigui que tampoc hi veig problema. Penso que la maternitat i les relacions de parella son coses independents, en el nostre cas al menys, però no excloents. No crec que sigui tan estrany tenir un fill sola i després (o durant) iniciar una relació amb algú... Dic jo vaja. Ainssss ara per boques em quedaré "para vestir santos" com deien abans.
Ther-
Nº tractaments : Cap, de moment
Nombre de missatges : 42
Fecha de inscripción : 23/02/2011
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Bé....seguint aquesta converça tant interesant ......soc la prova viva de que es pot ser mare soltera i de tant en tant.....avui x avui molt de tant en tant....tenir algun rotllet esporàdic i seguir amb la teva vida de mama full time!!
Ahir vaig deixar la Jana amb el iaios....vaig quedar amb un Folliamigo...em va convidar a sopar i m´he pasat la nit chinga chinga.....
En aquets moments tinc son i estic feta pols...( la falta de pràctica....) xro com se sol dir...Jodida xro contenta!!!
Apa...fins diumenge dones estupendes!!!
Gemma i Jana ( las casi....)
Gemma-
Nº tractaments : Cap, de moment
Nombre de missatges : 375
Fecha de inscripción : 11/02/2010
Edad : 51
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
M'agradaria continuar la conversa de la Gemma però tinc un Planazo en 3-2-1.... despegue!!!
Ja xerrem diumenge,... si m'he recupera't jejejeejejeje
Ja xerrem diumenge,... si m'he recupera't jejejeejejeje
Yuclare-
Nº tractaments : 8
Nombre de missatges : 377
Fecha de inscripción : 06/02/2010
Edad : 49
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
nenes quina enveja que em doneuuuuuuuuuuuuuuu
tatnts planazos jajaj
petonetsw
Nuria i PAU
tatnts planazos jajaj
petonetsw
Nuria i PAU
NuriaPAU-
Nº tractaments : 2
Nombre de missatges : 730
Fecha de inscripción : 06/02/2010
Edad : 55
Re: dubtes i vida que va en paral.lel mentre decideixes
Lo mismo digons.
De tota manera estem declinant el tema inicial.
Obriré un tema nou en un altre fòrum sobre planazos...
De tota manera estem declinant el tema inicial.
Obriré un tema nou en un altre fòrum sobre planazos...
aiguaclaraMamistradora
-
Nº tractaments : 3
Nombre de missatges : 1376
Fecha de inscripción : 20/12/2009
Edad : 50
Ubicació : Baix Llobregat
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum