Nova novata

Buscant informació referent a l’aventura a la que estic a punt d’embarcar-me (afrontar la maternitat en solitari), vaig arribar a un foro a on, una de les vostres foreres, em va recomanar aquest. He estat fent una ullada, i la veritat és que m’ha encantat, ja que el trobo molt familiar i més proper (jo també sóc de Barcelona).
Bé, primer de tot les presentacions. Evidentment no em dic Shundari, però trobo que com a nick, està bé. Tinc 39 anys i, com ja us he dit, sóc de Barcelona. La meva decisió per afrontar la maternitat en solitari, va resultar de la meva última revisió ginecològica. A més del factor edat, s’ha d’afegir que tinc ovaris poliquístics, i quan més temps passés, més es veurien reduïdes les meves possibilitats de ser mare. Tot i que fa molts anys que vull ser mare, tenia l’esperança de que es donessin les condicions ideals per ser-ho. És a dir, una feina estable, un sou que no fos mil·leurista i una parella estable. I tant d’esperar, per no res... perquè, just ara, no tinc feina, ni sou de cap mena i molt menys parella estable. Vaig haver de pensar-hi molt, avanç de prendre cap decisió. Només tenia dues opcions: o renunciar a la maternitat, o afrontar-la en solitari. Vaig triar la segona, ja que la primera opció no me la podia ni plantejar. I bé, a partir del moment en el que vaig prendre la decisió, van començar les pors, els dubtes, i la sensació de vertigen constant. Tinc clar que vull ser mare (altra cosa és si ho podré ser o no), però la por no me la trec de sobre.
Ahir vaig fer la primera visita a la clínica. Vaig sortir amb tot un llistat de proves que m’han de fer. El tractament que em va recomanar el metge és fer tres o quatre IAD, i si no van bé, passar a FIV. Crec que abans de decantar-nos per un tractament o altre, hauríem d’esperar als resultats. Però bé ja es veurà. De totes maneres, segons el metge, l’última paraula per decidir el tractament la tinc jo.
He triat un mal dia per incorporar-me al foro, perquè avui estic una mica “xof”. Ho trobo tot tan fred... I bé, soc conscient que tinc sort de comptar amb el recolzament de la meva família, que han respectat la meva decisió i em fan costat, tot i que no ho acaben d’entendre. Però, tot i això, de vegades em sento molt sola.
En fi, espero trobar-me més animada la propera vegada que us escrigui. Vull pensar que tot el que em passa pel cap és ben normal i que ja em passarà.
Un forta abraçada a totes i gràcies per llegir-me.

Benvinguda, Shundari,

ja veus q som aquí per respondre totes les preguntes q se t´acudeixin.
A quina clínica fas el tractament?

Benvinguda guapa,

TOT EL QUE ET PASSA ÉS NORMALLLLL, t'ho dic així perquè totes hem passat pel mateix. El tractament sí és fred, però t'asseguro que quan tens el teu fill ja res és fred!!!!
Molts ànims i endavant. Només et puc dir, jo que tinc la teva edat, que no perdis el temps, que tiris endavant amb força i decisió i que les pors són normals i cal passar-les. Ara però , si ja has anat a la clínica i ja estàs començant tot el procès, ja tens molt de guanyat. Has superat un estadi important de pors, ara venen els següents però t'asseguro que no tenen res a veure amb l'inicial. Ara cada vegada ho veuràs tot més clar i tindràs molts menys dubtes.

Sort i ànims,

Benvinguda al foro, espero que et trobis ben acollida i t'ajudem entre totes a treure't de sobre aquest estat de xof i pors. Es clar que és normal sentir-se així, desorientada i sola, d'alguna manera renuncies a algunes coses quan dius tirar endavant amb la maternitat en solitari, i fa por. La família, alguns amics i el foro t'ajudaran a veure-ho d'una altra manera i així poder tirar endavant amb la il·lusió que es mereix tenir un fill, ja ho veuràs.

Qualsevol cosa que necessitis saber, segur que aqui trobaràs una resposta o el suport moral per trobar tu la solució.

Jo sóc mare de bessons, de 12 mesos, i vaig prendre la decisió quan no tenia parella, em vaig sentir alliberada pq podia prendre la decisió jo sola, sense ningú que em frenés pq encara no era el moment ni coses semblants. Per tant, d'alguna manera és un priviligi poder prendre la decisió tu sola.

