Mares solteres durant el franquisme

A TV3 han emès un reportatge sobre els nens robats durant el franquisme. Xarxes de civils i religioses que es dedicaven a fer adopcions il·legals per guanyar diners, aprofitant-se de mares solteres i fins i tot robant-ne d'altres parelles simulant la mort del nadó. És especialment esfereïdor com en aquella època quedar-se embarassada fora del matrimoni estigmatitzava tant fins al punt que deixava les futures mares en una situació ben vulnerable per fer d'elles el que es vulgués. Com han canviat el temps, afortunadament!!

[Tienes que estar registrado y conectado para ver este vínculo]

Júlia 38 + Roger 2a 5m, BCN

Crec que aquest tema està millor ubicat al fòrum de Art i cultura, així que el moc allà.

I bé, jo vaig veure el programa i la veritat que es sorprenent com han canviat les coses i com les mares solteres de les hores patien el que patien.

Em sento molt afortunada d'haver nascut en aquest temps i haver pogut ser mare de la manera que la vida m'ha permès i no per el que imposa un cultura.

Quant el vaig veure, vaig pensar en totes nosaltres i en publicar-ho com ha fet la Júlia.

El que més em va sobtar va ser la "fredor" de la monja i el que mes em va captivar van ser les llàgrimes d'una mare sense el seu fill després de tant de temps, tota una vida patint. I pensar que qualsevol de nosaltres podria haver estat un d'aquests nadons robats, doncs totes som nascudes en aquells temps...

La veritat es que es molt fort tot plegat.

Sí, la manera com parla la monja és al·lucinant. Ho troba el més normal del món i no considera que hagi fet res malfet.

Si jo fos una nena robada, que no, que m'assemblo massa als meus pares, jo no sé si voldria saber-ho. Et desmonta la vida, total, per no poder-hi fer res. Es veu a les mares tan traumatitzades i als fills tan angoixats.

Júlia 38 + Roger 2a 5m, BCN

Ps.- Lidia, sabia que no encertaria la classificació del fil. Gràcies per moure'l.