Bego

Benvinguda al fòrum. Com t'ha dit les altres, aquestes pors són normals. Almenys jo també les he passat.
Jo sempre he tingut molt clar que volia ser mare i, sempre havia dit que si en el moment de ser mare no tenia parella, que ho faria sola. Ho tenia molt clar, però quan al final em vaig decidir per començar el tractament, només començar a fer-me les proves i després començar amb el tractament, em van venir aquestes pors tant típiques: sabre fer de mare?, me'n sortiré sola?, el meu entorn ho entendrà?...
Però un cop comences tot canvia i t'ho agafes amb molts ànims i alegria a l'espera de quedar-te embarassada i aconseguir el teu gran somni: ser mare.

O sigui que ja ho saps, quan estiguis decaiguda i necessitis compartir amb algú les teves pors, ens tens aquí. Ens anirem veient...

Susana, 33, 1m + 10 dies

Hola maca!
Benvinguda al club! Jo fa poc que corro per aquí. Quan vaig descobrir aquest fòrum al setembre, jo ja feia un any que tenia la decisió presa i, amb les proves fetes estava a punt de fer-me la 1a IAD. Ara vaig per la segona i poder compartir aquesta experiència (amb els seus moments bons i els seus moments dolents) amb persones que estan com jo i amb noies que ja han passat per això és molt bo.
I ara que t’has decidit, oblida’t de les pors i endavant!

Benvinguda Shundari, (quin nick més maco, té algun significat?)

Com et comenten les demés és normal aquest estat de dubtes, pors... i aquest temps de tardor no ajuda gaire si estàs una mica 'xof'. Tot passa i veuràs molts punts a favor quan comencis, sobretot el fet d'arribar a ser mare.

Ens veiem pel foro,
Susanna.

Hola Shundari.

Jo també et dono la benvinguda al fòrum.

Com t'han dit, totes les pors i dubtes que puguis tenir son comunes, no tant sols per les que ens aventurem a ser mares en solitari, si no per qualsevol dona que serà o vol ser mare, en el de voler ser-ho imagino que com ens ho rumiem i pensem mes, les pors i els dubtes son poder una mica me accentuades, però no es estrany, poder seria mes estrany no tenir-les.

En quant al que sents de trobar-ho tot fred, es clar que no es tendre com una carícia si ho analitzes, però està en nosaltres que no sigui fred.
Crec que obriré un tema a "En procés" parlant de això...

I res, que estàs ja encaminada i això ja es tot un camí fet, i pots, si ho vos, obrir tema a "En procés" per explicar-nos que tal resulten les proves i tota la resta. O sigui, que volem saber, que unes xafarderes i volem que si pot ser, aquest sentiment de soledat que de vegades ens envaeix sigui menys feixuc.

Una abraçada des del Baix Llobregat.

Una altra benvinguda, noia! Ens alegra moltíssim que es vagin apuntant noies noves i que les experiències que anem acumulant al foro serveixin per ajudar a les següents! I SOBRETOT estem aquí per fer-te sentir que tot el que et passa es 100% normal. Hi ha dies millors i pitjors, però para esoo estmaos! Per prendre birres ene ls millors i donar suport en els pìtjors.
Crec que millor t'esperis a les proves per decidir quin és el millor tractament. A quina clínica vas?
Petonets!
alba i pau, familia tos i mocs de nou...

Jo també et vull donar la benvinguda, penso que ja estàs en ple camí, i que no faràs marxa enrera. Un cop t'entra el cuquet de la maternitat, difícilment marxa.
Aquest foro serveix per moltes coses, a part de per obtenir moooolta informació i de primera mà, també serveix per a que el procés no sigui tant fred, i vegis que persones de carn i ossos també han passat pel mateix, han tingut mooolts dubtes i pors, i finalment la criatura en braços que ho compensa tot.
A quina clínica t'ho estàs fent?
Una abraçada
Anna, 35 Bcn, Eloi i Carla 6 mesos

Jo també et dono la benvinguda!!
I espero que aquest foro et serveixi, com ens ha servit a totes, no només per informació sino per sentir-te més recolçada i acompanyada per persones que han o estant passant pel que passes tu.
Una abraçada molt forta i molta força per tot el proces

Silvia i Hugo 23 mesos

Jo crec que és normal tenir dubtes i sino no serien humans. Jo ja estava embarasada i encara em feia por d'on m'havia ficat.
El estar encantada amb aquesta situació, m'ha vingut poc a poc. Noto que cada dia estic més contenta d'haver pres aquesta decisió i que cada dia m'estimo més la Mila. És un sentiment que no havia sentit mai per ningú (i puc dir que estimo i he estimat moltisiima gent).
També crec que desde fora sembla més complicat del que després és. A mi em diuen que he estat molt valenta, però jo no m'hi sento tan valenta i si que crec que te'en vas sortint dels problemilles.
Petons.
Elisana

Te raó la Elisana, des de fora sembla més, però jo no em veig gaire més diferent que les demés mares.

Bego

Shundari escrigué:Buscant informació referent a l’aventura a la que estic a punt d’embarcar-me (afrontar la maternitat en solitari), vaig arribar a un foro a on, una de les vostres foreres, em va recomanar aquest.

Me alegra muchisimo verte por aqui....bienvenida....ya eres una mas de nuestra family

Hola Shundary,
trobar aquest foro, va genial, es com trobar-te menys sola, recolzada, i les pors del principi....a mida q et fiques en el procés, van quedant-se arraconades, i guanya terreny les ganes i la il.lusió pel propi procés. Al menys així ho estic vivint jo.
Anims, i benvinguda !!
CARMEN

Moltes gràcies a totes per aquesta calorosa acollida. Llegir-vos m’ha servit per adonar-me de que tot el que em passa és normal i que no m’haig de preocupar més del necessari. A més que, pensar tant, no déu ser bo pel cervell! Tinc sort de poder comptar amb vosaltres, per comprendre més fàcilment tot el procés i els meus estats d’ànim.
Ah! El tractament l’estic fent al FIV Clínic. El preu és a la línia de la majoria dels centres a on em vaig informar (1290€). L’altre dia li vaig comentar a la meva doctora que havia triat aquesta clínica i li va semblar bé. A més, la tinc molt a prop de casa, que també és d’agrair. Això sí, sincerament, el preu de la primera visita trobo que és massa car (100€), total per una conversa de un quart d’hora (màxim vint minuts). T’aclareixen alguns dubtes, t’obren historial i t’indiquen totes les proves que t’has de fer. El metge que em va tocar era massa jove com per inspirar confiança (tant jove que et preguntes si realment ja ha fet la carrera), però m’imagino que ell només està allà per informar i encarregar les proves rutinàries. De fet vam estar parlant en un despatx i no pas a la consulta. Per això dedueixo que els metges que et fan el tractament i tot el seguiment són uns altres. Ja us aniré informant de tot. Per cert, no trobo el apartat de “En procés”.
Bé, ens anem llegint, eh? Un petonàs a totes les súpermamis i a totes les futures súpermamis!!!

Acabo de trobar l'apartat "En procés"

hola noia! jo acabo de prendre la decisió i em passa com a tu, dubtes, pors, és o no el moment... ja fa temps que hi dono voltes i al final arribes a la conclusió que mai serà el moment adient, materialment parlant, crec que cal buscar el moment idoni "emocionalment" parlant, tot i que és evident que la part económica, logistica i material és necessaria!!!
Jo encara no he triat clínica. avui he estar parlant amb el meu gine i avançarem ecos per tenir-ho ja fet... m'ha parlat de FIVclínic, m'ha donat bones referències... bé ja ens explicaras com va i si realment és un bon lloc!!!
Anims!!! i felicitats per la decisió presa!!!

Amino martinal....no te quiero ni contar las dudas, miedos y demas que yo he pasado....todas las chicas que dedicen lanzarse a la maternidad en solitario los pasan, unas mas y otras menos....yo tengo que decirte que soy de las de super mas!!! jeje pero claro, eso va en mi persona, soy super indecisa, imaginate lo que yo he pasado hasta llegar a donde estoy ahora....
Hay que tomarselo con calma, los miedos pasan, te lo aseguro.
Y quien mejor te lo puede decir son las mamis de este foro
Besitos